El glaciar de Khumbu al matí, des del Camp Base de l’Everest. El sol projecta sobre una fina capa de núvols, les ombres de l’espatlla Oest (7.100m ) i de l’Everest (8.848m )
Foto: Jaume Altadill
dijous, 26 de novembre del 2009
Editorial
Publicat simultàniament a 12 diaris de Catalunya i ara, també, a molts blocs.
La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
dijous, 12 de novembre del 2009
Al·legacions del Conselh
El Conselh alegará el Pla Territorial para cambiar el trazado de la N-230
Vielha - Redacción La Mañana 2009-11-12
Vielha - Redacción La Mañana 2009-11-12
El Conselh Generau presentará una serie de alegaciones al Pla Director Urbanístic del Aran promovido por la Generalitat en los diversos ámbitos donde el Gobierno aranés tiene competencias o considera que son de interés general.
Con la voluntad de fortalecerr el consenso y complementar el plan, el Conselh presentará alegaciones para mejorar la definición del trazado de la carretera N-230, especialmente en las afectaciones de Casau, y en otras infrastructuras de carácter general, así como para implantar un gasoducto con conexión con Francia.
El Conselh trabaja para que el plan incluya los espacios de protección patrimonial para preservar los elementos característicos de los pueblos del Aran, especialmente de sus iglesias, sin perjuicio de los derechos urbanos y no urbanos vigentes en sus perímetros.
El Conselh también quiere retirar el precatálogo de casas particulares de valor patrimonial y limitar el perímetro del parque territorial del río Garona según la normativa en materia de inundabilidad.
Con la voluntad de fortalecerr el consenso y complementar el plan, el Conselh presentará alegaciones para mejorar la definición del trazado de la carretera N-230, especialmente en las afectaciones de Casau, y en otras infrastructuras de carácter general, así como para implantar un gasoducto con conexión con Francia.
El Conselh trabaja para que el plan incluya los espacios de protección patrimonial para preservar los elementos característicos de los pueblos del Aran, especialmente de sus iglesias, sin perjuicio de los derechos urbanos y no urbanos vigentes en sus perímetros.
El Conselh también quiere retirar el precatálogo de casas particulares de valor patrimonial y limitar el perímetro del parque territorial del río Garona según la normativa en materia de inundabilidad.
dimecres, 11 de novembre del 2009
dilluns, 9 de novembre del 2009
CATNIX
guifi.net es connecta al Punt Neutre d’Internet de Catalunya (CATNIX)
created: Dll, 09/11/2009 - 14:30 — lluis.dalmau - updated: 9/11/09 23:58El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació i president de la comissió estratègica del CATNIX, Jordi Bosch, i el president del Patronat de la Fundació Guifi.net, Ramon Roca, han signat un conveni per a la incorporació de Guifi.net al CATNIX.
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha assegurat que amb la incorporació de Guifi.net al CATNIX “seguim potenciant l’oferta d’Internet a Catalunya, on el CATNIX és un element clau dins de l’estratègia global de desplegament de serveis i infraestructures de telecomunicacions al nostre país”, i que “tant els usuaris de guifi.net com els ciutadans de Catalunya es podran beneficiar d’una major qualitat de servei d’Internet”.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Escalada a Collbatò
Escapada matinal, fora de programa, de la secció famílies de la UECC per fer anar una mica els dits sobre la roca. Anem a la zona d'escola d'escalada de Collbatò.
L'Anna, afrontant, en soli-tut, el seu primer tram.
En Jordi, baixant després de fer "el que es pot"
En Roure, ja no hi ha, qui el pari!
Josep, el mestre.
Josep, Anna, Antònia, Roure, Jordi
L'Anna, afrontant, en soli-tut, el seu primer tram.
En Jordi, baixant després de fer "el que es pot"
En Roure, ja no hi ha, qui el pari!
Josep, el mestre.
