centre de transferéncia tecnologica

Eth Conselh Generau d’Aran a previst de bastir un centre de transferéncia tecnologica en pòble de Casau entara aplicacion des naues tecnologies enes encastres dera educacion, era lengua e eth torisme, entre d’auti. Atau ac a anonciat aué eth sindic Francés Boya, en marc dera dusau session deth Conselh de Terçon de Castièro, celebrat en Ajuntament de Vielha – Mijaran damb er alcalde, Pau Perdices, e es conselhèrs generaus deth terçon.

Eth Conselh compde damb un pressupòst iniciau d’1 milion d’èuros entara reabilitacion e adequacion der antic otèl de Casau, que serie destinat entà acuélher es installacions tecnologiques damb era finalitat de desvolopar en Aran naui esturments de gestion e comunicacion entara digitalizacion des contenguts educatius en aranés e entara articulacion dera administracion on line ena sua relacion damb eth ciutadan atau coma damb eth sector toristic. En aguesti moments, eth projècte ei en fasa de redaccion e se prevé d’aplicar-lo a compdar de 2010.

Gran Tuc de Colomers, 2.933 metres

El Gran Tuc de Colomers amb la seva característica forma de dent de serra. Sortida llarga, i amb un desnivell acumulat de 1.400 metres, on la seva principal dificultat serà progressar per bloc i mes blocs de pedra...

Des del Cercle de Colomers, accedirem al Portal de Colomers, per on després de un llarg flanqueig, accedirem al cim per aquest coll situat al O.

Magnifique panoràmica del Cercle de Colomers.

El nou refugi de Colomers.

Tuc dera Horqueta, 2.714 metres

La Val de Toran, es una gran desconeguda a la Val d'Aran. Es difícil imaginar que allà podem trobar un molt bon descens d'esqui, per que la fama dels allaus a la zona fan que molts de nosaltres ni ens hi acostem. Des de que el refugi esta guardat tot l'any per l'Aleix, tenim observacions i cates de la neu, que ens donen un marge molt alt de seguretat, per explorar la zona. El Tuc dera Horqueta, anomenat per els francessos de Serra Nauta, amb els seus 2.714 metres ens ofereix un desnivell total de 1.700 metres amb sortida amb els esquis a peu del cotxe. Una bona epoca es a finals de març. Si voleu, ens hi trobem...

Al peu del cim dera Horqueta amb el Muberne al fons. Fer aquest cim des de la Honeria, diuen que es mes fàcil que fer-lo des de Bagergue. (?)

Fantàstiques vistes des del cim dera Horqueta.

I les magnifiques pales de la Coma d'Arbre que ens trobarem al baixar.

Refugi de la Honeria, punt de sortida a 1.015 metres.

Quan deixem la Nacional a Pontaut i enfilem la Val de Toran, ens trobem amb el fantasma dels antics rentadors del material de les mines de Liat.


Existeix cartografia 1:20.000 de l'editorial Piolet
I una excelent bibliografia d'en Jaume Llanes i Montserrat Timoneda:
Muntanyes de Canejan, EditorialCossetania, Col·lecció Azimut, num.96

Serra del Boumort

Amb el grup de famílies del CEC, hem tingut l'oportunitat de visitar la Serra del Boumort. Un bon descobriment!

Vista del enclavament del refugi

El Refugi de Cuberes o Casa Miró. Tracte, menjar e instal·lacions impecable.

L'Espluga de Cuberes. Interessant llogaret situat a dins de una Bauma. Accés a peu des de Solduga a on es pot arribar amb 4x4.

La Esglesia troglodítica de Sta Coloma, a la mateixa bauma.

S'acosta la temporada!

Com que ja s'acosta l'hivern, una foto de neu per anar preparant la temporada i fer la jornada de feina una mica més agradable..., Suposo que aquesta foto (evidentment, treta d'Internet, de la web de "Black Diamond") és el resultat de la suma de: bona neu + bona llum + bon esquiador + helicòpter + algú que faci la foto en el moment adequat...

Jaume A.

