El CUC 2013

Enguany no hem pogut participar en el CUC, coses de taules electorals, però no ens hem pogut estar de fer una visita als amics.

El CUC 2011

Una edició mes del CUC de la UECC. Enguany em acabat en la posició 22 de 34. Any a any, anem millorant.

La UECC al NUN

El grup de la UECC - EXC1 a Montserrat

Montserrat, Agulles

El CUC 2010

El fred es molt intens, aixi que un bon esmorcar ens permet refer-nos.

L'itinerari circular, aquest any, surt de Sant Llorenç de Savall, i ens regala unes vistes diferents de La Mola.

L'autor amb el Lucas i el Roure

Gorro Frigi

Fantàstic matí d'escalada amb els nens a Montserrat a les vies del Gorro Frigi. Malgrat el fred, el solet ens va deixar gaudir de la via, i tot i ser 3 cordades, varem fer-ho relativament ràpid. Tot i això, alguns varem tenir que marxar corrents del cim per que el fred ja ens feia tremolar.

Els escaladors

El mestre Josep

1a cordada i la 2a donant suport

Amb un somnriure

Una vista ben diferent del Monestir

Dent d'Orlu (2.222 metres)

Com a cloenda de la temporada d'esquí, i com que ja fa anys que per aquestes dates ja no quede neu, acostumem a sortir a fer una "escalada clàssica". Enguany com que tenim massa neu per el Pirineu Central, hem decidit fer alguna via de la cara Est de la dent d'Orlu.

Vista de la Dent d'Orlu des de el Pic Oriental de la Portella d'Orlu el gener del 2008. Aquest cim sempre m'ha semblat fascinant. No el pots veure a no ser que t'enfilis una mica. Peró avui, no el veurem ni quan ens enfilem al mateix cim. La boira, que ara fa un any i mig, cobria la vessant Francesa, ha decidit capgirar la situació, i nomes cobreix el cim. La roca es tota mullada, la visibilitat molt reduïda, i fa un fred de rigorós hivern.

Pujant per la normal, i a una mica mes de una hora des de on hem deixat el cotxe i hem fet el bivac, ens hauríem de desviar cap el Col de l'Egue per arribar a les vies de la cara Est. Però el temps es molt dolent i decidim abandonar l'idea de l'escalada i ens conformem en pujar al cim per la normal. Almenys no marxarem amb les mans buides. Aquesta foto de la cruïlla es feta a la baixada ja que a la pujada no es veia res mes que el poste.

Pujant per la normal, podem comprovar les característiques de la roca d'aquest cim. Mmmm! te bona pinta! Ja tornarem.

Josep, Alfred. Jordi

A la baixada surt una mica el sol, el just per poder comprovar el descens de la Dent, que el 2008 van fer uns companys del Cegesqui. Segur que nosaltres la programem la temporada que be, per que segur que encara nevarà mes que aquest any.

Gota Freda al Posets

Per el cap de setmana, estava programada la 7a. sortida del 4art. cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC. Les previsions de la meteo ja fa dies que anuncien gota freda a sobre del nostre Pirineu, però ens resistim a creure que un altre cap de setmana farà mal temps. Un any que tenim neu, i resulta que quan podem sortir, arriben les borrasques. Finalment el divendres, els telèfons i els correus-e treuen fum. El guarda diu que el refugi es obert i que el risc d'allau es moderat a cotes altes, però nul a baixes, i que el risc de que finalment la faci grossa ell, el definiria com un risc al 50%, es a dir, pot fer qualsevol cosa. Resultat, es fan enredera el 85% dels esquiadors i el 40% dels que venien amb raquetes.

Els que ens decidim a pujar al Refugi Angel Arus, ho hem de fer amb paraigües, gairebé fins els 2.000metres. Peró estar nomes 6 persones en un refugi com aquest, no te preu, i finalment podem gaudir de un capvespre molt agradable. Nosaltres dormim al refugi vell que ha quedat a dins de la nova construcció.

