diumenge, 29 de novembre de 2009

Previsions pel pont de desembre

Aquesta era la previsió el passat dijous 26 al migdia.
Segueix el dia a dia, a la web
meteo15

El CUC 2009


46a. MARXA D’ORIENTACIÓ I REGULARITAT DE
“EL CUC”

11a. COPA CATALANA DE MARXES TÈCNIQUES REGULADES

Comarca de l’Anoia

Diumenge, 29 de novembre de 2009

dissabte, 28 de novembre de 2009

Unitat d'Aran i la N230 al 2003 (!)

dijous, 23 / gener / 2003

Proposta entà milhorar era N-230, presentada en Parlament.
A LA MESA DEL PARLAMENT

Francesc Boya i Alòs, Antoni Siurana i Zaragoza, Marta Camps i Torrents, Ramon Vilalta i Oliva, Joaquim Llena i Cortina, diputats del Grup Socialista Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu en els articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació davant del Ple la següent proposició no de Llei.


La carretera nacional 230 entre Lleida i la frontera francesa per la Vall d’Aran té una intensitat de tràfic de 3.000 vehicles diaris dels quals uns 400 són vehicles de gran tonatge. Aquesta carretera és un dels principals eixos d’unió de Catalunya amb la resta d’Europa, sent l’eix vertebrador d’una important franja de territori que s’articula des de la comarca de la Ribera, passant per la ciutat de Lleida, la franja d’Aragó i les comarques de l’Alta Ribagorça i l’Aran.

Aquesta situació estratègica de la N/230 reclama una especial atenció per aquest eix viari que actualment es troba amb greus deficiències estructurals i de manteniment. Unes circumstàncies que, amb l’increment del trànsit de camions, han incrementat el nombre d’accidents i d’incidències greus en la circulació per aquesta via.

Actualment el Govern de l’Estat té en estudi el traçat d’una autovia que substituirà l’actual traçat de la N/ 230. Aquest projecte però es troba contestat per diferents institucions i segments de població que, si bé reclamen una millora de l’actual traçat, alerten de l’impacte negatiu que una infraestructura d’aquestes característiques pot tenir en la fragilitat ambiental dels territoris de la Ribagorça i l’Aran.

Fou amb motiu d’aquesta preocupació que els alcaldes dels municipis concernits per aquesta carretera van signar a Lleida el dia 6 de novembre del 2002, una declaració conjunta anomenada: Declaració de Lleida.
Atenent a l’interès que aquest eix viari té per al conjunt de Catalunya i a les demandes del territori expressades en aquesta declaració de Lleida.

Els diputats sotasignants presentem la següent proposició no de Llei:


PROPOSICIÓ NO DE LLEI


El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

Sol•licitar al Ministeri de Foment :

1. Que mentre no es concreti la solució definitiva a l’actual traçat de la N-230, es fan necessàries diverses obres de condicionament i de millora de la seguretat vial:

- La supressió immediata i urgent dels punts negres de la N-230 de major sinistralitat.
- Millores del paviment en els trams deteriorats de la N-230.
- Millorar la senyalització de la carretera, amb senyalització semafòrica al seu pas pels nuclis urbans i, en el seu cas, la construcció de rotondes en les cruïlles més perilloses.

2. La ràpida conclusió de l’estudi informatiu de conversió de la carretera N-230 en una via moderna que permeti el trànsit amb seguretat i respecti els valors mediambientals.

3. Considerar aquesta via com un projecte comú i prioritari de la Generalitat de Catalunya i la Diputació General d’Aragó.

4. Respectar els acords de les administracions territorials que, com és el cas del Conselh Generau d’Aran, han consensuat un traçat i un model de via que pugui integrar-se en el paisatge amb costos ambientals i econòmics raonables.

7. L’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris per fer efectives aquestes millores de manera immediat.

divendres, 27 de novembre de 2009

Document E12-L17

Estudi del Impacte Mediambiental de la N230 al seu pas per Vielha i Mijaran

Retalls del document del estudi informatiu i d'impacte mediambiental E12-L-17 sota la direcció de Juan Antonio Romero Lacasa i Rafael Argüelles Pintos i preparat per les consultories Gessing i ATJ Consultors.
El titular es la Secretaria de Estado de Infraestructuras.

Podeu baixar tot el document clicant aquí.

Tenim un grup de suport al Facebook, Salvem Casau de la N230, apuntat-hi!