Besiberri Nord, 3.015 metres

El Besiberri Nord des de l'Aran, ha estat probablement un dels cims que mes se m'ha resistit. Trobar la Brecha Peyta al hivern em resultava sempre confós, i a l'estiu no ho era pas menys, sempre he trobat molt poca gent o millor dit a ningú en l'aproximació des de Lac de Mar, i les voltes afegides per encarar-la han afegit temps que no em permetien acabar la sortida en un temps raonable. L'estiu passat amb l'Albert ja vàrem situar la Brecha, res difícil quan ja saps on buscar-la i es que pujant per la Vall, cal fer un gir a l'esquerra per enfilar-la. A partir de la Brecha, ja no hi ha pèrdua. La ruta des de Malavesina es molt freqüentada i aquí els camins ja son evidents. La canal que ens porta al cim sembla molt difícil, però un cop hi ets, superar els passos de II ,segons uns i de III segons altres es de pur tràmit. Els descens es molt còmode si es fa amb 3 rappels, que ens deixen a la línia de la travessia fins la Brecha.

Besiberri Nord des del Lac de Mar

Fisura a la canal Est

Banderoles al cim enlloc de les típiques creus!

Lac de Mar des del cim

Al arribar el cim em vaig trobar amb la Montse i el Joan que havien pujat des de la Boca sud. Varem fer el descens plegats ja que el temps no pintava gens be.

En Joan instal·lant el segon rappel.

Un moment del segon rappel.

Camí Portugués a Santiago

Com que tots els camins porten a Santiago, i un cop acabat l´any passat el Camí Francès, aquest any ens hem atrevit amb el Portuguès.

Sortint d´Oporto i passant per Santiago, ens vam arribar fins a Finisterre on molts diuen que acaben realment les rutes Jacobees.

Aquesta és una ruta amb nombrosos rius i ries que reguen frondosos boscos d´eucaliptos i roures.

Al simpàtic poble de Barcelos han tret tots els galls fora del corral i es passegen pels carrers.

A tots els pobles gallecs trobem els típics hórreos de diferents mides i antigüetats.

Doncs ja som a Santiago. Com sempre molt animada pels peregrins que celebren la fi del seu camí. Però nosaltres continuem cap a Finisterre.

Un parell de dies més i .... ara sí que nosaltres també hem acabat el nostre camí. Hem arribat al final de terra. A partir d´aquí, l´inmens oceà Atlàntic.

Una remulladeta per provar aquestes aigües. Uf !!! aquesta si que és freda.

Ruta

Oporto- Rates 47 km

Rates – Ponte de Lima 53 km

Ponte de Lima – Porriño 58 km

Porriño – Briallos 56 km

Briallos – Santiago 51 km

Santiago – Olveiroa 64 km

Olveiroa – Finisterre 42 km

Rourelix i Anna G

FOTOS en el bloc

Bubbleshare, ara propietat de Disney, ha decidit tancar el servidor de fotografia que jo venia fent servir. Si voleu recuperar alguna de les fotos que hi tinc, disposeu de temps fins el 15 d'Octubre. També, si ho preferiu, me les podeu demanar directament. A partir d'ara trobareu les meves fotografies a Picassa de Google. Al contrari del Bubble, Picassa limita l'espai d'emmagatzematge a 1gB, així que les fotos les trobareu amb la resolució reduïda.

Guifi a l'Aran

9.9.09

Exit de participacion ena prumèra Jornada Tecnologica sus Programari Liure
Vielha.- Era Sala d’Actes der ajuntament de Vielha e Mijaran amassèc eth passat dissabte dia 5 de seteme a mès d’ua ventea de participants ena prumèra jornada tecnologica organizada peth consistòri e inclodida ath laguens deth plan d’actuacions deth projècte Alt Pirineu Digital@Vielha.
Eth president de CatPL (Associació Catalana d’Empreses per al Programari Liure), Albert Calvet i Alfons Rubio, Director Gerent deth Col.legi Oficial d’Enginyeria en Informatica de Catalunya, siguéren es que se n’encuedèren de promòir un plan animat collòqui sus eth Programari Liure.
Pendent lèu dues ores, es participans resoléren dubtes ena aplicacion e er usatge deth Programari Liure. En aguest sentit, era preséncia de professionaus deth sector derivèc era jornada didactica en professionalizada e damb er analisi de casi practics.
Eth Programari Liure (en inglés free software) ei eth programari que se pòt hèr a servir, estudiar e modificar sense restriccions, e que pòt èster copiat e redistribuït. En hilat actuaument i a ua grana aufèrta de programes gratuïts que pòder èster utilizadi e que mos dan similares prestacions que es de pagament. Er objectiu dera charrada a estat eth d’introdusir ara ciutadania en concèpte de libertat de software. Era jornada finalizèc damb una breu introduccion as hilats dubèrti a cargue de Jordi Ossó, membre de www.guifi.net.

