Vista de la vall de Coma de Vaca des del cim. Bastiments al fons.
Hillary i Tensing camí de fer la 1ª ascensió de l’Everest, el maig de 1953, fotografiats a prop de camp VI, a uns
Foto Tom Bourdillon
Amb l'Albert volem anar a conèixer el camí fins el Bessiberri Nord per la Brecha Peyta des de la Restanca. Estem preparant la sortida per fer-la amb els nens, i ens agrada no arriscar quan anem amb ells. La Brecha ja s'he m´havia resistit dues vegades, una al estiu i una altre al hivern, i el cert es que si no es coneix costa una mica de situar-la, ja que de fet no s'identifique fins que estas a sota, i si has anat una mica massa cap a la dreta, la propina horària pot fer mal.
La cresta, de la Brecha (1) fins al Bessiberri Nord (2)
La tartera que dona accés a la Brecha.
En Ricard Novell ha dibuixat els pobles de l'Aran i n'ha fet un bloc, si! un bloc com els de tota la vida. Mentre s'anima a fer-ne un de digital, el seu treball es mereix estar a la llista dels blocs dels meus amics.
A la foto, 3 de les pubilles del FAES.
Amb el pare al cim de la Punta Alta. Com que no en tenia prou amb els 3.014, em vaig enfilar una mica.
La pujada resulta mol dura, encara que aquesta tartera prometia una baixada distreta!
Els blocs es fan inacabables, però com que la ruta es molt directa, en 5 hores ja seríem al cim. El Comoloformo al fons.
I a l'hora de la baixada, vaig volar i somiar tot el que vaig voler.. que divertit!
I fins i tot esquiar en aquella tartera que tan va costar de pujar.
Cada any, i ja en fa 23, al Port de Salau, es troben dues cultures sense estat, la Catalana i la Occitana. Diuen que entre tots som 28 milions. Un dia amb molt de color i a on trobar-se amb vells amics.
