dilluns, 30 de juny de 2008

Gauri Shankar, Nepal

Vista del Gauri Shankar (7.134 m) per la vessant sud. Està format per dos cims, el nord i el sud. El cim més alt és el nord, a l’esquerra de la imatge. Malgrat no ser massa alt, és un dels objectius més difícils de l’Himalaia i el cim principal només s’ha pujat tres vegades, la 1ª ascensió el 1979. Es visible des de prop de Kathmandu i fins al 1852, any en que es va mesurar l’alçada de l’Everest, es va pensar que era el cim més alt del món.
Foto J. Altadill

diumenge, 29 de juny de 2008

Collserola

Pujar a Sant Pere Màrtir des de Sant Just Desvern, exigeix un bon esforç per superar les rampes que ens hi trobarem. A la imatge, moments abans d'arribar al la zona d'esbarjo. Al fons dalt del cim, a sobre de Sant Boi, podem veure l'ermita de Sant Ramon.

dijous, 26 de juny de 2008

Alt Penedès

Sovint quan plantegem les nostres sortides, mirem al Pirineu o a altres llocs mes coneguts per la seves muntanyes. Quant parlem d'agressions al medi, parlem de la Garrotxa i altres llocs singulars i ara com tots sabem parlem de la MAT. Poques vegades mirem que tenim al costat de casa i com es cuida o malmet el territori a pocs quilometres d'on vivim. Malgrat tot, l'Alt Penedès es un bon lloc per fer les nostres escapades a peu o en bicicleta. De racons no en falten!

Al Alt Penedes podem pujar al cim de Les Agulles (653). Des de allà tindrem una bona visual. Hi trobarem de tot, graveres, antenes, urbanitzacions, radars, línies elèctriques, etc... Hi podem arribar a peu o amb bicicleta des de la urbanització Amunt camí de Vallirana.

Aquesta gravera queda amagada a la vista. Cal enfilar-se per veure-la.

I aquesta també.

Cim del Montau (637) No es lliure de les antenes ni de les línies elèctriques.

Urbanitzacions al Ordal.

Aquesta gravera es l'única que podem veure des de la carretera camí del Ordal.

El radar del Servei Meteorològic de Catalunya al Puig Bernat. Curiosament al Puig de les Agulles en tenim un altre de la Agencia Estatal de meteorologia.

dissabte, 21 de juny de 2008

Bastiments

Per Sant Joan encara hi ha neu al Bastiments!. I això que per el Gener no vàrem poder fer la sortida d'esquí...

divendres, 20 de juny de 2008

dijous, 19 de juny de 2008

Pedraforca

Sortida de cloenda del curs de la secció familiar de la UECC. Els nens esperaven aquesta ascensió amb il·lusió, i tot i que no tots hi varen poder venir va ser un èxit complert. Bon temps, bons horaris, i el espectacle extra dels corredors de la cursa que es feia aquell dia al Pedraforca.

La pujada per el Verdet, érem dels primers i en varen atrapar gairebé a dalt.

Foto del grup amb els joves valors.

Camí de la enforcadura.

Estarà pensant amb els esquis?

Qui ho diu que això de la muntanya es tan dur?

mountain runners del berguedà

Anar al Pedraforca i coincidir amb una cursa d'alta muntanya pot resultar una experiència gratificant. Veure aquests atletes pujar corrent al Pedra des de Saldes i baixar volant per la tartera amb el temps que nosaltres tardem en pujar des del el refugi, no deixa de impressionar. A alguns els hi fèiem nosa i ens cridaven que ens apartéssim en cas que nosaltres no ho haguéssim fet abans, però d'altres tenien temps per encoratjar els nostres nanos, i encara altres ens deien que no ens paréssim per no refredar-nos.


Si us animeu a fer-ho podeu veure la seva web, i els atletes que no vareu tenir temps de fer fotos, en podeu trobar algunes aquí.

dissabte, 14 de juny de 2008

Roques de l' Empalomar

Excel·lent instal·lació realitzada per imparables.cat al poble de Vallcebre situat molt aprop del Pedraforca. No es una via per estrenar-se amb els nens, pero els enclatges i la seguretat de la instal·lació la fa ideal per a nens a partir dels 10 anys que ja tinguin una mica de pràctica.

Mostra dels ancoratges, ideals per assegurar al segon.

La verticalitat esta assegurada al llarg de la via.

Els flanquejos no us deixaran indiferents. Prepareu els braços.

Puja dret i a mes gira. No resulta fàcil!

Un pontet poc abans del final per poder fer la foto. Cap dificultat.

divendres, 13 de juny de 2008

Guifi a l'escola Montseny


En Marc Mauri, a fet arribar a la comunitat guifi.net el seu excel·lent treball de recerca que va fer sobre guifi.net. El podeu lleguir aquí. El treball tracta sobre el projecte de inteconnexió de una escola a la xarxa guifi.net i per la seva actualitat, crec que es de molt interes.

dijous, 12 de juny de 2008

2000 visites, i ara que?

