dimarts, 30 de juny de 2015

Toubkal 2015

Marrakech   24 Juny

Comencem una nova aventura en terres africanes.
Volem conquerir el cim del Toubkal de 4167m al Marroc.
A les 18h ha sortit el nostre avió, que degut a la diferència horària de 2 hores, el vol ha durat 20 minuts.
Al sortir de l´aeroport de Marrakech, la veritat, no gaire gran ni elegant, ens ha recollit un home de l´agència que ens ha portat a un hotel i després a sopar.
Hem pogut veure la famosa plaça Jemaa el Fna just abans de fer un bon sopar i tornar.
La nit a l´hotel ha sigut d´allò més agradable. Aquest serà segurament i fins el dia que tornem l´últim cop que tinguem accès a internet.
Comença el nostre aïllament del món.



Marrakech - Asni - Tacht – Tizaine   25 Juny

A les 9h hem començat el trekking a Asni.
Avuí encara la temperatura era salvable, però sort també de les zones d´ombra i el vent, malgrat la mala notícia de que les temperatures han de pujar.
Hem començat pujant ràpid i sense parar, ja èrem al coll de Tichka a 2100m.
Un breu descans on ens hem assabentat que els nostres guies (els dos locals), tot i fer també molt d´esforç no han begut ni menjat res. Estan en el Ramadan.
El descens s´ha fet una mica pesat. Més calor, menys àrbres i el caminar per pista i no per camí ha fet que les nostres cames es fatiguessin més ràpidament.
Al fons de la vall, lloc on avuí dormirem, hem creuat multitud de petits pobles on la gent encara viu de la ramaderia i conreus.
Tots aquests pobles són originaris de les gents de les muntanyes, els Berebers, i sobta veure que quasi totes les cases, malgrat ser d´adobe, tenen parabòlica.
Avuí dormirem en un petit alberg a 1600m. Hem fet un plat de pasta per dinar seguit d´una bona dormideta abans de donar una volta pels pobles de la zona.
Hem pogut veure com és la vida aquí i quants nens hi ha.
Una dutxa, sopar i a dormir. No wifi :-(




Tizaine - Assaka - Tizgui   26 Juny

Ens llevem a les 5:30h tras varies interrupcions nocturnes per la crida a l´oració.
L´esmorzar ha sigut pràcticament com si fóssim a casa excepte la llet, que per qüestions de transport i conservació, era en pols.
Amb el sol ja treient el cap, hem enfilat per un barranc que gràcies a haver-nos llevat d´hora, un bon tros ha sigut a l´ombra. Una estona més tard i ja a ple sol, hem passat pel coll Takharkhourte de 2500m.
Després de reposar energies hem continuat camí, primer baixant...,després pujant un collet,...
Abans de l´últim coll del dia hem passat un petit oasi, on la parada ha sigut obligatòria i en suau descens cap el poble on dormirem.
Ja comencem a veure rastres de vida, conreus, cases... ens ha sorprés veure un parell de nens que no debien superar els 8 anys, fent de pastors completament sols.
Arribem al poble (1800m), situat en un lateral de la muntanya i al costat del riu, ocupant una zona molt i molt verda. Així doncs, molt vertical.
Ja descansats i dinats hem fet la corresponent volta per la zona i comprat aigua, i es que feia hores que no haviem pogut veure.
A sopar i a dormit. No wifi :-(




