Aplec al Santet de Casau

Detalls de Casau

Accident a la N-230

L'Ajuntament de Vielha, ha distribuit aquesta nota de Premsa. No podem estar mes d'acord en que la seguretat d'aquesta carretera, no existeix, però coincidireu amb mi, que això no es excusa per que amb el replantejament de la carretera destrossin l'entorn dels nostres pobles, fent disbarats que en el futur ja no tinguin sol·lució. Recordeu que el projecte de reforma d'aquesta carretera parla de Viaductes i destrueix el patrimoni natural de molts dels nostres pobles del Baix Aran, amb l'argument de que amb barreres sonores i replantacions, ja no tenen afectació sobre el veïns.

Accidente de Camión en la N-230

Hoy miércoles día 20 de octubre se ha producido un accidente de camión en la Nacional 230 dentro de la Val d’ Aran. El siniestro ha tenido lugar en el punto quilométrico 161 de la N-230 a la altura de la población de Casau a unos 2 Km de Vielha. El camión que iba en sentido a Lleida, se ha quedado atravesado en la calzada cuando la cabina y el remolque han hecho lo que se conoce como “ tijera”. El tráfico ha estado cortado durante 30 minutos y se ha dado paso alternativo durante una hora, hasta que una grua ha retirado el camión de la carretera. No ha habido ni víctimas ni heridos.

Esto demuestra una vez más la inseguridad y el peligro de esta carretera. En el tramo de Nacional 230 que va desde el Túnel de Vielha hasta la frontera francesa vienen ocurriendo numerosos incidentes, alguno de ellos con víctimas mortales. Pau Perdices, alcalde de Vielha, reiteró nuevamente la necesidad imperiosa de que el Ministerio de Fomento tome las medidas necesarias para adecuar esta via y evitar así más daños.

N-230 entre el tunel i Vielha

Eth secretari d’Estat de Planificacion e Infraestructures, Víctor Morlán, a garantit aué ath sindic d’Aran, Francés Boya, qu’eth ministèri de Foment emprenerà era mielhora dera carretèra N-230 entre Vielha e eth tunèl, un còp s’acòrde ena Comission Mixta entre er Estat e era Generalitat, segontes a assegurat Boya, dempús dera amassada qu’andús an mantengut en Lleida.

Aguesta actuacion ei frut dera inversion qu’er Estat a de realizar en Catalonha en matèria d’infraestructures, d’acòrd damb eth mandat dera disposicion addicionau tresau der Estatut d’Autonomia de Catalonha. Segontes eth tèxte, aguesta inversion s’a d’equiparar ara participacion relativa deth producte interior brut de Catalonha damb relacion ath der Estat entà un periòde de sèt ans, d’ençà dera aprobacion der Estatut, en 2006.

Francés Boya a assegurat qu’era Generalitat e er Estat pactaràn era metuda en marcha des òbres deth tram Vielha – tunèl, ena pròplèu amassada dera Comission Mixta entre andues administracions, segontes eth compromís ath quau a arribat damb Morlán.

Eth sindic a persutat en qué “era mielhora d’aguest tram ei fòrça urgenta, perque, coma ben sap eth ministèri, era carretèra N-230 ei ua via de comunicacion estrategica entath conjunt deth territòri e presente, entre eth tunèl de Vielha e eth caplòc aranés, un estat fòrça deteriorat damb era consegüenta repercussion entara seguretat des sòns usatgèrs”.

Boya a felicitat ath secretari d’Estat peth sòn compromís entà seguir es òbres de reforma deth conjunt dera N-230 enquia Lleida. Atau madeish, Foment invertirà 5 milions d’èuros entath condicionament deth vielh tunèl coma galeria entàs emergéncies e eth pas de mercaderies dangeroses.