Al matí, i com a premi a la nostre tossuderia, ens regalen un cel trencat amb esquitxos de un cel blau, que ens anima a començar a pujar. Com que el grup es de 3 raquetes i un d'esquís, decidim, sortir direcció al Coll de Eriste, però no tarda massa a posar-se a nevar amb intensitat, fins deixar el terreny sense que no es puguin ni veure les traces antigues. Tirem avall, i per a mi es un descens d'aquells dels que ja no en cal dir res mes...

Ens aturem una estona al refugi mentre veiem com neva, neva i neva, de manera que el descens de la "Cuesta de los machos", torna a ser uns altre descens d'aquells, com us diria!...

La ruta per el fons de la Vall, ja s'ha de fer a peu, tot i que els de raquetes poden seguir amb elles fins el cotxe. El paisatge es plenament hivernal. No ha estat un cap de setmana "d'anticicló" amb cels blaus, però hem fet nostre aquella frase que varem trobar aquesta setmana santa en un refugi dels Alps:

Si molt mires la meteo, molt poc agafaràs la motxilla.

PD: Com que ja no erem a Catalunya, la nostre tarja de la FEEC no ens ha servit de res i ens han tractat i facturat com a turistes . La setmana santa pasada, als Alps, ens la van acceptar a tot arreu i ens varen facturar com a alpinistes.

Per el 2010, no habilitis la teva tarja!

Travessa del Port de Vielha

Cap de setmana anticiclònic, dissabte pràctiques a Baqueira i el diumenge la travessa. Al començar ens hem de treure el esquis fins que arribem a la coma que ens porta al Port de Vielha., i es que a les cara sud ha fos força la neu. A partir de allà, puc comprovar un nivell de innivació desconegut, tot i ser un lloc on hi he pujat moltes vegades. El flanqueig entre els dos colls, el Vielh d'Horo i el de Vielha, es fa dificil, doncs el resalt del cami del port a desaperagut del tot i queda una pala amb força inclinació. El descens fins la boca nord el fem amb molt bona neu, per la vesant a on no ha tocat massa el sol. Amb esquis fins a la incineradora.

Vista del Tuc del Port de Vielha des del Port Vielh deth Horo

Camí del Port Vielh deth Horo

La Montse i el Josep amb raquetes

L'Alfred i jo amb esquis. I no ens vàrem barallar amb els de raquetes!

Durant el descens ens trobem amb una vista molt espectacular de les agulles de la Pala Sarrahera

Ref Pla de la Font

Aquest cap de setmana i dins del cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC varem anar al refugi del PLa de la Font amb l'idea de fer el Pineto. Al vespre va fer una nevada molt generosa que va deixar el paisatge molt arregladet amb una neu pols fantàstica, però diumenge al mati la visibilitat era molt baixa i no varem poder passar del coll. El guarda del refugi, en Sergi, ens va tractar d'allò mes be. Un bon lloc per tornar-hi.

Forces opcions per a fer des del refugi. Destacar el Pineto i el Teso. Atenció, el descens d'aquets cims es fa directament per les canals que porten directament al fons de la vall i que no pasen per el refugi.

La Morella (El Garraf)

Dissabte ha estat un dia amb molt de vent hi ha fet molts estralls al Baix Llobregat, però el diumenge ja no bufa tant fort, i decidim fer la sortida programada del Grup de Famílies de la UECC. La Morella, 596 metres, cim característic d'aquí al Garraf per ser un bon mirador sobre el que havia estat l'abocador de Barcelona.

El camí es fàcil i no te pèrdua. Sortim des del centre de interpretació de la Pleta, la qual cosa ens obliga a seguir un tros de carretera. Si es vol evitar, mes amunt trobarem un altre pàrquing.

Aquest dia, ens trobem tots aquí, nosaltres i tots aquells que no s'han atrevit a anar a un altre lloc. Gaire be no s'hi cabia!.

L'abocador, avui en dia clausurat i en teoria recuperat.

Esquí a Andorra

Andorra segueix sent un bon lloc per fer esquí de muntanya, encara que jo faci molts anys que no hi acostumo a anar. Aquest cap de setmana, hem tingut sortida doble, dissabte al Pic de Pedrons dins del cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC i diumenge al Casamanya organitzat per la Gloria i el Rafa, guardes de la casa-refugi de Meritxell. Bon temps i bona companyia!

