Andorra segueix sent un bon lloc per fer esquí de muntanya, encara que jo faci molts anys que no hi acostumo a anar. Aquest cap de setmana, hem tingut sortida doble, dissabte al Pic de Pedrons dins del cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC i diumenge al Casamanya organitzat per la Gloria i el Rafa, guardes de la casa-refugi de Meritxell. Bon temps i bona companyia!
Pujant al Pic de Pedrons, l'armonia entre els esquis i les raquetes, sempre qüestionada, es total. Cada u respecta la traça dels altres i fins i tot es mantenen converses quan la traça va paralel·la.
Al cim del Pic de Pedrons si arriba per una petita cresta que dona un aire molt alpí a aquest cim. Ull per que una caiguda es fatal. En cas de anar-hi amb nens, el cordino es obligat.
La imatge no reflexa la verticalitat del descens, aquest, amb una neu pols genial, el trobem inmillorable, pero gens facil en el troçet del tub. A partir d'aquí, i fins l'aduana nova, ja no queda cap dificultat.
L'aresta del Casamanya, una passejada amb molt bones vistes sobre tot Andorra, probablement les millors de tot el pais.
Tot el grup, al cim del Casamanya, diumenge.
El descens, un regal d'aquesta temporada que esta resultant molt millor del que esperàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada