Camí Portugués a Santiago

Com que tots els camins porten a Santiago, i un cop acabat l´any passat el Camí Francès, aquest any ens hem atrevit amb el Portuguès.

Sortint d´Oporto i passant per Santiago, ens vam arribar fins a Finisterre on molts diuen que acaben realment les rutes Jacobees.

Aquesta és una ruta amb nombrosos rius i ries que reguen frondosos boscos d´eucaliptos i roures.

Al simpàtic poble de Barcelos han tret tots els galls fora del corral i es passegen pels carrers.

A tots els pobles gallecs trobem els típics hórreos de diferents mides i antigüetats.

Doncs ja som a Santiago. Com sempre molt animada pels peregrins que celebren la fi del seu camí. Però nosaltres continuem cap a Finisterre.

Un parell de dies més i .... ara sí que nosaltres també hem acabat el nostre camí. Hem arribat al final de terra. A partir d´aquí, l´inmens oceà Atlàntic.

Una remulladeta per provar aquestes aigües. Uf !!! aquesta si que és freda.

Ruta

Oporto- Rates 47 km

Rates – Ponte de Lima 53 km

Ponte de Lima – Porriño 58 km

Porriño – Briallos 56 km

Briallos – Santiago 51 km

Santiago – Olveiroa 64 km

Olveiroa – Finisterre 42 km

Rourelix i Anna G

FOTOS en el bloc

Bubbleshare, ara propietat de Disney, ha decidit tancar el servidor de fotografia que jo venia fent servir. Si voleu recuperar alguna de les fotos que hi tinc, disposeu de temps fins el 15 d'Octubre. També, si ho preferiu, me les podeu demanar directament. A partir d'ara trobareu les meves fotografies a Picassa de Google. Al contrari del Bubble, Picassa limita l'espai d'emmagatzematge a 1gB, així que les fotos les trobareu amb la resolució reduïda.

Guifi a l'Aran

9.9.09

Exit de participacion ena prumèra Jornada Tecnologica sus Programari Liure
Vielha.- Era Sala d’Actes der ajuntament de Vielha e Mijaran amassèc eth passat dissabte dia 5 de seteme a mès d’ua ventea de participants ena prumèra jornada tecnologica organizada peth consistòri e inclodida ath laguens deth plan d’actuacions deth projècte Alt Pirineu Digital@Vielha.
Eth president de CatPL (Associació Catalana d’Empreses per al Programari Liure), Albert Calvet i Alfons Rubio, Director Gerent deth Col.legi Oficial d’Enginyeria en Informatica de Catalunya, siguéren es que se n’encuedèren de promòir un plan animat collòqui sus eth Programari Liure.
Pendent lèu dues ores, es participans resoléren dubtes ena aplicacion e er usatge deth Programari Liure. En aguest sentit, era preséncia de professionaus deth sector derivèc era jornada didactica en professionalizada e damb er analisi de casi practics.
Eth Programari Liure (en inglés free software) ei eth programari que se pòt hèr a servir, estudiar e modificar sense restriccions, e que pòt èster copiat e redistribuït. En hilat actuaument i a ua grana aufèrta de programes gratuïts que pòder èster utilizadi e que mos dan similares prestacions que es de pagament. Er objectiu dera charrada a estat eth d’introdusir ara ciutadania en concèpte de libertat de software. Era jornada finalizèc damb una breu introduccion as hilats dubèrti a cargue de Jordi Ossó, membre de www.guifi.net.

Er airau de Naues Tecnologies a programat un cicle de conferéncies tecniques sus desparièrs aspèctes venculadi as Tecnologies dera Comunicacion e Informació (TIC). Eth cicle ei format per 4 jornades: Programai Liure, Empresa e TIC, Tecnolan’09 e Blogs: ua identitat personau. Era pròplèu jornada se celebrarà eth dia 25 de seteme e virarà ath torn dera empresa e tecnologia impartida per assessor especializat en sector toristics des Alps Italians, Kurt Illmer.

television publica en Aran

Acòrd entre er ajuntament e Televisió Sense Fronteres entara creacion dera television publica en Aran

"Er acondicionament deth local serà inmediat" (Josep Adolf Estrader)