Er airau de Naues Tecnologies a programat un cicle de conferéncies tecniques sus desparièrs aspèctes venculadi as Tecnologies dera Comunicacion e Informació (TIC). Eth cicle ei format per 4 jornades: Programai Liure, Empresa e TIC, Tecnolan’09 e Blogs: ua identitat personau. Era pròplèu jornada se celebrarà eth dia 25 de seteme e virarà ath torn dera empresa e tecnologia impartida per assessor especializat en sector toristics des Alps Italians, Kurt Illmer.

television publica en Aran

Acòrd entre er ajuntament e Televisió Sense Fronteres entara creacion dera television publica en Aran

"Er acondicionament deth local serà inmediat" (Josep Adolf Estrader)

Vielha.- Er ajuntament de Vielha a cedit un local de 145 m2 ara empresa Televisió Sense Frontertes S.L., ua des tres concessionàries dera TDT Aran entà auançar ena creacion deth futur centre de Produccion e Doblatge en aranés.
Eth passat dissabte 5 de seteme se presentèc eth nau local plaçat enes baishi dera bastissa deth Palai de Gèu, a pògui mètres dera bibliotèca municipau. Era visita deth Director de Televisió Comtal e responsable de Televisió Sense Fronteres, Josep Adolf Estrader permetec conéisher damb detalhs eth futur foncionament deth centre.
Er equipament dispausarà d’un contròtle tecnic, sala de readaccion un platò de television entara produccion de materiau pròpri coma informatius o magazines e ath delà s’auferirà eth servici entà que pogue èster contractat per empreses extèrnes. Segontes Estrader, er acondicionament deth local serà inmediat e er inici dera emision depenerà der acòrd damb es autes concecionàries de television digitau en Aran, Lleida Televisió (Grop Segre) e eth Consòrci Teledigitau Aran creat entre es ajuntaments de Naut Aran, Bossòst e Vielha e Mijaran. “Plantejar tres canals de TV en Aran ei ua utòpia, per açò ei de besonh amassar esfòrci damb es concessionàries que dejà an mostrat er interès e eth compromís de amia’c entà dauant” a manifestat Estrader. Ath delà, eth centre de produccion d’Aran tanben contèmple era creacion d’ua emisora de ràdio municipau ja qu’er Ajuntament a aprovada era freqüéncia publica.
Segons er alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, eth futur centre de produccion de doblatge daurirà era possibilitat de collaboracions extèrnes ja qu’er objectiu ei impolsar produccions en occitan entà escambiar damb eth país vesin. “Ei era nòsta obligacion mantíer era lengua. En aguest sentit, es mieis publics son un complement fòrça important” declarèc er alcalde Perdices

Tuc d'Ermer, Val de Toran

La Val de Toran es un d'aquests pocs llocs desconeguts que encara queden a la Val d'Aran. Amb el refugi de era Honeria guardat, les visites han augmentat, però encara conserva un ambient de solitud molt preuat per a mi. La travessa fins a les mines de Liat , amb el seu refugi lliure, seguint el GR211, i sortint des de la Honeria es molt recomanable. Es pot fer en qualsevol sentit, però nosaltres vàrem pujar per el Barranc de Bedrera i vàrem retornar per el de Güerri, d'aquesta manera la pujada es mes directe, però el descens mes suau.

La Val de Toran vista des del Tuc d'Ermér

L'autor, la Montse Ri i el Tuc, de l'Aleix, que ens va acompanyar tot el dia

Tuc d'Ermér, 2.425 metres

Cruïlla de camins, aquí podem seguir fins a Liat o iniciar el descens

refugi lliure de Liat (CGA) a 2.200 metres

Restes del Telefèric que transportava el material extret de les mines fins als rentadors de Pontatut, tot seguint la Val de Toran. Patrimoni que a dia de avui es va perdent irremeiablement.

El descens per Güerri fins el plan de Grauèrs es molt cobdíciat per els ciclistes de muntanya. En vàrem veure baixar a mes d'un, (a peu i tibant la bici). Personalment i despres d'haver-lo baixat a peu, no crec que i vagi amb la bici, es un camí per disfrutar-lo amb un pas tranquil...

Guifi a l' Aran