El meu poble no és com us l'imagineu

L’ Eman Khamas, professora de la Universitat de Bagdad i periodista va ser al nostre institut, el ‘Pau Vila’ de Sabadell, dimarts dia 22 d’abril, i va fer una magistral ponència en anglès sobre ‘Els cinc anys d’ocupació de l’Iraq’.

Els alumnes la van rebre emocionats amb la solemnitat que només ells saben utilitzar per les grans ocasions i l’escoltaven atents, amb admiració. Les dades que ens va donar al final eren esfereïdores: centenars de milers de morts, milions d’orfes, vídues, refugiats ...la destrucció sistemàtica de tots els òrgans de l’Estat, del valuosíssim legat històric, l’ensorrament de l’economia del seu país, la visió nefasta que donen els mitjans dels iraquians com a potencials terroristes....

Ha de ser molt dur per ella repetir-ho una i altra vegada, però ho fa amb determini, amb coratge, perquè necessita explicar-nos la falsedat cruel que va portar la guerra al seu país i la forma com tots nosaltres som enganyats a diari quan ens fan creure que les operacions militars tenen un caire pacificador quan ciutats com Basora són bombardejades encara avui pels avions des de quilòmetres d’alçada buscant uns més que hipotètics terroristes. Famílies en la seva totalitat són assassinades sense cap escrúpol. En el reportage que ella va filmar sobre les dones iraquianes ens porta a un hospital totalment enderrocat i damunt del que fou una sala de parts, una metgessa que va presenciar el bombardeig ens pregunta si aquesta és la manera com s’han de gastar els impostos dels contribuents americans.

L’Eman ens va recordar també que la seva civilització va ser el bressol de la cultura occidental i la que va inventar l’escriptura i va proporcionar el primer codi legal de la humanitat. El que passa avui en aquesta regió segueix sent molt important, perquè perfila el nou ordre mundial en el que l’hegemonia americana no té frens ni límits racionals. El Pentagon sí que utilitza armes de destrucció massiva contra els iraquians avui, com ho va fer en altres guerres. Vol imposar una molt particular democràcia per la força, via mísssil, que suposi l’expoli total d’un país. És també el govern americà qui envia milers i milers de mercenaris i dóna suport a milícies ultra violentes. És d’aquests grups armats que el govern titella irquià en treu efectius per fer de policies a una societat civil cada vegada més atemorida i indefensa... malgrat tot la resistència s’organitza en la més total clandestinitat i jugant-s’hi la vida. Ens podem imaginar aquestes persones, deuen ser i pensar d’una forma semblant a l’Eman, que des de l’exili treballa incansablement pel seu país. En els dos anys escassos de viure a Catalunya, ja ha publicat dos llibres i ha fet moltes conferències de denúncia per tota Europa.

Des del ‘Pau Vila’, agraïm el seu testimoni i, per a tots nosaltres, tal com li vam expressar, va ser un autèntic privilegi gaudir de la seva presència. El patiment dels iraquians ja té una cara , un nom i una veu, i ja no ens creurem més les informacions manipulades amb què ens ‘bombardegen’ els mateixos violents que ataquen i destrueixen l’Iraq.

Carme L / Profesora IES ‘Pau Vila’ Sabadell