Josep, Anna, Antònia, Roure, Jordi
Costures, L'Oliver
La teva pesa de roba "preferida", està molt castigada per l'us, però no la vols deixar? Costures L'Oliver fa autentiques meravelles. Una opció a tenir en compte...
dijous, 29 d’octubre del 2009
guifi.net al registre d'operadors de la CMT
guifi.net inscrit al registre d'Operadors de Telecomunicacions de la CMT
created: Dij, 29/10/2009 - 20:09 — lluis.dalmau - updated: 5/11/09 15:04
Al mes de juliol de 2008 es va constituir la Fundació guifi.net, el mateix dia es va presentar la notificació incial a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions exposant el model i el desplegament de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral.
Quan es va tenir la resolució d'inscripció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, al març de 2009, es va aportar aquesta documentació a la CMT.
Ara, la CMT ha resolt favorablement la inscripció al Registre d'Operadors de Telecomunicacions, amb efectes des d'aquella data.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
dissabte, 24 d’octubre del 2009
dijous, 22 d’octubre del 2009
El viaje de Kalilu
Cuando llegar al paraíso es un infierno. De Gambia a España: 17345 km en 18 meses, de Jammeh, Kalilu "Yo estuve presente en más de seis funerales a la semana durante casi un año".
Gasherbrum 2, cim mirant al Sinkiang
És una foto treta d'internet. El que és curiós d'aquesta imatge és que està presa mirant en direcció Nord, cap al Sinkiang (Xina). La major part d'ascensions es fan des de la vessant Sud, pel Baltoro (Pakistan).
Autor: Mike Farris
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Marxa Mundial per la Pau i la No-Violencia
Acte adherit a la marxa
13 novembre a les 21h.
a la plaça del monestir de SANT CUGAT
Actes previstos:
- Lectura del manifest per la Pau.
- Minuts de silenci seguit amb el so dels “cuencos de cuarzo i tibetanos”
- Creació d’un cor ple de paraules boniques
Crea la teva paraula bonica i Vine! omplirem el cor amb elles.
http://blog.theworldmarch.org/
consulta els actes que es faran aquest dia a barcelona ciutat
dijous, 8 d’octubre del 2009
Variant Oest N230 al pas per Vielha-Mijaran
L'enllaç amb tota l'informació sobre el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VALL D'ARAN
Tot seguit, alguns dels paràgrafs que parlen de la N-230 al pas per Vielha i Mijaran
Sistema d’infraestructures territorials:
• Sobre la qualitat del paisatge:
MEMÒRIA D’INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL:
Objectius finals
Actuacions prioritàries
desaconsella o desprioritza,
• Desprioritza el túnel de Salau, entre les valls d’Àneu i França.
assenyala dos estudis estratègics:
Respecte als objectius a assolir a l’Aran:
Respecte al Pla director urbanístic de la Val d’Aran:
Sobre la carretera N-230:
Tot seguit, alguns dels paràgrafs que parlen de la N-230 al pas per Vielha i Mijaran
Sistema d’infraestructures territorials:
El Pla estableix algunes precisions al Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran en matèria d’infraestructures de mobilitat i recull, en la Memòria d’ordenació, les principals propostes i exigències sectorials en matèria de serveis tècnics. En concret:
- Defineix els corredors i reserves de sòl necessaris per a l’establiment de la N-230 com a via segregada.
- Defineix els traçats i les reserves de sòl necessàries per a la millora en la connectivitat de la traça actual de la N-230 i de les articulacions amb la via segregada en el moment de la seva implantació.
- Defineix la carretera C-28, com a Via de mobilitat pacificada (VIBARAN), en el seu tram Vielha – Baqueira, establint pautes d’ordenació per a facilitar les actuacions de l’òrgan competent.
- Proposa una traça de referència que possibiliti els traçats d’accés al túnel de la Bonaigua.
- Estableix la transformació de les travesseres urbanes en passeig, un cop la seva desafecció com a carreteres.
- Defineix els corredors i reserves de sòl necessaris per a l’establiment de la N-230 com a via segregada.
- Defineix els traçats i les reserves de sòl necessàries per a la millora en la connectivitat de la traça actual de la N-230 i de les articulacions amb la via segregada en el moment de la seva implantació.