S'apròve eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran

Era Comission d’Urbanisme apròve eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran

Diuendres, 04 Junh de 2010

Era Comission Territoriau d’Urbanisme dera Val d’Aran a aprovat aué eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran. Era aprobacion, que s’a prenut de forma provisionau abantes dera sua aprobacion definitiva per part deth conselhèr, a compdat damb era assisténcia deth conselhèr de Politica Territoriau e Òbres Publiques, Joaquim Nadal, que copresidís era Comission damb eth sindic d’Aran, Francés Boya. Andús an estat acompanhadi deth vicesindic 1èr e conselhèr d’Administracion Publica e Finances, Rufino Martínez; eth director generau d’Urbanisme, Pere Solà; e eth director generau d’Actuacions Estrategiques e Politica de Sòl, Joan Llort. Eth sindic a declarat qu’era aprobacion deth Plan director urbanistic “signifique un pas important entath país, perque se dòte d’un esturment inexcusable entara planificacion territoriau”. Totun, a assegurat que “s’auesse agut d’aprovar fòrça ans entà darrèr”. Entà Boya, “eth procès a estat long e fòrça participatiu”. Eth Plan, qu’a estat sosmetut dus viatges a informacion publica, “incorpòre era màger part des allegacions des particulars, ajuntaments e eth Conselh”. Joaquim Nadal a afirmat qu’era inauguracion der aeropòrt dera Seu d’Urgell e era aprobacion d’aguest Plan contien, entath Govèrn dera Generalitat, “un naut valor politic, perque satisfèn es interèssi e es besonhs deth territòri”. Nadal a defenut eth desvolopament de politiques que prebotgen er equilibri territoriau en ensem de Catalonha. Se respècten es drets d’urbanizacion Eth Plan suprimís eth precatalòg patrimoniau, perque procedie ena sua màger part d’inventaris, era finalitat des quaus non ère pas normativa, senon de coneishença, estudi e difusion. Atau, se limite aguest precatalòg as béns declaradi coma BCIN o BCIL, segontes era demana qu’en aguest sens auie plantejat eth Conselh. D’un aute costat, se respècten es drets actuaus en sòls urbanizables des entorns des glèises, que se considèren elements de proteccion patrimoniau pera sua centralitat e era sua identificacion damb era imatge des pòbles d’Aran. A requeriment tanben deth Govèrn aranés, se retire era normativa d’edificacion deth Naut Pirenèu, en tot consolidar era normativa qu’Aran dispòse d’ençà des ans 80, fòrça mès precisa e concrèta. Eth Plan includís era possibilitat de plaçar un altipòrt ena zòna deth Plan de Beret, segontes era propòsta deth Conselh. Atau madeish, s’indique qu’eth Conselh Generau redactarà un Plan especiau urbanistic damb er objectiu de potenciar es activitats esportives, ludiques e toristiques e d’establir es usatges que se permeteràn laguens deth Parc territoriau der arriu Garona. Se fomenten es infraestructures Eth Plan descarte, fin finau, era possibilitat de bastir andues variantes dera C – 28 en Salardú e Arties, Se reflectís es alternatives de nau traçat dera N – 230 que plantege eth Ministèri de Foment, en èster aguest era administracion competenta. Se prevé eth tunèl dera Bonaigua coma prioritat estrategica a miei tèrme. Eth document incorpòre era allegacion deth Conselh entà abilitar, ena boca nòrd deth tunèl de Vielha, un pòl d’equipaments e servicis de Foment e, de forma diferenciada, un centre de servicis relacionat damb es usi de transferéncia de residus e parc logistic dera maxima institucion aranesa. D’un aute biais, eth Plan contemple eth besonh d’iniciar un catalòg des bòrdes istoriques dera Val d’Aran, en tot fomentar-ne es sòns usatges toristics, mieiambientaus e de recuperacion deth patrimòni. Entad açò, eth Conselh e es ajuntaments auràn d’elaborar es plans especiaus que desvoloparàn era normativa corresponenta. Mès acòrds Era Comission urbanistica a dat lum vèrda ath bastiment de dus lacs artificiaus entà produsir nhèu ena estacion d’esquí de Baquèira – Beret, e d’un pònt sus er arriu Malo tath transit d’esquiaires. Tanben a aprovat plaçar ua estacion de telefonia mobila que darà servici a Escunhau, Casarilh e Betren, e modificar es Normes Subsidiàries entà projectar un airau residenciau de 3,5 ectarèes ena entrada sud de Bossòst. Era Comission a derivat ar Ajuntament de Vielha – Mijaran era legalizacion d’ua nau agropecuària en Montcorbau, perque ei de competéncia municipau.

