dissabte, 19 de juliol del 2008

Cavalls del vent

Aquest estiu, la meva setmana de vacances tenia que ser diferent, sortia de la lesió del turmell, i com que no sabia com podia respondre ni tampoc volia sobrecarregar-lo, no em podia plantejar grans reptes. Així que una opció era quedar-se a prop de casa, i si la cosa no funcionava, plegar veles i cap a casa. Després de donar-hi moltes voltes, em vaig decidir per la travessa Cavalls del Vent, aquesta dona tota la volta al Cadí aprofitant els refugis existents a la zona, i la vaig plantejar en 6 dies i 5 nits. (vegeu al final el resum de les etapes). Cal a dir que no vaig fer cas a aquells que em varen dir que m'avorriria, i que arribar al refugi al migdia i poder tenir tota la tarda per dedicar-la a la contemplació a estat un gran encert. No vull ni pensar en aquells que la fan en 24 hores, la majoria de gent que em vaig trobar la feia en 4 o 5 dies, però fer-ho en 6 dies es tot un "luxe" i t'evita la etapa "super-llarga" des del Sant Jordi fins al Niu d'Àliga. Vaig fer la reserva a traves de la central oficial de cavalls del Vent i amb un sol correu-e i una sola transferència o vaig tenir tot arreglat. Mes tard, he pogut comprovar que aquest comoditat en la gestió implica que si vols anar a un refugi a fer una sortida com les de sempre, et resulti impossible aconseguir plaça. sic. El tracte a tots els refugis va ser excel·lent, però no puc deixar de recordar la cuina al Serrat de les Esposes a on les guardes ens van regalar els sentits amb una delicadesa extraordinària.

Cavalls del Vent es com es coneixen les banderoles amb les que els budistes llencen al aire les seves plegaries.

Aquest any ha acabat plovent molt i tots els rius anaven plens d'aigua. Un regal que no es troba massa sovint. Racons increibles com aquest de Els Empedrats.

Penyes Altes del Moixeró des de prop de Greixer.
T'acompanyen tota la segona etapa.

El Berguedà des de la Tossa d'Alp.

Paisatges de somni al baixar de Penyes Altes.

Si, jo hi era!. Al fons el refugi de Prats d'Agulló al que s'arriba per un camí impossible.

Cara nord del Comabona.

Llums de bon matí.

El pas del Gosolans ens permet creuar la barrera del Cadí. Ningú ho diria!.

La ruta està molt ben senyalitzada i es impossible de perdre's. Poder massa i tot!


Resum de les etapes. Juliol 2008.

dil 14

Gresolet 1.280
dil 14
Nit Sant jordi 1.570 14,42
dim 15
Nit Rebost 1.640 12,05
dix 16
Nit Aliga 2.510 7,70
dij 17
Nit Serrat Esposas 1.511 13,52
div 18

Cortals 1.610 6,00
div 18
Nit Prats Agullo 2.010 11,88
dis 19

Estasen 1.668 12,37
dis 19

Gresolet 1.280 4,80

1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola Jordi, Sóc en Pep, (tossut) gràcies per la foto i pel teu blog, realment és molt bonic i gratificant veure que aquests paisatges encara els trobem a la nostra terra i que gent com tu els valora i els fa respectar.
Bon Camí
Josep Manel Pascual