- Defineix la carretera C-28, com a Via de mobilitat pacificada (VIBARAN), en el seu tram Vielha – Baqueira, establint pautes d’ordenació per a facilitar les actuacions de l’òrgan competent.
- Proposa una traça de referència que possibiliti els traçats d’accés al túnel de la Bonaigua.
- Estableix la transformació de les travesseres urbanes en passeig, un cop la seva desafecció com a carreteres.
• Sobre la qualitat del paisatge:
17. Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge.
18. Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.
19. Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.
18. Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.
19. Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.
MEMÒRIA D’INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL:
Objectius finals
• La definició, si escau, d’un nou traçat segregat per la Val d’Aran, per evitar el solapament dels trànsits locals i de llarga distància, i assegurar la coherència de les actuacions amb les que es portin a terme a l’altra banda de la frontera.
• Una circulació més fluïda dels vehicles lleugers respecte dels vehicles pesants i en els trams de forta estacionalitat turística hivernal.
Actuacions prioritàries
• El reforçament de l’eix occidental mitjançant autovia fins el Pont de Suert i amb condicions de via senzilla, el màxim de segregada, al seu pas per Vilaller i per l’Aran.
desaconsella o desprioritza,
• Desprioritza el túnel de Salau, entre les valls d’Àneu i França.
assenyala dos estudis estratègics:
• El del túnel de la Bonaigua.
• Els possibles perllongaments ferroviaris entre Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu, entre la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu per Sort, i entre la Pobla de Segur i la Seu d’Urgell.
• Els possibles perllongaments ferroviaris entre Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu, entre la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu per Sort, i entre la Pobla de Segur i la Seu d’Urgell.
Respecte als objectius a assolir a l’Aran:
• Conduir la demanda de residència i diversificar l’activitat econòmica de la comarca a Les i Bossòst, si cal classificant nou sòl en aquests municipis.
• Completar el sistema urbà de Vielha mantenint el seu caràcter de centre dispensador de serveis.
• Contenir l’expansió edificatòria, apostant per una major terciarització del turisme que alenteixi la construcció de segona residència i la recondueixi cap a allotjament col·lectiu a la part alta de la vall.
• Conservar el caràcter identitari dels pobles més petits.
• Adaptar les infraestructures i els serveis per fer possible un funcionament correcte també en els moments de màxima afluència de visitants.
• Reduir l’estacionalitat del sector turístic, allargant les temporades i promovent una millor ocupació de les segones residències.
• Mantenir el patrimoni arquitectònic dels nuclis.
• Completar el sistema urbà de Vielha mantenint el seu caràcter de centre dispensador de serveis.
• Contenir l’expansió edificatòria, apostant per una major terciarització del turisme que alenteixi la construcció de segona residència i la recondueixi cap a allotjament col·lectiu a la part alta de la vall.
• Conservar el caràcter identitari dels pobles més petits.
• Adaptar les infraestructures i els serveis per fer possible un funcionament correcte també en els moments de màxima afluència de visitants.
• Reduir l’estacionalitat del sector turístic, allargant les temporades i promovent una millor ocupació de les segones residències.
• Mantenir el patrimoni arquitectònic dels nuclis.
Respecte al Pla director urbanístic de la Val d’Aran:
La intensitat d’aquest procés urbanitzador exigeix d’un important esforç planificador i de
coordinació supramunicipal que eviti disfuncions i sobrecostos de gestió territorial i que impedeixi, també, la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge i l’ordenació que se’n faci.
coordinació supramunicipal que eviti disfuncions i sobrecostos de gestió territorial i que impedeixi, també, la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge i l’ordenació que se’n faci.