Tizgui - Azib N´Tamsoult     27 Juny

També ens hem llevat molt aviat per evitar fer les pitjors pujades a ple sol.
Hem recorregut un llarg camí seguint el riu fins assolir el coll Tizi N´tagdalte de 2900m.
En el camí ens hem trobat amb força moviment. Els natius de la zona, també molt aviat, més que nosaltres, es lleven per anar a treballar al camp.
Així doncs, hem pogut veure com fan la feina, tal com la feiem nosaltres fa uns... 80 anys?
Ha sigut un dia molt ventós i a l´arribar al coll, pràcticament no ens aguantavem drets.
La baixada va ser tediosa i calorosa, sobretot quan ens hem trobat amb el nostre mulo que ens ha relentitzat molt el pas.
Al fons de la vall a la que ens dirigiem, hem trobat un riu acompanyat d´una immensa vegetació on per primer cop hi hem dinat abans d´arribar allà on dormirem.
Tot i ser al mig del camp, els nostres guia i cuiner ens han preparat un dinar com si fóssim a taula. Hem pogut pendre Coca-Cola !!!
Durant el descans, els guies s´han tirat al riu vestits, que per cert, van tan tapats com jo aniria a l´hivern.
També cal dir que segueixen sense menjar tot i la calor i l´aire sec que córrer.
Un cop descansats i refrigerats hem continuat.
Aquest cop sí hem pringat una mica doncs l´inici del camí era seguint el riu i la mare, una mica "patosilla", ha posat els peus en remull amb botes incloses.
Ah ! però jo no m´he lliurat i ja fora del riu, en la zona de grimpada, m´he ben esgarrinxat les cames i em sagnen una mica.
Bé, és el record del viatge.
Finalment som al refugi Tamsoulte a 2300m.
Un de nou on a més, s´està molt agust.
Seguim incomunicats i també sense wifi :-(
Però la tele per satèl.lit no falta.




Azib N´Tamsoult - Refugio Toubkal    28 Juny

Estic més cansat que cap altre dia.
Segurament demà, dia del Toubkal, serà molt més dur, però avuí hem fet el major desnivell (1300m) fins arribar al coll Aguelzim a 3600m d´altitud.
Hem sortit encara més aviat que els dies anteriors. A les 5h !
Durant gran part de la pujada hem estat a l´ombra de la muntanya. Ha sigut molt espectacular sobretot l´inici. Era una zona de molta aigua on hem pogut contemplar una magnífica cascada.
Després d´això no ens esperava res més que una llaaaaaarga pujada.
El tram final abans d´arribar al coll, poder durant més d´una hora, un infinit zig-zag, que bé és cert que ens ha permés guanyar alçada molt ràpidament.
Per sort avuí no hem fet un gran descens i amb un bon flanqueig hem arribat al que serà el nostre refugi a 3200m.
Es el primer cop que dormo tan amunt !
Al llarg de la baixada he al.lucinat com el mulo que ens porta les coses pot passar per llocs que fins i tot jo he de pendre amb molta cura.
Ara, ja al lloc on dormirem, ha arribat l´hora de la dutxa, però, vaja !...sembla que si no deixes anar el dólar $, no hi ha aigua calenta que valgui.
La gent, normalment, no fa el trekking de 6 dies que fem nosaltres, si no que pugen i baixen el cim en dos dies (una pallissa !)
I per això, aquí per primer cop no estarem tan sols, de fet hi ha força gent.
Ara, mentre escric això, no estic fent res ni faré res. Suposo que com que demà ens llevarem molt aviat, dintre de molt poc soparem i a dormir al voltant de les 8 p.m. hora local.
Ah si !, la meva panxa comença a estar cansada de tant té i espècies.
VULL UN BON BISTEC !!!
Mmmm...aquí tampoc hi ha wifi :-(






