Marrakech 24 Juny
Comencem una nova aventura
en terres africanes.
Volem conquerir el cim del
Toubkal de 4167m al Marroc.
A les 18h ha sortit el
nostre avió, que degut a la diferència horària de 2 hores, el vol ha durat 20
minuts.
Al sortir de l´aeroport de
Marrakech, la veritat, no gaire gran ni elegant, ens ha recollit un home de
l´agència que ens ha portat a un hotel i després a sopar.
Hem pogut veure la famosa
plaça Jemaa el Fna just abans de fer un bon sopar i tornar.
La nit a l´hotel ha sigut
d´allò més agradable. Aquest serà segurament i fins el dia que tornem l´últim
cop que tinguem accès a internet.
Comença el nostre aïllament
del món.
Marrakech - Asni - Tacht – Tizaine
A les 9h hem començat el trekking a Asni.
Avuí encara la temperatura
era salvable, però sort també de les zones d´ombra i el vent, malgrat la mala
notícia de que les temperatures han de pujar.
Hem començat pujant ràpid i
sense parar, ja èrem al coll de Tichka a 2100m.
Un breu descans on ens hem
assabentat que els nostres guies (els dos locals), tot i fer també molt
d´esforç no han begut ni menjat res. Estan en el Ramadan.
El descens s´ha fet una
mica pesat. Més calor, menys àrbres i el caminar per pista i no per camí ha fet
que les nostres cames es fatiguessin més ràpidament.
Al fons de la vall, lloc on
avuí dormirem, hem creuat multitud de petits pobles on la gent encara viu de la
ramaderia i conreus.
Tots aquests pobles són
originaris de les gents de les muntanyes, els Berebers, i sobta veure que quasi
totes les cases, malgrat ser d´adobe, tenen parabòlica.
Avuí dormirem en un petit
alberg a 1600m. Hem fet un plat de pasta per dinar seguit d´una bona dormideta
abans de donar una volta pels pobles de la zona.
Hem pogut veure com és la
vida aquí i quants nens hi ha.
Una dutxa, sopar i a
dormir. No wifi :-(
Tizaine - Assaka - Tizgui
Ens llevem a les 5:30h tras varies interrupcions nocturnes per la
crida a l´oració.
L´esmorzar ha sigut
pràcticament com si fóssim a casa excepte la llet, que per qüestions de
transport i conservació, era en pols.
Amb el sol ja treient el
cap, hem enfilat per un barranc que gràcies a haver-nos llevat d´hora, un bon
tros ha sigut a l´ombra. Una estona més tard i ja a ple sol, hem passat pel
coll Takharkhourte de 2500m.
Després de reposar energies
hem continuat camí, primer baixant...,després pujant un collet,...
Abans de l´últim coll del
dia hem passat un petit oasi, on la parada ha sigut obligatòria i en suau
descens cap el poble on dormirem.
Ja comencem a veure rastres
de vida, conreus, cases... ens ha sorprés veure un parell de nens que no debien
superar els 8 anys, fent de pastors completament sols.
Arribem al poble (1800m),
situat en un lateral de la muntanya i al costat del riu, ocupant una zona molt
i molt verda. Així doncs, molt vertical.
Ja descansats i dinats hem
fet la corresponent volta per la zona i comprat aigua, i es que feia hores que
no haviem pogut veure.
A sopar i a dormit. No wifi
:-(
Tizgui - Azib N´Tamsoult
També ens hem llevat molt aviat per evitar fer les pitjors pujades
a ple sol.
Hem recorregut un llarg
camí seguint el riu fins assolir el coll Tizi N´tagdalte de 2900m.
En el camí ens hem trobat
amb força moviment. Els natius de la zona, també molt aviat, més que nosaltres,
es lleven per anar a treballar al camp.
Així doncs, hem pogut veure
com fan la feina, tal com la feiem nosaltres fa uns... 80 anys?
Ha sigut un dia molt ventós
i a l´arribar al coll, pràcticament no ens aguantavem drets.
La baixada va ser tediosa i
calorosa, sobretot quan ens hem trobat amb el nostre mulo que ens ha
relentitzat molt el pas.
Al fons de la vall a la que
ens dirigiem, hem trobat un riu acompanyat d´una immensa vegetació on per
primer cop hi hem dinat abans d´arribar allà on dormirem.
Tot i ser al mig del camp,
els nostres guia i cuiner ens han preparat un dinar com si fóssim a taula. Hem
pogut pendre Coca-Cola !!!
Durant el descans, els
guies s´han tirat al riu vestits, que per cert, van tan tapats com jo aniria a
l´hivern.
També cal dir que segueixen
sense menjar tot i la calor i l´aire sec que córrer.
Un cop descansats i
refrigerats hem continuat.
Aquest cop sí hem pringat
una mica doncs l´inici del camí era seguint el riu i la mare, una mica
"patosilla", ha posat els peus en remull amb botes incloses.
Ah ! però jo no m´he
lliurat i ja fora del riu, en la zona de grimpada, m´he ben esgarrinxat les
cames i em sagnen una mica.
Bé, és el record del
viatge.
Finalment som al refugi
Tamsoulte a 2300m.
Un de nou on a més, s´està
molt agust.
Seguim incomunicats i també
sense wifi :-(
Però la tele per satèl.lit
no falta.
Azib N´Tamsoult - Refugio Toubkal
Estic més cansat que cap altre dia.
