El Besiberri Nord des de l'Aran, ha estat probablement un dels cims que mes se m'ha resistit. Trobar la Brecha Peyta al hivern em resultava sempre confós, i a l'estiu no ho era pas menys, sempre he trobat molt poca gent o millor dit a ningú en l'aproximació des de Lac de Mar, i les voltes afegides per encarar-la han afegit temps que no em permetien acabar la sortida en un temps raonable. L'estiu passat amb l'Albert ja vàrem situar la Brecha, res difícil quan ja saps on buscar-la i es que pujant per la Vall, cal fer un gir a l'esquerra per enfilar-la. A partir de la Brecha, ja no hi ha pèrdua. La ruta des de Malavesina es molt freqüentada i aquí els camins ja son evidents. La canal que ens porta al cim sembla molt difícil, però un cop hi ets, superar els passos de II ,segons uns i de III segons altres es de pur tràmit. Els descens es molt còmode si es fa amb 3 rappels, que ens deixen a la línia de la travessia fins la Brecha.
Fisura a la canal Est
Al arribar el cim em vaig trobar amb la Montse i el Joan que havien pujat des de la Boca sud. Varem fer el descens plegats ja que el temps no pintava gens be.
4 comentaris:
Felicitats pel cim! el Besiberri Nord fa goig d'allà on el miris...llàstima que retiressin el refugi de la bretxa, a nosaltres ens va anar molt be quan férem la cresta dles Besiberris!
Del Facebook:
Marta Sugrañes Marill
Molt bé, al final ho has aconsegit... i per Marroc que tal???
Molt be, veig que encara t'en recordes de fer servir les cordes.
Aquesta ruta al Besiberri Nord encara no le feta... per la pròxima ...
Alfred
Gracies a tots pels comentaris...
Publica un comentari a l'entrada