divendres, 26 de febrer de 2010

Everest - Lhotse - Nuptse


L’Everest (8.848 m), el Lhotse (8.516 m) i el Nuptse (7.861 m), tres gegants de l’Himalaia del Nepal fotografiats des del Camp Base del Pumori. Als seus peus, la gelera de Khumbu, d’uns 17 Km de llarg.


Foto: Jaume Altadill

dimarts, 23 de febrer de 2010

al•legació conjunta

L’Ajuntament de Vielha e Mijaran aprova una al•legació conjunta amb les EMD del municipi sobre el Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran

Vielha.- El ple extraordinari celebrat aquest migdia a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran ha donat vist-i-plau a les al·legacions presentades per les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de Vielha e Mijaran referent al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran. L’aprovació s’ha realitzat amb els vots a favor de CDA i PP, mentre que Unitat d’Aran-PSC no ha manifestat el seu vot al no presentar-se cap regidor d’aquest partit.
La celebració avui del ple extraordinari ha permès aprovat una al•legació conjunta en la que l’Ajuntament ratifica les al·legacions presentades per les set EMD (Arròs-Vila, Aubert-Mont-Montcorbau-Betlan, Vilac, Gausac, Casau, Betren i Escunhau-Casarilh) aprovades per junta veïnal el 18 de febrer. Segons l’alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, les al·legacions presentades pel consistori es centren en la refusa de la inclusió del pla director en competències d’autonomia local d’urbanisme que dificulta la realització dels POUM així com les propostes de traçat del N-230 en el municipi, les mesures contemplades de protecció patrimonial, les propostes de planejament en pobles de la Val d’Aran com el d’Escunhau-Casarilh, Casau, Gausac i Montcorbau i es demana una solució a la problemàtica de bordes i cabanes en sol rústic, entre d’altres.
D’altra banda, l’Ajuntament ha recollit prop de 500 al·legacions presentades per particulars, la data límit de presentació va finalitzar el passat 15 de gener.

dimecres, 17 de febrer de 2010

estudi informatiu deth traçat complèt dera N230

Perdices insistís a Foment ena cession d’ua zòna verda en centre de Vielha entà melhorar er connexion de viaus

Er alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, s’amassèc eth dimarts damb eth Delegat deth Ministèri de Foment de Lleida, Juan Antonio Romero, entà insistir ena cession d’ua zòna verda en centre de Vielha. Era demana de cession de 1.000 mètres quarrats de zòna verda publica corresponenta ath chalet d’”Obras Públicas” plaçat ena Av. Castièro de Vielha se remonte ara hè a ueit ans. En an 2002 damb era modificacion urbanistica corresponenta ad aguesta zòna se cataloguèc eth terren coma zòna verda e viadèrs publics en tot èster proprietat deth Ministèri de Foment.
Entar alcalde era cession ei fonamentau entà poder connectar era recenta urbanizada plaça Mossén Joan Casseny damb era Avenguda Castièro e perméter atau eth pas de passants per aguestes dues zònes qu’actuaument son un cu de sac. Segontes Perdices, damb era cession eth nuclèu guanharie mès espaci verd en centre comerciau dera Vila. Er alcalde tanben vò insistir en compliment de projèctes arturadi coma era ampliacion e melhora dera N-230 des dera Boca Nòrd deth tunèl enquià Vielha, era melhora dera senhalizacion dera trauèssa de Vielha e era melhora e seguretat dera carretèra ath sòn pas pera vila. Se tracte de dus projèctes que dejà se trapen en Madrid entà recéber eth vist-e-platz deth Ministèri. En çò que tanh ath projècte de seguretat dera carretèra ath sòn pas per Vielha, Romero la definic coma urgenta e per tant tramitarà eth sòn estudi entà garantir era seguretat e era solidesa deth transit e des passants. Eth delegat de Foment en Lleida comuniquèc ar alcalde qu’en un plaç de dus mèsi se poderie dispausar der estudi informatiu deth traçat complèt dera N230 enquiara frontèra damb França. Perdices comuniquèc era postura deth consistòri de defensar eth projècte d’ua via segregada per Baricauba en tot auer en compde un corredor tunèl per Horno.
D’aute biais, er alcalde de Vielha e Mijaran sollicitarà pròplèument ua amassada damb eth Director Generau de Carretères, Aureliano López entà insistir en aguesti ahèrs.

dimecres, 3 de febrer de 2010

La Vall d’Aran no descarta la independència

Francesc Boya El síndic d’Aran, Francesc Boya, ha dit que “si no se’ns escolta i no podem defensar els drets del nostre país, doncs potser sí que demanem la independència”. Tot, arran del projecte de llei de Vegueries que ahir va aprovar el govern i que ara ha de debatre el Parlament. Boya creu que l’Aran “ha de quedar fora de la vegueria del Pirineu” perquè “és totalment innecessària i supèrflua”.