Vielha.- Er ajuntament de Vielha a cedit un local de 145 m2 ara empresa Televisió Sense Frontertes S.L., ua des tres concessionàries dera TDT Aran entà auançar ena creacion deth futur centre de Produccion e Doblatge en aranés.
Eth passat dissabte 5 de seteme se presentèc eth nau local plaçat enes baishi dera bastissa deth Palai de Gèu, a pògui mètres dera bibliotèca municipau. Era visita deth Director de Televisió Comtal e responsable de Televisió Sense Fronteres, Josep Adolf Estrader permetec conéisher damb detalhs eth futur foncionament deth centre.
Er equipament dispausarà d’un contròtle tecnic, sala de readaccion un platò de television entara produccion de materiau pròpri coma informatius o magazines e ath delà s’auferirà eth servici entà que pogue èster contractat per empreses extèrnes. Segontes Estrader, er acondicionament deth local serà inmediat e er inici dera emision depenerà der acòrd damb es autes concecionàries de television digitau en Aran, Lleida Televisió (Grop Segre) e eth Consòrci Teledigitau Aran creat entre es ajuntaments de Naut Aran, Bossòst e Vielha e Mijaran. “Plantejar tres canals de TV en Aran ei ua utòpia, per açò ei de besonh amassar esfòrci damb es concessionàries que dejà an mostrat er interès e eth compromís de amia’c entà dauant” a manifestat Estrader. Ath delà, eth centre de produccion d’Aran tanben contèmple era creacion d’ua emisora de ràdio municipau ja qu’er Ajuntament a aprovada era freqüéncia publica.
Segons er alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, eth futur centre de produccion de doblatge daurirà era possibilitat de collaboracions extèrnes ja qu’er objectiu ei impolsar produccions en occitan entà escambiar damb eth país vesin. “Ei era nòsta obligacion mantíer era lengua. En aguest sentit, es mieis publics son un complement fòrça important” declarèc er alcalde Perdices

Tuc d'Ermer, Val de Toran

La Val de Toran es un d'aquests pocs llocs desconeguts que encara queden a la Val d'Aran. Amb el refugi de era Honeria guardat, les visites han augmentat, però encara conserva un ambient de solitud molt preuat per a mi. La travessa fins a les mines de Liat , amb el seu refugi lliure, seguint el GR211, i sortint des de la Honeria es molt recomanable. Es pot fer en qualsevol sentit, però nosaltres vàrem pujar per el Barranc de Bedrera i vàrem retornar per el de Güerri, d'aquesta manera la pujada es mes directe, però el descens mes suau.

La Val de Toran vista des del Tuc d'Ermér

L'autor, la Montse Ri i el Tuc, de l'Aleix, que ens va acompanyar tot el dia

Tuc d'Ermér, 2.425 metres

Cruïlla de camins, aquí podem seguir fins a Liat o iniciar el descens

refugi lliure de Liat (CGA) a 2.200 metres

Restes del Telefèric que transportava el material extret de les mines fins als rentadors de Pontatut, tot seguint la Val de Toran. Patrimoni que a dia de avui es va perdent irremeiablement.

El descens per Güerri fins el plan de Grauèrs es molt cobdíciat per els ciclistes de muntanya. En vàrem veure baixar a mes d'un, (a peu i tibant la bici). Personalment i despres d'haver-lo baixat a peu, no crec que i vagi amb la bici, es un camí per disfrutar-lo amb un pas tranquil...

Guifi a l' Aran

Cap de la Boixassa, Berguedà.

El cap de la Boixassa, 1.825metres, es un cim que ens trobem si fem un circuit circular sortint de Can Cerdanyola, pugem per els Empedrats fins el refugi Sant Jordi, i després seguim el PRC125 per el Coll de la Boixassa i la Collada Pelosa. A Can Cerdanyola i accedim des de Bagà.

TN de TV3. wifi a barcelona i guifi.net

Camin Reiau

El Camin Reiau, a la Val d'Aran, ens permet conèixer la Val des d'uns punts de vista diferents dels que estem acostumats a trobar. Avui, el tram entre Betren i Aubert.

Vielha amb Casau i el Montcourbisun (2.174metres) al fons.

La Tuca, el Sarraera i el Port de Vielha des del CR al pas per Vilac.

Vila i la ermita de Sant Miquel, al fons, des de la Mare de Deu de Montcorbau

Silbici, va per tu!

Atlas, Marroc.

Quan a un esquiador de muntanya li parlen del Toubkal, li venen al cap les neus del mes de febrer, però si a aquest mateix esquiador li parleu de anar-hi el mes de Juliol, el mes segur es que us digui que no. I això es exactament el que vaig pensar quan en Gregori amb va dir que hi anava i si em volia apuntar. Després de donar-hi voltes, vaig pensar que era una bona alternativa, i que ja en parlaríem de la calor. I la calor, un cop vàrem sortir de Marrakech, ja no va ser un problema.

El Toubkal vist des del Tadat de 3.837 metres. La ascensió es fa per la vall de la dreta fins arribar al coll entre el Toubkal i el Petit Toubkal.

Al final de la primera etapa i apunt d'arribar a Tizi Oussem.

Refugi deTazarhar a 3.207 metres.

Al peu del Tadat, el segon dia i per anar fent cames i aclimatant.

.

Complexe de refugis, a 3.207 metres, al peu del Toubkakl,
el del CAF, l'hotelet Mouflon i el dels Muleros.

A primera hora del matí enfilant la Vall que puja fins el Toubkal.

En Gregori i l'autor al cim del Toukal a 4.167 metres.

I al vespre, cava!

El darrer dia camí del Ras 4.083 metres. Aquest es el punt un comença el millor descens amb esquis de l'Atlas, una canal de 45 graus sostinguts.

L'autor al cim del Ras a 4.083 metres.

El Timezguida, 4.089 metres, des del Ras.