Camin Reiau

Vista sobre Gausach baixant de Casau

Coth deth Hôro vist des de Roca Sa Sèrra

El tram entre Aubert i el Pont de Beussa, de retorn a Gausach, ofereix alguna dificultat i es poc cicable.

Casau des de Gausach

L'església de Gausach assetjada per la carretera. Confiem que algun dia s'adreci aquest disbarat.

Aran surt de l'oblit...

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat en dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit...

nota publicada el 16 de maig del 2010 al Facebook per el Síndic Paco Boya

La variant de Vielha

La variant de Vielha costarà 7,7 MEUR i tindrà una longitud de 2,1 quilòmetres

El Diari Oficial de la Generalitat publica l'anunci d'informació pública dels estudis informatiu i d'impacte ambiental de la variant de Vielha, que permetrà connectar les carreteres N-230 i C-28 i millorar la mobilitat en aquest àmbit. La variant, que tindrà una longitud de 2,1 quilòmetres, comportarà una inversió estimada en 7,7 milions d'euros. Aquesta actuació s'emmarca en el conjunt de millores a la xarxa viària que el Departament de Politica Territorial i Obres Públiques (DPTOP) està duent a terme per a potenciar les comunicacions a l'Alt Pirineu i Aran. La construcció de la variant ha de permetre reduir el trànsit per l'interior del nucli urbà de Vielha.

al•legació conjunta

L’Ajuntament de Vielha e Mijaran aprova una al•legació conjunta amb les EMD del municipi sobre el Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran

Vielha.- El ple extraordinari celebrat aquest migdia a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran ha donat vist-i-plau a les al·legacions presentades per les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de Vielha e Mijaran referent al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran. L’aprovació s’ha realitzat amb els vots a favor de CDA i PP, mentre que Unitat d’Aran-PSC no ha manifestat el seu vot al no presentar-se cap regidor d’aquest partit.

La celebració avui del ple extraordinari ha permès aprovat una al•legació conjunta en la que l’Ajuntament ratifica les al·legacions presentades per les set EMD (Arròs-Vila, Aubert-Mont-Montcorbau-Betlan, Vilac, Gausac, Casau, Betren i Escunhau-Casarilh) aprovades per junta veïnal el 18 de febrer. Segons l’alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, les al·legacions presentades pel consistori es centren en la refusa de la inclusió del pla director en competències d’autonomia local d’urbanisme que dificulta la realització dels POUM així com les propostes de traçat del N-230 en el municipi, les mesures contemplades de protecció patrimonial, les propostes de planejament en pobles de la Val d’Aran com el d’Escunhau-Casarilh, Casau, Gausac i Montcorbau i es demana una solució a la problemàtica de bordes i cabanes en sol rústic, entre d’altres.
D’altra banda, l’Ajuntament ha recollit prop de 500 al·legacions presentades per particulars, la data límit de presentació va finalitzar el passat 15 de gener.

estudi informatiu deth traçat complèt dera N230

Perdices insistís a Foment ena cession d’ua zòna verda en centre de Vielha entà melhorar er connexion de viaus

Er alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, s’amassèc eth dimarts damb eth Delegat deth Ministèri de Foment de Lleida, Juan Antonio Romero, entà insistir ena cession d’ua zòna verda en centre de Vielha. Era demana de cession de 1.000 mètres quarrats de zòna verda publica corresponenta ath chalet d’”Obras Públicas” plaçat ena Av. Castièro de Vielha se remonte ara hè a ueit ans. En an 2002 damb era modificacion urbanistica corresponenta ad aguesta zòna se cataloguèc eth terren coma zòna verda e viadèrs publics en tot èster proprietat deth Ministèri de Foment.
Entar alcalde era cession ei fonamentau entà poder connectar era recenta urbanizada plaça Mossén Joan Casseny damb era Avenguda Castièro e perméter atau eth pas de passants per aguestes dues zònes qu’actuaument son un cu de sac. Segontes Perdices, damb era cession eth nuclèu guanharie mès espaci verd en centre comerciau dera Vila. Er alcalde tanben vò insistir en compliment de projèctes arturadi coma era ampliacion e melhora dera N-230 des dera Boca Nòrd deth tunèl enquià Vielha, era melhora dera senhalizacion dera trauèssa de Vielha e era melhora e seguretat dera carretèra ath sòn pas pera vila. Se tracte de dus projèctes que dejà se trapen en Madrid entà recéber eth vist-e-platz deth Ministèri. En çò que tanh ath projècte de seguretat dera carretèra ath sòn pas per Vielha, Romero la definic coma urgenta e per tant tramitarà eth sòn estudi entà garantir era seguretat e era solidesa deth transit e des passants. Eth delegat de Foment en Lleida comuniquèc ar alcalde qu’en un plaç de dus mèsi se poderie dispausar der estudi informatiu deth traçat complèt dera N230 enquiara frontèra damb França. Perdices comuniquèc era postura deth consistòri de defensar eth projècte d’ua via segregada per Baricauba en tot auer en compde un corredor tunèl per Horno.
D’aute biais, er alcalde de Vielha e Mijaran sollicitarà pròplèument ua amassada damb eth Director Generau de Carretères, Aureliano López entà insistir en aguesti ahèrs.