Sobre la carretera N-230:
El Document conclou que no totes les opcions plantejades resulten equiparables, fins i tot algunes
d'elles difícilment podran ser acceptades. Així mateix s'assenyala que oferixen millors expectatives
ambientals les solucions que transcorren per l'est de la vall (marge dret de la Garona) i les que
aprofiten la franja de terrenys sobre la qual s'assenta actualment la N-230. Respecte a la variant de Vielha, les solucions que plantegen una circumval·lació pel sud i l’est de la citada població oferixen pitjors expectatives ambientals. En el tram final, entre Les i la frontera francesa no es detecta cap corredor alternatiu a la carretera actual que no resulti ambientalment molt complex. En qualsevol cas caldrà desenvolupar solucions que minimitzin el seu impacte.
d'elles difícilment podran ser acceptades. Així mateix s'assenyala que oferixen millors expectatives
ambientals les solucions que transcorren per l'est de la vall (marge dret de la Garona) i les que
aprofiten la franja de terrenys sobre la qual s'assenta actualment la N-230. Respecte a la variant de Vielha, les solucions que plantegen una circumval·lació pel sud i l’est de la citada població oferixen pitjors expectatives ambientals. En el tram final, entre Les i la frontera francesa no es detecta cap corredor alternatiu a la carretera actual que no resulti ambientalment molt complex. En qualsevol cas caldrà desenvolupar solucions que minimitzin el seu impacte.
dimarts, 29 de setembre del 2009
centre de transferéncia tecnologica
Eth Conselh Generau d’Aran a previst de bastir un centre de transferéncia tecnologica en pòble de Casau entara aplicacion des naues tecnologies enes encastres dera educacion, era lengua e eth torisme, entre d’auti. Atau ac a anonciat aué eth sindic Francés Boya, en marc dera dusau session deth Conselh de Terçon de Castièro, celebrat en Ajuntament de Vielha – Mijaran damb er alcalde, Pau Perdices, e es conselhèrs generaus deth terçon.
Eth Conselh compde damb un pressupòst iniciau d’1 milion d’èuros entara reabilitacion e adequacion der antic otèl de Casau, que serie destinat entà acuélher es installacions tecnologiques damb era finalitat de desvolopar en Aran naui esturments de gestion e comunicacion entara digitalizacion des contenguts educatius en aranés e entara articulacion dera administracion on line ena sua relacion damb eth ciutadan atau coma damb eth sector toristic. En aguesti moments, eth projècte ei en fasa de redaccion e se prevé d’aplicar-lo a compdar de 2010.
dissabte, 26 de setembre del 2009
Gran Tuc de Colomers, 2.933 metres
El Gran Tuc de Colomers amb la seva característica forma de dent de serra. Sortida llarga, i amb un desnivell acumulat de 1.400 metres, on la seva principal dificultat serà progressar per bloc i mes blocs de pedra...
Des del Cercle de Colomers, accedirem al Portal de Colomers, per on després de un llarg flanqueig, accedirem al cim per aquest coll situat al O.
Magnifique panoràmica del Cercle de Colomers.
El nou refugi de Colomers.dijous, 24 de setembre del 2009
Tuc dera Horqueta, 2.714 metres
La Val de Toran, es una gran desconeguda a la Val d'Aran. Es difícil imaginar que allà podem trobar un molt bon descens d'esqui, per que la fama dels allaus a la zona fan que molts de nosaltres ni ens hi acostem. Des de que el refugi esta guardat tot l'any per l'Aleix, tenim observacions i cates de la neu, que ens donen un marge molt alt de seguretat, per explorar la zona. El Tuc dera Horqueta, anomenat per els francessos de Serra Nauta, amb els seus 2.714 metres ens ofereix un desnivell total de 1.700 metres amb sortida amb els esquis a peu del cotxe. Una bona epoca es a finals de març. Si voleu, ens hi trobem...
Al peu del cim dera Horqueta amb el Muberne al fons. Fer aquest cim des de la Honeria, diuen que es mes fàcil que fer-lo des de Bagergue. (?)
Fantàstiques vistes des del cim dera Horqueta.
I les magnifiques pales de la Coma d'Arbre que ens trobarem al baixar.
Refugi de la Honeria, punt de sortida a 1.015 metres.