El bloc ja ha arribat a les 2.000 visites. Des del passat 18 de gener son 6 mesos en que he passat de no saber que era un bloc, a tenir-ne un de meu, i alhora haver-ne engegat una altre per una entitat que acull una "xarxa social" com les de tota la vida.

La experiència ha estat interessant ja que m'ha permès començar a intuir per a que serveixen tot aquestes noves eines informàtiques, de que "carai" es això que tothom parla de la societat 2.0, i de com les nostres relacions amb els demés van canviant en funció de com juguem amb això dels blocs, de Internet i ara amb les "xarxes socials".

De les 2.000 visites, poques son les que han participat deixant algun comentari, i gairebé sempre quan ho han fet, es tracta d'altres que també treballen amb els seus bloc. D'altres han contactat amb mi per correu-e o be personalment i em pogut parlar del que es deia, es veia o es comentava al bloc. Peró la meva sorpresa a estat comprovar com m'ha ajudat a conèixer gent nova, que al reconeixem del bloc, els hi ha esta molt fàcil acostar-se a mi, de vegades per saber quelcom d'això dels blocs, però d'altres tan sols per trobar-nos. Buscant per Internet, he pogut trobar aquesta gràfica a on explica com es la relació de la gent que navega per la xarxa i les seves visites al blocs. Entenent que aquest 10% de visites son les que contribueixen o interaccionen amb mi d'alguna manera, l'altre 90% son les que s'anomenen com a Lurkers, encara que d'altres autors en diuen silenciosos i altres "mirons".

Aquesta fotografia que documenta el fet de mirar i no participar, m'agrada força, tot i que poder es exagerada, ja que per a mi no es cap inconvenient que la gent passi pel meu bloc, i no i deixi res, jo faig el mateix amb moltes de les meves visites a altres blocs o web. Poder moltes vegades, faré una subscripció RSS i el propietari no ho sabrà mai, però jo regularment he aprés a fullejar la meva pagina amb tots els RSS que m'han semblat interessants.

Algú em va comentar, que no veia be de despullar-se així davant de la gent, i es que el meu bloc, es un bloc personal, però clar, el cert es que al bloc no si diu tot, es comparteix allò que un vol , i ningú m'obliga a ensenyar allò que jo no vull. A mi m'agrada comparar-ho amb aquelles projeccions de diapositives a on ens ajuntàvem tota la colla i cada u explicava les seves sortides, vacances o si voleu dir-ho així "batalletes"


I ara que toca? Doncs m'agradaria seguir fent créixer el meu bloc, ajudar a la UECC amb el seu, però sobre tot m'agradarà treballar per incorporar nova gent a aquesta nova manera d'anar fent "xarxa social", així que una de les coses que he fet es apuntar-me a Facebook per veure com es pot fer servir, ja que l'única manera d'entendre-ho es fent-ho. I perquè he escollit Facebook entre les moltes xarxes socials que hi han? doncs, per que es la primera que he trobat que em parlava en català!

M'agradaria tenir el plaer de retrobar vells amics, i com no, fer-ne de nous, però per sobre de tot, m'agradaria que això no fos cosa de quatre xalats de la tecnologia. No se si es possible, i acabarem sent nosaltres i els altres, el temps en ho dirà.

Annapurna Sud. Nepal.

És el més baix dels Annapurnes, amb només 7219 m. Per la seva dificultat és, però, un objectiu alpinístic de primera categoria. Aquí el veiem, impressionant, per sobre de les carenes boscoses del Nord de Pokhara, molt més baixes.
Foto: Jaume Altadill.

diumenge, 8 de juny de 2008

Talaia del Montmell (861 m.)

La serralada del Montmell forma part de la serra pre-litoral catalana i està situada a l'extrem nord de la comarca del Baix Penedès al llindar de l'Alt Camp. La serra té uns 5 qm. de longitud orientats de NE. a SW. i disposa de diversos cims, entre els que podem destacar la Dent del Montmell (781 metres), on s'hi troba el Castell del mateix nom, L'esquena del Mular (840 m), amb una forma que recorda l'esquena d'aquest peix (Catxalot) i La Talaia (861 m), punt culminant de la serra. Mes...

Open Infantil BTT

Torna el open infantil de BTT. Mes informació a la seva web.