En colr blau, hi ha representats els Corredors per on seria possible fer passar la nova carretera. Si observem les alternatives proposades per la nova carretera al seu pas per Casau, ho podem comprovar en el document de les variants, es fa passar per l'est, es a dir per sota del poble de Casau. Una clara contradicció.


Detall del camins històrics entre pobles i de muntanya. La nova carretera farà desaparèixer aquests camins, que encara es fan servir avui en dia. En el millor dels casos es conservara el seu pas per sota de la nova infraestructura.


Detall de la carretera al seu pas per Casau. Aquí passa per el costat est del poble. Si observem el corredors proposats per fer passar la variant de la carretera al seu pas per Casau, podem comprovar en el primer document, que es proposa passar per l'oest, es a dir per damunt del poble, mentre que en aquest es fa passar per l'est. Novament una clara contradicció.


Distribució del transit per les carreteres de l'Aran. En aquest document es pot comprovar que tot i fer la variant de la N230 per l'oest de Vielha, seguirà havent un tràfic molt important en direcció al Naut Aran que aquesta variant no resolt.

Wunderground


Informació meteo des de USA i en català.



Masella,
Puigcerda

The Weather Network


La meteo a Canada,




Banf, 14 dies Banf

Panorama, 14 dies Panorama

Andorra, Touluse, Lleida

dijous, 26 de novembre de 2009

Camp base Everest.


El glaciar de Khumbu al matí, des del Camp Base de l’Everest. El sol projecta sobre una fina capa de núvols, les ombres de l’espatlla Oest (7.100m) i de l’Everest (8.848m)

Foto: Jaume Altadill

Editorial

Publicat simultàniament a 12 diaris de Catalunya i ara, també, a molts blocs.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

dijous, 12 de novembre de 2009

Al·legacions del Conselh

El Conselh alegará el Pla Territorial para cambiar el trazado de la N-230

Vielha - Redacción La Mañana 2009-11-12

El Conselh Generau presentará una serie de alegaciones al Pla Director Urbanístic del Aran promovido por la Generalitat en los diversos ámbitos donde el Gobierno aranés tiene competencias o considera que son de interés general.

Con la voluntad de fortalecerr el consenso y complementar el plan, el Conselh presentará alegaciones para mejorar la definición del trazado de la carretera N-230, especialmente en las afectaciones de Casau, y en otras infrastructuras de carácter general, así como para implantar un gasoducto con conexión con Francia.
El Conselh trabaja para que el plan incluya los espacios de protección patrimonial para preservar los elementos característicos de los pueblos del Aran, especialmente de sus iglesias, sin perjuicio de los derechos urbanos y no urbanos vigentes en sus perímetros.
El Conselh también quiere retirar el precatálogo de casas particulares de valor patrimonial y limitar el perímetro del parque territorial del río Garona según la normativa en materia de inundabilidad.

dilluns, 9 de novembre de 2009

CATNIX

guifi.net es connecta al Punt Neutre d’Internet de Catalunya (CATNIX)

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació i president de la comissió estratègica del CATNIX, Jordi Bosch, i el president del Patronat de la Fundació Guifi.net, Ramon Roca, han signat un conveni per a la incorporació de Guifi.net al CATNIX.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha assegurat que amb la incorporació de Guifi.net al CATNIX “seguim potenciant l’oferta d’Internet a Catalunya, on el CATNIX és un element clau dins de l’estratègia global de desplegament de serveis i infraestructures de telecomunicacions al nostre país”, i que “tant els usuaris de guifi.net com els ciutadans de Catalunya es podran beneficiar d’una major qualitat de servei d’Internet”.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Escalada a Collbatò

Escapada matinal, fora de programa, de la secció famílies de la UECC per fer anar una mica els dits sobre la roca. Anem a la zona d'escola d'escalada de Collbatò.

L'Anna, afrontant, en soli-tut, el seu primer tram.

En Jordi, baixant després de fer "el que es pot"

En Roure, ja no hi ha, qui el pari!

Josep, el mestre.

Josep, Anna, Antònia, Roure, Jordi

El setrill

Sovint un objecte ben senzill, de valor material zero, ens pot evocar molts records...

Costures, L'Oliver

La teva pesa de roba "preferida", està molt castigada per l'us, però no la vols deixar? Costures L'Oliver fa autentiques meravelles. Una opció a tenir en compte...