Pujant al Pic de Pedrons, l'armonia entre els esquis i les raquetes, sempre qüestionada, es total. Cada u respecta la traça dels altres i fins i tot es mantenen converses quan la traça va paralel·la.

Al cim del Pic de Pedrons si arriba per una petita cresta que dona un aire molt alpí a aquest cim. Ull per que una caiguda es fatal. En cas de anar-hi amb nens, el cordino es obligat.

La imatge no reflexa la verticalitat del descens, aquest, amb una neu pols genial, el trobem inmillorable, pero gens facil en el troçet del tub. A partir d'aquí, i fins l'aduana nova, ja no queda cap dificultat.

L'aresta del Casamanya, una passejada amb molt bones vistes sobre tot Andorra, probablement les millors de tot el pais.

Tot el grup, al cim del Casamanya, diumenge.

El descens, un regal d'aquesta temporada que esta resultant molt millor del que esperàvem.

Bacivers

Aquesta ha esta la 1a sortida del 4art cicle de sortides de Esquí de Muntanya que organitzem des de la UECCornellà. El vent ens va acompanyar tot el dia, però tots aquells que es varen quedar a casa, es van perdre una neu de molt bona qualitat. No vàrem poder fer cim, doncs a sota del Pic de la Dona, vàrem decidir recular, per que ja en tenim prou de patir amb la crisi per que també ho hàgim de fer pel vent. En total 1.200 metres de desnivell, molt ben fets, ideals per iniciar la temporada.

Iniciant la pujada a la Portella de Mantet.

Després del descens de la Portella, enfilem cap el Pic de la Dona.

Iniciant el descens cap a la Vall de Mantet.

De tornada a Vallter 200, remuntem de nou cap a la Portella de Mantet.

El CUC 2008

La UECC de Cornellà ha organitzat la 45a edició de la Marxa de regularitat i orientació. El nom de la marxa "El Cuc" ha acabat definint un sistema de creació de rutes, que tot i que avui es pot veure superat per els GPS, segueix demostrant la seva utilitat. A molts llocs el trobareu definit com "sistema cuc". L'entorn del municipi de Orpi a l'Anoia va ser l'escenari de la marxa i el dia va resultar molt fred però molt lluminós.

El paissatge.

El planell oficial de la marxa

La ruta

El perfil.

El Cuc

Un nou any, el proper 30 de novembre, es celebra la marxa del Cuc, Aquesta es una bona oportunitat per a fer-la amb els nostres nens. No cal ser soci de la UECC, però si que cal fer la inscripció. El Roure i jo hi hem anat cada any i ell sempre hi vol tornar. A mes de que no es cap pallissa es divertit, i nomes per l'esmorzar ja val la pena. Tot i que la sortida es fa per equips segons un sorteig, aquesta pot ser una bona oportunitat per trobar-nos i per conèixer aquells que encara no hem tingut la oportunitat de fer-ho mes enllà dels correus-e.

Trobareu tota la informació al bloc de la UECC

La Forcanada (2.881 metres)

Després de forces intents, finalment aconseguim fer la Forcanada a la Val d'Aran. Vàrem fer un bivac la nit de dissabte, que va donar un caire molt alpí a la sortida. Cal dir que feia poc l'havien fet uns amics nostres de la Val i ens vàren donar el seu horari: 4 hores. Nosaltres l'hem doblat sobradament, i si no fos per que els conec creuria que això no es possible. El cim no te mes dificultat que alguns passos de I i de II, pero val a dir que el terreny es molt descompost i una relliscada pot ser fatal. Vàrem fer un parell de rapels des de la punta inferior (2870) que apart d'asegurar el tanto van afegir una mica mes de temps al nostre horari.

El cim des de una mica mes amunt del llac d'Horo

Sortin de la canal d'acces a la brecha sur.
Alternativament es pot vorejar per la tartera SE.

Primers passos d'escalada a la punta inferior.

El grup a la punta superior.

Rapel des de la punta inferior.

Sense comentaris.

La ruta fins la Bretxa Sud i les dues puntes.
Foto feta des del Beciberri Sud, el mateix dia, per Ramon A.