Piulada del Miquel F:
Doncs malgrat les previsions apocalíptiques dels nostres meteoròlegs, tretze valents traceros ens vam reunir a les nou del matí (aprox.) de diumenge al poble andorrà del Tarter, assumint el risc de quedar colgats en la neu que havia de caure segons la tevetres. Fa fred, neva suaument, els cims estan coberts pels núvols però a les valls es veu bastant bé.
Sense dubtar un moment, enfilem amb els cotxes per la nevada pista de Ransol, i ens posem els esquis. Pugem pel bosc fins a la cabana de Jan, el temps segueix igual, alguns decideixen sensatament quedar-se al refugi i anar encarregant la paella, la resta seguim foquejant cap a la boira, amb els cims que hi deuen ser a dintre com a objectiu. En acostar-nos a la carena, la neu s’endureix i ens obliga a posar ganivetes. Acabem enfilant-nos al primer cim que trobem, que no és el Pastuira ni el Mil Menut, si no el pic de l’Home Mort.
Des del cim, i gràcies a la realitat augmentada d’una *app* que és diu “Cimas de Espanya”, divisem perfectament la Pica, el Serrera, el Medecorba i altres pics ben poc espanyols. La baixada es deixa gaudir bastant, amb bones pales de neu pols fins arribar al bosc, on apareixen les herbes enfarinades que també permeten lliscar bé.
Arribem als cotxes, i els del Vallès posem les cadenes per baixar per la pista, amb tanta poca traça que una cadena ens trenca un manguitu i ens deixa el cotxe sense frens. Aprofitant que el fre de mà encara funciona, arribem fins Andorra la Vella per comprovar que els mecànics andorrans tenen un merescut descans dominical. Això ens obliga a acabar la sortida del Pastuira/Home Mort pujats al autobús de línia Andorra-Barcelona, uns diumenge a la tarda, i un altre aquest matí mateix.