Al·legació al pla territorial. (model)

Aquest es el model tipus de l'al·legació que presentarem al Ajuntament de Vielha. Tenim de plaç fins el dia 10 de desembre.

Unitat d'Aran i la N230 al 2003 (!)

dijous, 23 / gener / 2003

Proposta entà milhorar era N-230, presentada en Parlament.

A LA MESA DEL PARLAMENT

Francesc Boya i Alòs, Antoni Siurana i Zaragoza, Marta Camps i Torrents, Ramon Vilalta i Oliva, Joaquim Llena i Cortina, diputats del Grup Socialista Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu en els articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació davant del Ple la següent proposició no de Llei.

La carretera nacional 230 entre Lleida i la frontera francesa per la Vall d’Aran té una intensitat de tràfic de 3.000 vehicles diaris dels quals uns 400 són vehicles de gran tonatge. Aquesta carretera és un dels principals eixos d’unió de Catalunya amb la resta d’Europa, sent l’eix vertebrador d’una important franja de territori que s’articula des de la comarca de la Ribera, passant per la ciutat de Lleida, la franja d’Aragó i les comarques de l’Alta Ribagorça i l’Aran.

Aquesta situació estratègica de la N/230 reclama una especial atenció per aquest eix viari que actualment es troba amb greus deficiències estructurals i de manteniment. Unes circumstàncies que, amb l’increment del trànsit de camions, han incrementat el nombre d’accidents i d’incidències greus en la circulació per aquesta via.

Actualment el Govern de l’Estat té en estudi el traçat d’una autovia que substituirà l’actual traçat de la N/ 230. Aquest projecte però es troba contestat per diferents institucions i segments de població que, si bé reclamen una millora de l’actual traçat, alerten de l’impacte negatiu que una infraestructura d’aquestes característiques pot tenir en la fragilitat ambiental dels territoris de la Ribagorça i l’Aran.

Fou amb motiu d’aquesta preocupació que els alcaldes dels municipis concernits per aquesta carretera van signar a Lleida el dia 6 de novembre del 2002, una declaració conjunta anomenada: Declaració de Lleida.
Atenent a l’interès que aquest eix viari té per al conjunt de Catalunya i a les demandes del territori expressades en aquesta declaració de Lleida.

Els diputats sotasignants presentem la següent proposició no de Llei:

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

Sol•licitar al Ministeri de Foment :

1. Que mentre no es concreti la solució definitiva a l’actual traçat de la N-230, es fan necessàries diverses obres de condicionament i de millora de la seguretat vial:

- La supressió immediata i urgent dels punts negres de la N-230 de major sinistralitat.
- Millores del paviment en els trams deteriorats de la N-230.
- Millorar la senyalització de la carretera, amb senyalització semafòrica al seu pas pels nuclis urbans i, en el seu cas, la construcció de rotondes en les cruïlles més perilloses.

2. La ràpida conclusió de l’estudi informatiu de conversió de la carretera N-230 en una via moderna que permeti el trànsit amb seguretat i respecti els valors mediambientals.

3. Considerar aquesta via com un projecte comú i prioritari de la Generalitat de Catalunya i la Diputació General d’Aragó.