Quan deixem la Nacional a Pontaut i enfilem la Val de Toran, ens trobem amb el fantasma dels antics rentadors del material de les mines de Liat.Existeix cartografia 1:20.000 de l'editorial Piolet
I una excelent bibliografia d'en Jaume Llanes i Montserrat Timoneda:
Muntanyes de Canejan, EditorialCossetania, Col·lecció Azimut, num.96
diumenge, 20 de setembre del 2009
Serra del Boumort
Amb el grup de famílies del CEC, hem tingut l'oportunitat de visitar la Serra del Boumort. Un bon descobriment!
Vista del enclavament del refugi
El Refugi de Cuberes o Casa Miró. Tracte, menjar e instal·lacions impecable.
L'Espluga de Cuberes. Interessant llogaret situat a dins de una Bauma. Accés a peu des de Solduga a on es pot arribar amb 4x4.
La Esglesia troglodítica de Sta Coloma, a la mateixa bauma.dimecres, 16 de setembre del 2009
S'acosta la temporada!
Com que ja s'acosta l'hivern, una foto de neu per anar preparant la temporada i fer la jornada de feina una mica més agradable..., Suposo que aquesta foto (evidentment, treta d'Internet, de la web de "Black Diamond") és el resultat de la suma de: bona neu + bona llum + bon esquiador + helicòpter + algú que faci la foto en el moment adequat...Jaume A.
dissabte, 12 de setembre del 2009
Besiberri Nord, 3.015 metres
El Besiberri Nord des de l'Aran, ha estat probablement un dels cims que mes se m'ha resistit. Trobar la Brecha Peyta al hivern em resultava sempre confós, i a l'estiu no ho era pas menys, sempre he trobat molt poca gent o millor dit a ningú en l'aproximació des de Lac de Mar, i les voltes afegides per encarar-la han afegit temps que no em permetien acabar la sortida en un temps raonable. L'estiu passat amb l'Albert ja vàrem situar la Brecha, res difícil quan ja saps on buscar-la i es que pujant per la Vall, cal fer un gir a l'esquerra per enfilar-la. A partir de la Brecha, ja no hi ha pèrdua. La ruta des de Malavesina es molt freqüentada i aquí els camins ja son evidents. La canal que ens porta al cim sembla molt difícil, però un cop hi ets, superar els passos de II ,segons uns i de III segons altres es de pur tràmit. Els descens es molt còmode si es fa amb 3 rappels, que ens deixen a la línia de la travessia fins la Brecha.
Besiberri Nord des del Lac de Mar
Fisura a la canal Est
Banderoles al cim enlloc de les típiques creus!
Lac de Mar des del cim
Al arribar el cim em vaig trobar amb la Montse i el Joan que havien pujat des de la Boca sud. Varem fer el descens plegats ja que el temps no pintava gens be.
En Joan instal·lant el segon rappel.
Un moment del segon rappel.dijous, 10 de setembre del 2009
Camí Portugués a Santiago
Com que tots els camins porten a Santiago, i un cop acabat l´any passat el Camí Francès, aquest any ens hem atrevit amb el Portuguès.
Sortint d´Oporto i passant per Santiago, ens vam arribar fins a Finisterre on molts diuen que acaben realment les rutes Jacobees.
Aquesta és una ruta amb nombrosos rius i ries que reguen frondosos boscos d´eucaliptos i roures.
Al simpàtic poble de Barcelos han tret tots els galls fora del corral i es passegen pels carrers.
A tots els pobles gallecs trobem els típics hórreos de diferents mides i antigüetats.
Doncs ja som a Santiago. Com sempre molt animada pels peregrins que celebren la fi del seu camí. Però nosaltres continuem cap a Finisterre.
Un parell de dies més i .... ara sí que nosaltres també hem acabat el nostre camí. Hem arribat al final de terra. A partir d´aquí, l´inmens oceà Atlàntic.
Una remulladeta per provar aquestes aigües. Uf !!! aquesta si que és freda.
Ruta
Oporto- Rates 47 km
Rates – Ponte de Lima 53 km
Ponte de Lima – Porriño 58 km
Porriño – Briallos 56 km
Briallos – Santiago 51 km
Santiago – Olveiroa 64 km
Olveiroa – Finisterre 42 km
Rourelix i Anna G
Subscriure's a:
Missatges (Atom)