Segurament demà, dia del
Toubkal, serà molt més dur, però avuí hem fet el major desnivell (1300m) fins
arribar al coll Aguelzim a 3600m d´altitud.
Hem sortit encara més aviat
que els dies anteriors. A les 5h !
Durant gran part de la
pujada hem estat a l´ombra de la muntanya. Ha sigut molt espectacular sobretot
l´inici. Era una zona de molta aigua on hem pogut contemplar una magnífica
cascada.
Després d´això no ens
esperava res més que una llaaaaaarga pujada.
El tram final abans
d´arribar al coll, poder durant més d´una hora, un infinit zig-zag, que bé és
cert que ens ha permés guanyar alçada molt ràpidament.
Per sort avuí no hem fet un
gran descens i amb un bon flanqueig hem arribat al que serà el nostre refugi a
3200m.
Es el primer cop que dormo
tan amunt !
Al llarg de la baixada he
al.lucinat com el mulo que ens porta les coses pot passar per llocs que fins i
tot jo he de pendre amb molta cura.
Ara, ja al lloc on
dormirem, ha arribat l´hora de la dutxa, però, vaja !...sembla que si no deixes
anar el dólar $, no hi ha aigua calenta que valgui.
La gent, normalment, no fa
el trekking de 6 dies que fem nosaltres, si no que pugen i baixen el cim en dos
dies (una pallissa !)
I per això, aquí per primer
cop no estarem tan sols, de fet hi ha força gent.
Ara, mentre escric això, no
estic fent res ni faré res. Suposo que com que demà ens llevarem molt aviat,
dintre de molt poc soparem i a dormir al voltant de les 8 p.m. hora local.
Ah si !, la meva panxa
comença a estar cansada de tant té i espècies.
VULL UN BON BISTEC !!!
Mmmm...aquí tampoc hi ha
wifi :-(
Refugi - Cim Toubkal 4167 m - Refugi - Imlil
Ens hem llevat a les 4h, bé, ma mare a les 4h i es que jo, tot i
estar força cansat del dia anterior, no he pogut dormir més de dues hores.
No sé ni com ni quan, però
alguns mosquits o per l´estil, m´han destrossat els braços. Tinc 11 picades a
l´esquerra i 9 al dret. Horrorós !!!
Hem completat els 1000m de
desnivell fins al cim en 2h i 15 m.
Ha sigut una ruta molt
agradable. A l´arribar a dalt, amb el Rashim hem fet una correguda.
TOUBKAL 4167 m
Ah sí !, és estrany el gran
triangle... jajaja !
Hem fet una baixada
alternativa per que fos més agradable. Hem baixat per un pedregam que permitia
relliscar a plaer. Tot i així, la mama ha caigut, i bé...poder jo també :-(
De nou al refugi hem baixat
fins on dormirem. No hi ha gaire a dir de la baixada i és que era moooolt
llarga i monòtona, però era sorprenent que cada 20 minuts trobes paradetes, on
literalment, tenen de tot ja que és una ruta molt turística.
Hem parat a dinar de camí i
aaaaltre cop a baixar i baixar...
Simplement, estic esgotat i
és que 2500m de baixada, no és poc precisament.
Però avui passarem la nit a
un alberg que fa goig.
Oh...si... wifi !!! :-)
L´home que té el lloc i que
és el mateix que ens va recollir a l´aeroport i cap de tot, ha compartit dades
per wifi.
8000 whats m´esperen !!!
Imlil - Marrakech
Pel matí, sobre les 9:30h ens hem traslladat a l´hotel Golden
Tulip de Marrakech.
Hem deixat les maletes i
ens han portat a la plaza Jemaa el Fna.
Tenim la intenció de veure
el zoco i dinar per allà doncs avuí el dinar no està inclòs.
Segons la mare, que ja
havia estat a Marrakech, està molt diferent d´abans.
Està força buit i es pot
caminar amb certa facilitat, per no dir completa.
El zoco és el lloc on pots
trobar de tot i és que són moltes les paradetes des d`on els amos et diuen:
"mira, mira", va, va, compra" o "muy barato amigo".
Ens vam anar endinsant i
endinsant, un laberint impossible, intentant sempre recordar per on haviem
passat.
Però en algun moment un
home ens proposa veure els treballadors del cuir, que encara treballen seguint
la tradició Bereber, i aquí comença la nostra petita aventura.
Després de caminar una
estona entre estrets carrerons, cada cop més acalorats i contemplant la dura
realitat de la ciutat, arribem a on voliem i un home ens fa de guia
(aparentment gratuit, que obviament, no ho seria). Tot allò que ens explica és
realment curiós i digne d´escoltar.
Acabada la visita intentem
tornar sobre les nostres passes però per alguna raó acabem retornant per un
altre camí que ens recomanen.
Segurament ens hagués
portat a bon port, però seguint-lo uns nois ens paren dient que no és el camí,
i nosaltres, desconeixadors de la ciutat, els seguim.
Aquesta estona que passem
amb ells es fa cada cop més tensa i comencem a pensar que algo dolent pot
passar.
Per sort no és així i podem
arribar fàcilment, després de deixar-los enrera, a la plaça.
Intentem dinar però entre la meva panxa i la
desgana de la mare, desistim.
Fem una petita volta i cap
a l´hotel. Sopar i dormir acompanyats d´un bon Wifi :-)))
I fins aquí el nostre
viatge.
Demà ja cap a casa.
Ha estat fantàstic.
Roure, juny, 2015.
El viatge del papa: Atlas, Marroc. 2009