4. Respectar els acords de les administracions territorials que, com és el cas del Conselh Generau d’Aran, han consensuat un traçat i un model de via que pugui integrar-se en el paisatge amb costos ambientals i econòmics raonables.

7. L’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris per fer efectives aquestes millores de manera immediat.

Document E12-L17

Estudi del Impacte Mediambiental de la N230 al seu pas per Vielha i Mijaran

Retalls del document del estudi informatiu i d'impacte mediambiental E12-L-17 sota la direcció de Juan Antonio Romero Lacasa i Rafael Argüelles Pintos i preparat per les consultories Gessing i ATJ Consultors. El titular es la Secretaria de Estado de Infraestructuras.

Podeu baixar tot el document clicant aquí.

Tenim un grup de suport al Facebook, Salvem Casau de la N230, apuntat-hi!

En colr blau, hi ha representats els Corredors per on seria possible fer passar la nova carretera. Si observem les alternatives proposades per la nova carretera al seu pas per Casau, ho podem comprovar en el document de les variants, es fa passar per l'est, es a dir per sota del poble de Casau. Una clara contradicció.

Detall del camins històrics entre pobles i de muntanya. La nova carretera farà desaparèixer aquests camins, que encara es fan servir avui en dia. En el millor dels casos es conservara el seu pas per sota de la nova infraestructura.

Detall de la carretera al seu pas per Casau. Aquí passa per el costat est del poble. Si observem el corredors proposats per fer passar la variant de la carretera al seu pas per Casau, podem comprovar en el primer document, que es proposa passar per l'oest, es a dir per damunt del poble, mentre que en aquest es fa passar per l'est. Novament una clara contradicció.

Distribució del transit per les carreteres de l'Aran. En aquest document es pot comprovar que tot i fer la variant de la N230 per l'oest de Vielha, seguirà havent un tràfic molt important en direcció al Naut Aran que aquesta variant no resolt.

Al·legacions del Conselh

El Conselh alegará el Pla Territorial para cambiar el trazado de la N-230

Vielha - Redacción La Mañana 2009-11-12

El Conselh Generau presentará una serie de alegaciones al Pla Director Urbanístic del Aran promovido por la Generalitat en los diversos ámbitos donde el Gobierno aranés tiene competencias o considera que son de interés general.

Con la voluntad de fortalecerr el consenso y complementar el plan, el Conselh presentará alegaciones para mejorar la definición del trazado de la carretera N-230, especialmente en las afectaciones de Casau, y en otras infrastructuras de carácter general, así como para implantar un gasoducto con conexión con Francia.
El Conselh trabaja para que el plan incluya los espacios de protección patrimonial para preservar los elementos característicos de los pueblos del Aran, especialmente de sus iglesias, sin perjuicio de los derechos urbanos y no urbanos vigentes en sus perímetros.
El Conselh también quiere retirar el precatálogo de casas particulares de valor patrimonial y limitar el perímetro del parque territorial del río Garona según la normativa en materia de inundabilidad.

Nou termini d'exposició publica

Variant Oest N230 al pas per Vielha-Mijaran

L'enllaç amb tota l'informació sobre el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VALL D'ARAN

Tot seguit, alguns dels paràgrafs que parlen de la N-230 al pas per Vielha i Mijaran



Sistema d’infraestructures territorials:

El Pla estableix algunes precisions al Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran en matèria d’infraestructures de mobilitat i recull, en la Memòria d’ordenació, les principals propostes i exigències sectorials en matèria de serveis tècnics. En concret:
- Defineix els corredors i reserves de sòl necessaris per a l’establiment de la N-230 com a via segregada.
- Defineix els traçats i les reserves de sòl necessàries per a la millora en la connectivitat de la traça actual de la N-230 i de les articulacions amb la via segregada en el moment de la seva implantació.
- Defineix la carretera C-28, com a Via de mobilitat pacificada (VIBARAN), en el seu tram Vielha – Baqueira, establint pautes d’ordenació per a facilitar les actuacions de l’òrgan competent.
- Proposa una traça de referència que possibiliti els traçats d’accés al túnel de la Bonaigua.
- Estableix la transformació de les travesseres urbanes en passeig, un cop la seva desafecció com a carreteres.

