dijous, 12 de juny del 2008

2000 visites, i ara que?

El bloc ja ha arribat a les 2.000 visites. Des del passat 18 de gener són 6 mesos en què he passat de no saber que era un bloc, a tenir-ne un de meu, i alhora haver-ne engegat un altre per una entitat que acull una "xarxa social" com les de tota la vida.

L’experiència ha estat interessant, ja que m'ha permès començar a intuir perquè serveixen tot aquestes noves eines informàtiques, de què "carai" és això que tothom parla de la societat 2.0, i de com les nostres relacions amb els altres van canviant en funció de com juguem amb això dels blocs, d’Internet i ara amb les "xarxes socials".

De les 2.000 visites, poques són les que han participat deixant algun comentari, i gairebé sempre quan ho han fet, es tracta d'altres que també treballen amb els seus blocs. D'altres han contactat amb mi per correu-e o bé personalment i hem pogut parlar del que es deia, es veia o es comentava al bloc. Però la meva sorpresa a estat comprovar com m'ha ajudat a conèixer gent nova, que en coneixem del bloc, els hi ha estat molt fàcil acostar-se a mi, de vegades per saber quelcom d'això dels blocs, però d'altres tan sols per trobar-nos. Buscant per Internet, he pogut trobar aquesta gràfica a on explica com és la relació de la gent que navega per la xarxa i les seves visites als blocs. Entenent que aquest 10% de visites són les que contribueixen o interaccionen amb mi d'alguna manera, l'altre 90% són les que s'anomenen com a Lurkers, encara que d'altres autors en diuen silenciosos i altres "mirons" o tafaners!

Aquesta fotografia que documenta el fet de mirar i no participar, m'agrada força, tot i que poder és exagerada, ja que per a mi no és cap inconvenient que la gent passi pel meu bloc, i no hi deixi res, jo faig el mateix amb moltes de les meves visites a altres blocs o web. Poder moltes vegades, faré una subscripció RSS i el propietari no ho sabrà mai, però jo regularment he après a fullejar la meva pàgina amb tots els RSS que m'han semblat interessants.

Algú em va comentar, que no veia bé de despullar-se així davant de la gent, i és que el meu bloc, és un bloc personal, però clar, el cert és que al bloc no s’hi diu tot, es comparteix allò que un vol, i ningú m'obliga a ensenyar allò que jo no vull. A mi m'agrada comparar-ho amb aquelles projeccions de diapositives a on ens ajuntàvem tota la colla i cada u explicava les seves sortides, vacances o si voleu dir-ho així "batalletes"


I ara que toca? Doncs m'agradaria seguir fent créixer el meu bloc, ajudar a la UECC amb el seu, però sobretot m'agradarà treballar per incorporar nova gent a aquesta nova manera d'anar fent "xarxa social", així que una de les coses que he fet és apuntar-me a Facebook per veure com es pot fer servir, ja que l'única manera d'entendre-ho és fent-ho. I perquè he escollit Facebook entre les moltes xarxes socials que hi ha?, doncs, per que és la primera que he trobat que em parlava en català!

M'agradaria tenir el plaer de retrobar vells amics, i com no, fer-ne de nous, però per sobre de tot, m'agradaria que això no fos cosa de quatre xalats de la tecnologia. No sé si és possible, i acabarem sent nosaltres i els altres, el temps ens ho dirà.

2 comentaris:

Jaume J ha dit...

Lurkers? Interessant això d'apendre una cosa nova cada dia... A esquidemuntanya.com vaig descobrir l'altre dia que eren els Trolls (encara que per a mi són una cosa més simpàtica...) Bé, i ara el facebook, molt em temo que no et podré seguir i ja m'agradaria, però em toca fer de pare :) Per quan secondlife?

Jordi O ha dit...

Secondlife? Uf! això son paraules majors!
Tot plegat em sembla prou recaragolat i al final ens acaba portant al mateix lloc. No hi ha res com el plaer de estar en un refugi i trobar algú amb qui et sents a gust i comparteixes quelcom...si no, ja no hi seria.
Em sembla que per el teu fill, segueixo desitjant el plaer de tenir una agenda de paper i llapis... no creus?