L'estiu passat, des del Montarto, veiem la punta Alta i el meu pare em va animar a fixar-nos aquest cim com a objectiu per aquest any 2008. I després d'un bon entrenament, Baciver, Tuc del Port de Vielha i Mauberne, finalment hem pogut fer el cim. El que havia de ser un tres mil facilet s'ha convertit en tota una ascensió, ja que a causa dels "Carros de Foc" trobar lloc al refugi del Ventosa es converteix en quelcom impossible. Fer-lo des del cotxe via el refugi d'una tirada, em semblava molt llarg i el pare va proposar de fer-lo amb "estil alpí", descarregats i per la via directa, de la ruta Coma de las Bienes. Son 1.200 metres de desnivell i per a mi que nomes tinc 10 anys, m'ha semblat molt dur, sobre tot a la baixada, encara que com podeu veure a les fotos, fins i tot va resultar divertit.
Amb el pare al cim de la Punta Alta. Com que no en tenia prou amb els 3.014, em vaig enfilar una mica.
La pujada resulta mol dura, encara que aquesta tartera prometia una baixada distreta!
Els blocs es fan inacabables, però com que la ruta es molt directa, en 5 hores ja seríem al cim. El Comoloformo al fons.
I a l'hora de la baixada, vaig volar i somiar tot el que vaig voler.. que divertit!
I fins i tot esquiar en aquella tartera que tan va costar de pujar.
3 comentaris:
Felicitats pel teu primer tres mil, que en vinguin molts d'altres!
quin estil esquiant per la tartera!!!! has tingut un bon mestre!
Em sembla que el pare fa cara de satisfet... Felicitats!
(Ep Jordi, soc en Miquel Noguera)
Publica un comentari a l'entrada