• Sobre la qualitat del paisatge:

17. Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge.
18. Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.
19. Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.

MEMÒRIA D’INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL:

Objectius finals

• La definició, si escau, d’un nou traçat segregat per la Val d’Aran, per evitar el solapament dels trànsits locals i de llarga distància, i assegurar la coherència de les actuacions amb les que es portin a terme a l’altra banda de la frontera.

• Una circulació més fluïda dels vehicles lleugers respecte dels vehicles pesants i en els trams de forta estacionalitat turística hivernal.

Actuacions prioritàries

• El reforçament de l’eix occidental mitjançant autovia fins el Pont de Suert i amb condicions de via senzilla, el màxim de segregada, al seu pas per Vilaller i per l’Aran.

desaconsella o desprioritza,

• Desprioritza el túnel de Salau, entre les valls d’Àneu i França.

assenyala dos estudis estratègics:

• El del túnel de la Bonaigua.
• Els possibles perllongaments ferroviaris entre Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu, entre la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu per Sort, i entre la Pobla de Segur i la Seu d’Urgell.

Respecte als objectius a assolir a l’Aran:

• Conduir la demanda de residència i diversificar l’activitat econòmica de la comarca a Les i Bossòst, si cal classificant nou sòl en aquests municipis.
• Completar el sistema urbà de Vielha mantenint el seu caràcter de centre dispensador de serveis.
• Contenir l’expansió edificatòria, apostant per una major terciarització del turisme que alenteixi la construcció de segona residència i la recondueixi cap a allotjament col·lectiu a la part alta de la vall.
• Conservar el caràcter identitari dels pobles més petits.
• Adaptar les infraestructures i els serveis per fer possible un funcionament correcte també en els moments de màxima afluència de visitants.
• Reduir l’estacionalitat del sector turístic, allargant les temporades i promovent una millor ocupació de les segones residències.
• Mantenir el patrimoni arquitectònic dels nuclis.

Respecte al Pla director urbanístic de la Val d’Aran:

La intensitat d’aquest procés urbanitzador exigeix d’un important esforç planificador i de
coordinació supramunicipal que eviti disfuncions i sobrecostos de gestió territorial i que impedeixi, també, la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge i l’ordenació que se’n faci.

Sobre la carretera N-230:

El Document conclou que no totes les opcions plantejades resulten equiparables, fins i tot algunes
d'elles difícilment podran ser acceptades. Així mateix s'assenyala que oferixen millors expectatives
ambientals les solucions que transcorren per l'est de la vall (marge dret de la Garona) i les que
aprofiten la franja de terrenys sobre la qual s'assenta actualment la N-230. Respecte a la variant de Vielha, les solucions que plantegen una circumval·lació pel sud i l’est de la citada població oferixen pitjors expectatives ambientals. En el tram final, entre Les i la frontera francesa no es detecta cap corredor alternatiu a la carretera actual que no resulti ambientalment molt complex. En qualsevol cas caldrà desenvolupar solucions que minimitzin el seu impacte.

La Tuca , Vielha , ...

Passejar per un Vielha sense cotxes, inevitablement et fa pensar amb molts pobles dels Alps, a on ja no en circulen, i es que avui han organitzar una jornada per la promoció de l'esport i per aixó han tancat a la circul·lació el carrer principal. Veurem algun dia els nostres pobles sense cotxes?. I clar, passejar per un poble sense cotxes fa que no tinguis pressa, si està be, i es agradable trobar-te amb amics que fa temps que no veus. L'Alcalde (sortint) Calbetó, es una d'aquestes persones que feia temps que no em trobava, si mes no, no ens aturàvem a fer la xerrada.

La pregunta va ser obligada, Alcalde com tenim lo de la Tuca? M'explica que el projecte tira endavant, que malgrat que l'empresa que promocionava el projecte hagi fet fallida, al darrera hi han altres grups econòmics que creuen amb la Tuca i que tot segueix endavant. Diu que en dos anys i mig veurem la Tuca funcionant, i que si no em convida a sopar. Se'l veu molt convençut. Després he pogut saber, segons informa Blog Vall d'Aran que el projecte urbanístic presentat per l'ajuntament ha estat rebutjat, però al capdavall aquest no deu ser mes que un dels molts entrebancs que encara deuen quedar per veure aquest projecte fet realitat.