Refugi - Cim Toubkal 4167 m - Refugi - Imlil   29 Juny 

Ens hem llevat a les 4h, bé, ma mare a les 4h i es que jo, tot i estar força cansat del dia anterior, no he pogut dormir més de dues hores.
No sé ni com ni quan, però alguns mosquits o per l´estil, m´han destrossat els braços. Tinc 11 picades a l´esquerra i 9 al dret. Horrorós !!!
Hem completat els 1000m de desnivell fins al cim en 2h i 15 m.
Ha sigut una ruta molt agradable. A l´arribar a dalt, amb el Rashim hem fet una correguda.
TOUBKAL 4167 m
Ah sí !, és estrany el gran triangle... jajaja !
Hem fet una baixada alternativa per que fos més agradable. Hem baixat per un pedregam que permitia relliscar a plaer. Tot i així, la mama ha caigut, i bé...poder jo també :-(
De nou al refugi hem baixat fins on dormirem. No hi ha gaire a dir de la baixada i és que era moooolt llarga i monòtona, però era sorprenent que cada 20 minuts trobes paradetes, on literalment, tenen de tot ja que és una ruta molt turística.
Hem parat a dinar de camí i aaaaltre cop a baixar i baixar...
Simplement, estic esgotat i és que 2500m de baixada, no és poc precisament.
Però avui passarem la nit a un alberg que fa goig.
Oh...si... wifi !!!  :-)
L´home que té el lloc i que és el mateix que ens va recollir a l´aeroport i cap de tot, ha compartit dades per wifi.
8000 whats m´esperen !!!





Imlil - Marrakech     30 Juny

Pel matí, sobre les 9:30h ens hem traslladat a l´hotel Golden Tulip de Marrakech.
Hem deixat les maletes i ens han portat a la plaza Jemaa el Fna.
Tenim la intenció de veure el zoco i dinar per allà doncs avuí el dinar no està inclòs.
Segons la mare, que ja havia estat a Marrakech, està molt diferent d´abans.
Està força buit i es pot caminar amb certa facilitat, per no dir completa.
El zoco és el lloc on pots trobar de tot i és que són moltes les paradetes des d`on els amos et diuen: "mira, mira", va, va, compra" o "muy barato amigo".
Ens vam anar endinsant i endinsant, un laberint impossible, intentant sempre recordar per on haviem passat.
Però en algun moment un home ens proposa veure els treballadors del cuir, que encara treballen seguint la tradició Bereber, i aquí comença la nostra petita aventura.
Després de caminar una estona entre estrets carrerons, cada cop més acalorats i contemplant la dura realitat de la ciutat, arribem a on voliem i un home ens fa de guia (aparentment gratuit, que obviament, no ho seria). Tot allò que ens explica és realment curiós i digne d´escoltar.
Acabada la visita intentem tornar sobre les nostres passes però per alguna raó acabem retornant per un altre camí que ens recomanen.
Segurament ens hagués portat a bon port, però seguint-lo uns nois ens paren dient que no és el camí, i nosaltres, desconeixadors de la ciutat, els seguim.
Aquesta estona que passem amb ells es fa cada cop més tensa i comencem a pensar que algo dolent pot passar.
Per sort no és així i podem arribar fàcilment, després de deixar-los enrera, a la plaça.
 Intentem dinar però entre la meva panxa i la desgana de la mare, desistim.
Fem una petita volta i cap a l´hotel. Sopar i dormir acompanyats d´un bon Wifi :-)))
I fins aquí el nostre viatge.
Demà ja cap a casa.
Ha estat fantàstic.








 Roure, juny, 2015.


El viatge del papa: Atlas, Marroc. 2009

diumenge, 21 de juny de 2015

Via Verda Calella

Interessant recorregut que segueix la "via verda del tren petit", des de Sant Antoni de Calonge fins a Llafranc. De la ma dels amics de VadeBici.






diumenge, 14 de juny de 2015

Canigó. La Flama 2015


Refugi de Cortalets (2.150 metres)


El Canigó (2.784 metres)


L'autor pujant el seu feix de llenya


Amb els amics d'Estabar


Amb l'Ester, l'única de la colla de Sant Joan Despí que no es va fer endarrere davant de les previsions del mal temps.




El dia de la revetlla, la flama finalment arriba al poble. Fa il·lusió saber que una mica del foc, avui, és de la teva llenya. L'organització, permisos, etc. son a càrrec del grup de Igualada de  https://www.omnium.cat/