Moment de la sortida de "principiants" a la proba de Pallejà.

dissabte, 7 de juny de 2008

Montserrat

Fugint de les previsions meteorològiques, que al final no varen ser tan dolentes, vam fer una escapada a Montserrat, al sector d'Agulles. Un matí distret. Fotos.

dijous, 5 de juny de 2008

Annapurna II , Nepal

Formidable contrafort, vist per la seva vessant Nord, d’un dels cims secundaris del massís, l’Annapurna II de 7937 m. Foto: Jaume Altadill

dilluns, 2 de juny de 2008

Friqui

Aquest cap de setmana, dues noves paraules han entrat a la meva vida, els líquens i friqui. Mentre que dels líquens en vàrem tenir una classe magistral, el mot friqui em va deixar tot preocupat, de manera que nomes arribar a casa vaig obrir l'enciclopèdia però no hi vaig poder trobar aquesta paraula. La sol·lució: Internet, sort del 2.0!. Lo pitjor de tot es que m'han dit, que en quinze dies em converteixen en un friqui total, i ara mateix, després de llegir això, no se si vull deixar de ser la persona "avorridament normal" que he aconseguit ser! Si veieu que em transformo, si-us plau, aviseu-me. Gràcies.

De Viquipèdia:

Un friqui o fric (de l'anglès, freak, estrany) és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobre tot amb la informàtica, les pel·lícules i sèries de ciència ficció, fantasia i manga, a més del món del còmic; però el terme pot estendre's a qualsevol afició desmesurada. En casos molt extrems, l'aficionat obsessiu compulsiu deixa de ser friqui i evoluciona a gosu.

Des de l'any 2005 s'està estenent per la xarxa la convocatòria de la celebració del Dia de l'Orgull Friqui, amb el 25 de maig com a data de celebració.

Tipologia

  • Anglès: geek. Es refereix també a l'obsessionat per una àrea del saber, com les ciències naturals, la música o la informàtica.
  • Japonès: otaku. A Occident té el significat de "fanàtic del manga o anime", però a Japó es refereix al que està obsessionat amb qualsevol afició. Així, hi ha "anime otaku" o "pasocon otaku" (fanàtic dels ordinadors), per posar-ne dos exemples.

Molta gent es refereix a friqui, fric o freak(de l'anglès) a una persona excèntrica i extravagant. El seu origen és el còmic freak brothers, uns personatges feos, ganduls i beneits. Però la gent ja no es refereix a friqui pensant en freak brothers sino que ho diu a la gent obsesionada amb quolque cosa, i amb aficions extranyes.

Però no tots els friquis segueixen l'estereotip de persona fea antisocial i rara. Hi ha graus. Ser friqui en general no és res dolent(menys a l'extrem) i quasi ningú sap el significat de friqui.

Liquens

En Francesc Roma, va publicar en el seu bloc una entrada a on parlava de si L'excursionisme 2.0 existeix - Madteam ho demostra Tot i que ja coneixia aquesta comunitat virtual, l'article em va portar a fer una visita a la seva web, i allà vaig trobar que hi havia un espai dedicat a les sortides amb nens. I la proposta per aquest cap de setmana era almenys, diferent. Es proposava anar a descobrir els líquens a la Garrotxa, Però que es això dels líquens? A mi sempre m'havia semblat que això era molsa!. Com engrescar al meu fill a anar conèixer això dels líquens?. Fàcil! La vocal, la Mª José tenia la resposta, una escaladeta per la tarda convenç al mes descregut. No se si tot això es 2.0, el que si es segur es que la Madteamniana Mº José, s'ho va treballar.

La sortida era prevista a la Garrotxa, a la Vall d'en Bac, però la pluja ens va obligar a marxar, així que de la Garrotxa ens en varem anar al Ripollès, i la classe teòrica va haver de fer-se en un bar.

Però a la plaça del davant del bar, ja podíem veure líquens als mateixos arbres.

Clar, que si vols descobrir tot aquest mon en miniatura, et cal una bona lupa i sobretot amb una bona llum. Res a fer amb les nostres càmeres de fotos.

Finalment vàrem poder sortir i a mig camí de la pista que ens portaria a Oix, i prop de la casa del Sitjar, varem poder descobrir tot aquest mon tan desconegut per tots els que érem allà. Clar, menys per la senyo.

Escalada a Sadernes

La Silvia encadenant el seu IV

El Roure tampoc s'atura.

La Maria José, va localitzar aquesta zona d'iniciació a Sadernes, i s'ha de dir que va complir totes les nostres expectatives. Molt recomanable per anar-hi amb nens. A mitja hora a peu del parking del hostal de Sadernes, i es que en hores de dia no deixen passar els cotxes.

Guifi a Vallvidrera


Dissabte es va presentar a Vallvidrera el projecte guifi.net que segueix desplegant-se poc a poc però de manera continuada. En Yoques va obrir l'acte i el Roger va explicar de que es tracta el projecte. Fotos.

El joc de la cadira

Interessant escrit de la Paloma Bas directora de la revista Interactiva que ens ajuda a reflexionar sobre tot això del 2.0 i els canvis que s'acosten per que tot plegat sigui alguna cosa mes que paraules.