Varem parlar també sobre la variant de la N-230 al seu pas per Vielha. Aquests dies se'n parla molt, sembla doncs que finalment el projecte arrencarà abans del parador i per medi de un túnel anirà a buscar el fons de la vall a l'alçada de les Bordes, i que la carretera que puja a Baqueira seguirà el riu per la vesant solana de Vielha. L'actual carrer que suporte tort el transit, es convertirà a una sola direcció i l'aparcament serà restringit i de zona blava. Per admetre el gran volum de vehicles que han d'aparcar a Vielha, s'habilitaran fins a tres pàrquings soterrats.

Projectes interessants, que confio arribin a veure el final per convertir la Val en un lloc una mica mes amable. D'aquí a un any, caldrà veure que s'haurà fet de tot això.

N-230 al pas per l'Aran

Cal anar seguin el que es diu sobre aquestes variants.

27 de març del 2009. Veure també el que es deia ara fa un any.

Era comission Conselh Generau d’Aran – Ajuntaments d’Aran entar estudi deth nau traçat dera carretèra N-230 s’a tornat a amassar aué ena maxima institucion aranesa jos er auspici deth sindic Francés Boya. En era s’a arribat ar acòrd de hèr a arribar ath Ministèri de Foment ua prepausa conjunta entà estudiar dues alternatives de traçat que poirien redusir mès es afectacions mieiambientaus damb era tipologia de via segregada en andús cassi. Es possibilitats vien determinades per un informe qu’a elaborat eth servici de Planificacion dera Direccion Generau de Carretères dera Generalitat, frut der acòrd de collaboracion entre es govèrns aranés e catalan entar assessorament tecnic deth nau traçat.

Es opcions contemplades son un corredor oèst peth transcurs dera Val e un corredor tunèl qu’aurie d’enlaçar damb eth nuclèu de Es Bòrdes ena sua quòta mès baisha entà esvitar es impactes. D’aguesta forma, eth territòri representat ena Comission descartarie es corredors des variants de Vielha per èst, es de Vielha – Bossòst per èst e er oèst, era variant de Les per èst e suggerís d’estudiar ua alternativa per oèst ath sòn pas per Bossòst. Aguestes son ues des opcions que se plantejauen ena avaluacion der impacte ambientau deth projècte de condicionament dera N-230 dera boca nòrt deth tunèl de Vielha enquiara frontèra damb França dera Direccion Generau de Qualitat e Avaluacion Ambientau deth Ministèri de Miei Ambient e Miei Rurau e Marin.

La N230 a l'Aran

AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PLA TERRITORIAL www.gencat.net
Noves infraestructures viàries i condicionament de les existents.

La possible nova via segregada de l’Aran que, des de la boca Nord del túnel de Vielha, vorejaria Vielha per l’oest. El traçat definitiu d’aquesta via està encara pendent de definició i el pla dibuixa, indicativament, dues alternatives: una que mitjançant túnel per sota Baricauba i nou traçat pels boscos de Sovinhaus i Aubàs va a trobar Bossost i l’altra que davalla just per damunt de Gausac fins Aubèrt on entronca amb l’N-230.

Caldrà seguir de ben aprop aquest projecte, que d'entrada em sembla que destruirà uns dels boscos mes ben conservats del Mijaran.

Aquest text està extret del document publicat per la generalitat de Catalunya i forma part del Pla Territorial per l'Alt Pirineu i l'Aran, i quan parla de l'avaluació ambiental, fa referència al nou traçat de la N230 al seu pas per Vielha.

Si teniu fotografies de com als Alps resolen els traçats de les carreteres, feu-les arribar. He pogut comprovar que allà les carreteres quan arriben als pobles van soterrades, i els túnels son infraestructures lleugeres que es fan seguin els laterals de les muntanyes, proporcionant així ventilació natural i facilitat d'accés per les emergències. Pots atrevasar tota la Vall d'Aosta sense passar per un sol poble i sense que s'hagi tallat un arbre per medi d'un tunel de una llargada sorprenent.

Espero els vostres missatges de suport contra aquest projecte.