El síndic d’Aran, Francesc Boya, també ha dit que:

  • “Per nosaltres és una mala llei [de vegueries]. És totalment insuficient i combatrem contra aquesta llei amb totes les nostres forces.”
  • “L’Aran ha de quedar exclòs de la vegueria del Pirineu, per història i per tradició. [...] No entenem per què en aquests moments se’ns aplica el mateix criteri que es va aplicar el 1833.”
  • “No he tret cap oportunitat d’acord ni amb el senyor Ausàs ni amb el president Montilla.”
  • “La vegueria, per nosaltres, és totalment innecessària i supèrflua.”
  • “[Si la llei no canvia] anirem a Madrid, de la mateixa manera que ho ha fet Catalunya per defensar els seus drets històrics. Nosaltres defensarem [els nostres] allà on calgui.”
  • “Catalunya ha de ser conscient que no pot diluir l’Aran dins d’una província.”
  • “No sóc independentista però, arribat el moment, no descarto que, [...] si no se’ns escolta i no podem defensar els drets del nostre país d’una altra manera, doncs potser sí [que demanem la independència].”

dilluns, 1 de febrer de 2010

El Citilab estrena nova seu virtual


Acostar-se al Citilab i veure quines activitats s’hi duen a terme és des d’avui molt més senzill visitant una recreació virtual en 3D de l’edifici Can Suris de Cornellà. Un recorregut que permet conèixer al detall les àrees del Centre i que obre la porta a noves vies d'interacció online
Image01:

Les parets de maons, les taules de fusta, els reflexos als finestrals, els citilabers a classe, les centenars de cadires, els equips informàtics, cada esglaó i cada columna... Tot, fins al més mínim detall, de l'estructura i equipaments de l'edifici Can Suris de Cornellà ha cobrat vida en el món virtual convertint les totxanes i el ciment en píxels, uns i zeros. El Citilab inaugura així la seva seu més arquitectònica a la Xarxa i obre una finestra a tot un seguit de possibilitats d’interacció amb aquesta recreació virtual en tres dimensions.

Si ja esteu disposats a entrar, ja podeu obrir la porta virtual al Citilab

Un recorregut al vostre gust

La descripció de les diferents àrees d’activitat de Citilab estan disponibles en català, castellà i anglès i també s’ofereixen diferentes opcions per recòrrer els seus espais.
L’opció Orbit permet explorar l’exterior de l’edifici i les vistes de l’entorn de barri més proper al Citilab. Si el que us agrada és anar al vostre aire, us recomanem el mode de Passeig, que us permet moure-us lliurement per tot l’edifici, només amb l’ajut de les tecles de direcció del teclat i el ratolí per orientar la vostra direcció de marxa. La visita guiada, en cavi, us ho posa molt més fàcil: només haureu de clicar a les icones giratòries que anireu trobant per avançar per les diferents zones.
Finalment, i com si prenguèssiu l’ascensor, el menú per plantes us permet accedir directament al nivell que voleu visitar de l’edifici.

Espais vius per interactuar i participar

La tecnologia amb que s’ha desenvolupat aquest model ofereix moltes opcions per poder-hi interactuar, com per exemple connectar les exposicions i esdeveniments que tinguin lloc físicament al Citilab amb aquest nou espai virtual, de manera que els usuaris puguin informar-se i participar activament en el seu desenvolupament. La integració de materials audiovisuals i d'altres eines multimèdia permetria, per altra banda, assistir virtualment a la celebració de diversos actes. Així doncs, el Citilab té una nova porta d’entrada que, connectada eventualment a entorns com Second Life, permetria inclús contactar directament amb totes les persones que colaboren dins i fora del Citilab (una distinció que ara té encara menys sentit) en els diversos projectes.