Camin Reiau

150 km al llarg de 33 pobles a la Val d'Aran en 10 etapes.
La Lola i en Ricard han fet un bon treball preparant aquesta ruta. La web i el bloc.

Gota Freda al Posets

Per el cap de setmana, estava programada la 7a. sortida del 4art. cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC. Les previsions de la meteo ja fa dies que anuncien gota freda a sobre del nostre Pirineu, però ens resistim a creure que un altre cap de setmana farà mal temps. Un any que tenim neu, i resulta que quan podem sortir, arriben les borrasques. Finalment el divendres, els telèfons i els correus-e treuen fum. El guarda diu que el refugi es obert i que el risc d'allau es moderat a cotes altes, però nul a baixes, i que el risc de que finalment la faci grossa ell, el definiria com un risc al 50%, es a dir, pot fer qualsevol cosa. Resultat, es fan enredera el 85% dels esquiadors i el 40% dels que venien amb raquetes.

Els que ens decidim a pujar al Refugi Angel Arus, ho hem de fer amb paraigües, gairebé fins els 2.000metres. Peró estar nomes 6 persones en un refugi com aquest, no te preu, i finalment podem gaudir de un capvespre molt agradable. Nosaltres dormim al refugi vell que ha quedat a dins de la nova construcció.

Al matí, i com a premi a la nostre tossuderia, ens regalen un cel trencat amb esquitxos de un cel blau, que ens anima a començar a pujar. Com que el grup es de 3 raquetes i un d'esquís, decidim, sortir direcció al Coll de Eriste, però no tarda massa a posar-se a nevar amb intensitat, fins deixar el terreny sense que no es puguin ni veure les traces antigues. Tirem avall, i per a mi es un descens d'aquells dels que ja no en cal dir res mes...

Ens aturem una estona al refugi mentre veiem com neva, neva i neva, de manera que el descens de la "Cuesta de los machos", torna a ser uns altre descens d'aquells, com us diria!...

La ruta per el fons de la Vall, ja s'ha de fer a peu, tot i que els de raquetes poden seguir amb elles fins el cotxe. El paisatge es plenament hivernal. No ha estat un cap de setmana "d'anticicló" amb cels blaus, però hem fet nostre aquella frase que varem trobar aquesta setmana santa en un refugi dels Alps:

Si molt mires la meteo, molt poc agafaràs la motxilla.

PD: Com que ja no erem a Catalunya, la nostre tarja de la FEEC no ens ha servit de res i ens han tractat i facturat com a turistes . La setmana santa pasada, als Alps, ens la van acceptar a tot arreu i ens varen facturar com a alpinistes.

Per el 2010, no habilitis la teva tarja!

Escornacrabres, EMaN

Magnific aspecte de l'Escornacrabres, amb el coll del Tuc de la Llança i el cim de Escornacrabres al fons. Qui diria que estem a la setmana santa i al mes d'Abril!.

Amb el Feliu, a la foto amb el Roure, comentem com s'estan engegant moltes activitats que tenen en compte els mes menuts. Aquests mateixos dies, s'ha fet el OPEN CEVA a les pistes de Beret a on es valora igual el pujar amb pells de foques, que ser molt bo en descens. L'any que ve, hi estem convidats.

Aprofitem per comentar, i donada la seva experiència amb altres nens, quin ha de ser el nivell mínim d'esquí que ha de tenir un nen de mes de 9 anys per poder sortir a fer Esqui de Muntanya, ja no solament amb comoditat, si no amb seguretat. Aprofitant que som al Escornacrabres, coincidim a dir que un descens com aquest hauria de ser el nivelll mínim exigible per encarar amb èxit sortides de EM, que encara que no resultin massa dures per que no es fa massa desnivell, si que caldra fer el descens amb un màxim de seguretat per poder sortir "contents" de un descens a fora de pistes de manera que ens quedin ganes de tornar-hi.

Si el teu fill vol fer esqui de muntanya, i tu ja en fas, ens trobaràs al facebook.

Vanoise 2

Quant Miscel·lanna em va proposar de tornar a la Vanoise, no m'ho vaig pensar dues vegades, malgrat que la ruta que anàvem a fer era gairebé la mateixa que havia fet ara feia dos any. Nomes arribar ja em vaig trobar amb un panorama absolutament diferent, el paisatge era un altre i es que aquest any, també, ha estat excepcional pel que fa a les nevades als Alps, la qual cosa em va fer adonar del encertat de la decisió!.

L'accés al refugi de Prariond, passa pel fons d'aquesta vall, que en cas de perill d'allaus caldrà vorejar per el lloms de la dreta.

Panorama sortint del refugi de Prariond.

Camí del Col de Found des Fours.

Pujant per la gelera de Mean Martin camí del cim del mateix nom

.

L'Albaron des de la Punta de Chatelard.

Arribant a Val d'Isere, ens trobem dues generacions de EMncs, nosaltres que acabàvem de fer mitja volta a la Vanoise i els joves que començaven la seva segona mitat per a completar tota la volta a la Vanoise.


La ruta:
Val d'Isere - Ref- Prariond
- Coll i gelera del marron(*)
Ref. Prariond - Ref. Found des Fours
- Pointe de Found des Fours
Ref. Found des Fours - Ref. de la Femma
- Pointe de Mean Martin
- Pointe de Chatelard
Ref. de la Femma - Val d'Isere
- Col du ors

(Els ski-machines, van fer mes cims, puntes i bonys, però això, ja es una altra historia)

Fotos Vanoise Miscel·lanna: le Fornet - Ref. Prariond - Pointe du Gros Caval
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. Prariond-Pointe des Fours-Ref. Fond des Fours
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. Fond des Fours- Méan Martin-Ref. de Femma
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. de Femma-Pointe Nord-Est de Châtelard
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. de Femma - coll des Barmes de l'Ours-Val d'Isere