El guia i l'autor en un atac d'eufòria i ballant dalt del cim del Timezguida(!)

El Toubkal vist des del Timezguida

La logística va anar a càrrec de la Raquel i de El Houssain de Trekking Marrakech
El nostre guia a muntanya: Ibraim
www.trekkingtoubkal.com
Cartografía a Editorial Piolet

La calma despres de la revetlla

Malanyeu

Aquest diumenge no hem tingut sort a la Dent d'Orlu, així que vàrem sortir corrents de França i vàrem venir a Malanyeu. Cap de nosaltres hi havia estat abans. Vàrem fer una mica de dits abans de baixar a Cercs a menjar uns canalons molt ben guanyats!.

L'Alfred de primer fent una via no "exactament identificada".

La pared de Malanyeu.

Dent d'Orlu (2.222 metres)

Com a cloenda de la temporada d'esquí, i com que ja fa anys que per aquestes dates ja no quede neu, acostumem a sortir a fer una "escalada clàssica". Enguany com que tenim massa neu per el Pirineu Central, hem decidit fer alguna via de la cara Est de la dent d'Orlu.

Vista de la Dent d'Orlu des de el Pic Oriental de la Portella d'Orlu el gener del 2008. Aquest cim sempre m'ha semblat fascinant. No el pots veure a no ser que t'enfilis una mica. Peró avui, no el veurem ni quan ens enfilem al mateix cim. La boira, que ara fa un any i mig, cobria la vessant Francesa, ha decidit capgirar la situació, i nomes cobreix el cim. La roca es tota mullada, la visibilitat molt reduïda, i fa un fred de rigorós hivern.

Pujant per la normal, i a una mica mes de una hora des de on hem deixat el cotxe i hem fet el bivac, ens hauríem de desviar cap el Col de l'Egue per arribar a les vies de la cara Est. Però el temps es molt dolent i decidim abandonar l'idea de l'escalada i ens conformem en pujar al cim per la normal. Almenys no marxarem amb les mans buides. Aquesta foto de la cruïlla es feta a la baixada ja que a la pujada no es veia res mes que el poste.

Pujant per la normal, podem comprovar les característiques de la roca d'aquest cim. Mmmm! te bona pinta! Ja tornarem.

Josep, Alfred. Jordi

A la baixada surt una mica el sol, el just per poder comprovar el descens de la Dent, que el 2008 van fer uns companys del Cegesqui. Segur que nosaltres la programem la temporada que be, per que segur que encara nevarà mes que aquest any.

Playing For Change | Peace Through Music

.

Una iniciativa interessant. Val la pena seguir-la des del principi.

Playing For Change | Peace Through Music

Posted using ShareThis

Costabona , (2.465)

Dissabte ens plantegem una trobada amb els companys que anem al Toubkal aquest estiu. Cal fer-la compatible amb una activitat per a nens, així que mentre el gruix del grup surt des de Setcases per seguir el plan d'entrenament, nosaltres pujarem amb cotxe fins a la Collada Fonda (1.917), i farem la circular tornant per Coll de Pal i el refugi Jaume Farré. Una excursió molt agradable i senzilla, però que demana una bona forma física si es puja amb ganes i directe al cim per la carena des del coll.

El Costabona vist des de la pista que puja de Espinavell.

Tot el grup.

Des de la Collada Fonda es pot fer un molt bon descens amb bicicleta, per una pista en molt bon estat i apta per a tot tipus de vehicle. 10 km i 800 metres de desnivell per divertir-se.

Alliberar un telèfon mòbil.

Actualment molts de nosaltres tenim aparells de telefonia mòbil que han estat restringits a un sol operador per que aquest ens l'ha subvencionat. La llei obliga al operador, un cop acabat el temps de permanència que hàgim firmat al rebre l'aparell, a facilitar-nos els codis per tal d'alliberar el telèfon mòbil i així poder-los fer servir amb d'altres operadors, cosa molt interessant quan sortim de viatge al estranger i no volem anar carregats amb dos telèfons ni fer servir els serveis de roaming... Seguint una mica el meu activisme autoimposat per entendre tot això dels operadors, em vaig proposar alliberar telèfons de les diferents operadores.

Vodafone: Després de trucar al servei d'atenció al client, en nomes 5 minuts ja tenia l'aparell alliberat.

Movistar: Ja porto mes de 5 setmanes, i encara no tinc els codis. Això si, m'han obert un expedient per l'incidència i he rebut varis sms. Jo he fet mes de 15 trucades i ells encara no s'han dignat tornar-me'n ni una. Ara els he amenaçat en fer una portabilitat.

Orange. De moment no tinc cap aparell bloquejat amb un contracte o targeta en vigor. En tens un i ho provem?

Castellsapera, Serra de l'Obac

Castellsapera vist des del est.

La Mola vista des del Castellsapera.

Danys provocats per les ventades d'aquest hivern i que a punt de començar l'estiu, sembla que ningú s'ocupa de retirar. Això en ple Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i de l'Obac.