Dijous fa una nevada d'aquelles que feia temps que no recordàvem. De seguida els avisos del Servei Geològic donen risc 5 per el Pirineu Occidental i risc 4 per l'Oriental. Els medis, encapçalats per el mateix Cuní es fan ressò d'aquesta situació. No es encara l'hora de dinar, que ja ens truca el guarda del Refugi del Pla de la Font i ens comenta que fins al refugi es pot arribar be, però que ell feia temps que no veia tanta neu, i que era perillós intentar qualsevol cosa des del refugi. Ens truquem amb el Joan M, amb qui conjuntament teníem organitzada una sortida social de la UECC al Pic de Pineto. No ens calen gaires paraules per cancel·lar la sortida i aplaçar-la per aquí quinze dies.
A la tarda i al vespre segueixen mes trucades de altres amics que tenen altres plans i tots anem coincidint que aquests cap de setmana toca molta calma i fer aquells cim que normalment no es poden fer. Un del amics, te el dubte sobre el que fer, ja que des del refugi que tenien reservat els hi diuen que el refugi estarà obert i que no hi ha perill. No cal dir el nom del refugi, però per la seva situació al mig del mapa amb risc 5 no deixa de sorprendre una resposta així.
Jo personalment tinc la sensació que tota aquesta informació que ens arriba no reflexa la realitat de la situació. El mateix divendres ja parlaven de risc 4 i risc 3 al oriental i ja semblava que es podia sortir sense perill. No feia ni tan sols una setmana que hi havia hagut una víctima al Costabona, amb risc 3, i a un cim que aparentment no te cap dificultat.
Recordo fa una pila d'anys, que un bon amic ens va recomanar no sortir per que havia nevat massa i calia esperar tres o quatre dies per esperar que la neus s'estabilitzes. Malauradament, aquell dimecres, quan teòricament ja no hi havia d'haver perill, un allau se'l va emportar per sempre, just al mateix lloc on ell ens havia recomanat de no passar.
Seguint el sentit comú, finalment, i per aprofitar el bon temps, vaig fer fons el dissabte a Aransa i muntanya al Taga el diumenge.
Els boscos de Aransa presenten un aspecte immillorable i la neu ideal per fer fons.
A les muntanyes d'Aransa, tot i que no s'aprecia en la foto, es poden veure unes bones cornises com conseqüència dels vents que ha fet aquests dies.
Pujant al Taga, el diumenge, amb el Puig Estela al fons. Acabaríem fen un descens de cine d'aquest ultim, just per l'escletxa que s'aprecia en el bosc i que surt gaire be des del mateix cim
A la tarda i al vespre segueixen mes trucades de altres amics que tenen altres plans i tots anem coincidint que aquests cap de setmana toca molta calma i fer aquells cim que normalment no es poden fer. Un del amics, te el dubte sobre el que fer, ja que des del refugi que tenien reservat els hi diuen que el refugi estarà obert i que no hi ha perill. No cal dir el nom del refugi, però per la seva situació al mig del mapa amb risc 5 no deixa de sorprendre una resposta així.
Jo personalment tinc la sensació que tota aquesta informació que ens arriba no reflexa la realitat de la situació. El mateix divendres ja parlaven de risc 4 i risc 3 al oriental i ja semblava que es podia sortir sense perill. No feia ni tan sols una setmana que hi havia hagut una víctima al Costabona, amb risc 3, i a un cim que aparentment no te cap dificultat.
Recordo fa una pila d'anys, que un bon amic ens va recomanar no sortir per que havia nevat massa i calia esperar tres o quatre dies per esperar que la neus s'estabilitzes. Malauradament, aquell dimecres, quan teòricament ja no hi havia d'haver perill, un allau se'l va emportar per sempre, just al mateix lloc on ell ens havia recomanat de no passar.
Seguint el sentit comú, finalment, i per aprofitar el bon temps, vaig fer fons el dissabte a Aransa i muntanya al Taga el diumenge.
Els boscos de Aransa presenten un aspecte immillorable i la neu ideal per fer fons.
A les muntanyes d'Aransa, tot i que no s'aprecia en la foto, es poden veure unes bones cornises com conseqüència dels vents que ha fet aquests dies.
Pujant al Taga, el diumenge, amb el Puig Estela al fons. Acabaríem fen un descens de cine d'aquest ultim, just per l'escletxa que s'aprecia en el bosc i que surt gaire be des del mateix cim
1 comentari:
Darrerament s'ha perdut aquell respecte que li teníem abans a la muntanya, les activitats d'aventura han banalitzat el risc i la gent pensa que tot és possible...els serveis meteorològics han caigut en descrèdit pels seue repetits errors, tot suma un còctel perillós; potser no cal ser tan prudents com érem fa una anys, però cal prudència i aprendre a llegir la neu sobre el terreny i recular si cal...
Salut Jordi!
Publica un comentari a l'entrada