Belianes

XXVI Marxa Ecològica i per la Pau

TNC a 1.200bauds. 1980s

Primera TNC, Terminal Node Controller, construïda per un mateix per allà els 80s. Des de aquells dies, les coses han canviat molt. De les comunicacions a 1,200kbs hem passat als 54mbs de guifi.net. Val la pena recordar aquells temps en que Internet encara no era en mans de les Telcos.

Camin Reiau

Vista sobre Gausach baixant de Casau

Coth deth Hôro vist des de Roca Sa Sèrra

El tram entre Aubert i el Pont de Beussa, de retorn a Gausach, ofereix alguna dificultat i es poc cicable.

Casau des de Gausach

L'església de Gausach assetjada per la carretera. Confiem que algun dia s'adreci aquest disbarat.

Eth Santet de Casau

Vista del Sarraera

La Val, Baqueira al fons amb la darrera nevada de primavera

Cornises al Montcurbison

Eth Santet amb bicicleta! mmmm! i els esquis?

Al fons, Eth Santet i el Montcorbisun a la seva dreta

13 km des del poble de Casau, tot per pista amb bon estat
desnivell 866metres

Camin Reiau

3D

Cada dissabte a les 18.00, s’emetrà a través del canal en proves TV3HD la sèrie “Pirineus des de l’aire”, en 3D.

TV3 també produirà i distribuirà el senyal de la final de la Champions en 3D per tot el món.

Delta del Llobregat

La casa del telègraf amb Montjuich al fons.

Gaufix

Un emprenedor osonenc ofereix Internet a un preu reduït aprofitant la infraestructura d'una xarxa lliure

Taradell (ACN).- Connectar-se a Internet amb les mateixes prestacions que una ADSL comercial però a un preu més reduït. Això és el que ofereix l'operadora de comunicacions Gaufix, un projecte ideat per l'osonenc Joan Gaudes. Gaufix utilitza la infraestructura de la xarxa Guifi.net però sense necessitat de configurar cap proxy ni haver d'utilitzar cap nom d'usuari. Gaudes, que és enginyer de telecomunicacions, diu que volia que l'usuari tingués una opció 'intermèdia' entre el servei bàsic gratuït que ofereix Guifi.net i una ADSL convencional. El preu mensual de connexió és de 9,95 euros. El servei, que va arrencar l'1 de maig, té fins ara dotze usuaris. En els pròxims dos anys pot arribar als 200 usuaris.

Aran surt de l'oblit...

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat en dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit...

nota publicada el 16 de maig del 2010 al Facebook per el Síndic Paco Boya

Canada

Febrer 2010
Retall de la piulada de la Lurdes B.
Tota sencera al seu bloc.

Fa molt temps hi havia una petita fanàtica esquiadora que tot l'any només somniava amb esquis, neu, grans pendents i lliscar a tota velocitat. Que estalviava eternament per comprar-se uns esquis millors. Que anava tota orgullosa al cole amb la carpeta plena de fotos de l'Ingemar Stenmark i la Bomba. Que per les pendents de Port del Comte se sentia en les grans pendents alpines...

...i somniava que algun dia podria esquiar a Canadà on la neu era sempre perfecte, sempre abundant, sempre esplendorosa.... com un autèntic Paradís.

Per tot això quan em va arribar l'oportunitat d'anar al Canadà a esquiar no vaig poder dir que no. Sentia com que tenia un deute que havia de complir...

Els meus somnis són diferents ara, però sentia que per creure-hi de veritat hauria de complir els d'algú alhora molt proper i molt llunyà.

Per això en les bones hores de vol fins arribar allà no podia deixar de pensar com realment em sentiria. Si realment no em decebria tot plegat...

Però aquella petita esquiadora cafre tenia molts defectes i els paradís té matisos...però deu n'hi do quin paradís va escollir!!!

Un paradís on costa arribar-hi.... però d'on és molt més dificil marxar sense recansa...

Moltes gràcies als companys d'aquests dies, però especialment al Jordi per la idea, a l'Agustí per la seva paciència i al Norbert i al Josep Maria per les fotos, les millors són seves i per compartir els moments més purament cafres!

Viatge màgic a Africa

La pel·lícula es escrita produïda i dirigida per en Jordi Llompart des de la seva productora Orbita Max. Ha estat una tarde agradable, que ha posat de manifest que els nostres fills, la imaginació la tenen una mica rovellada. Clar que a mi també em costa entedre les seves pel·lícules Iron Man, i similars. Alre cosa es si a mi m'agrada el 3D. Em vaig treure lles ulleres polaritzades varies vegades per que em resulten extremadament molestes.

Sense comentaris

La Tosa, 2.535 m

Dissabte a la platja amb màniga curta. Avui diumenge, a primera hora, plou al parking de Coma Oriola. Només el Miquel i jo ens decidim a tirar cap amunt. Als 5 minuts, l'aigua ja es neu. I estem al mes de maig! I a la Cerdanya! Dalt del cim la visibilitat es nul·la, i trobo a faltar el GPS per poder recular i agafar la direcció correcte. Sort que un bon company pot més que un bon GPS! Ell s'ho coneix molt be tot això. El descens per la Canal, es sorprenent, tot i que al final de la mateixa hi ha alguna pedra, no faig cap ratllada. Un diumenge aprofitat!

Platja de Gavà

Ves què hi farem

1 er guifi-lab de guifi.net al Baix Llobregat

Tots els primers dimarts de cada mes.

El projecte guifi.net és una xarxa de telecomunicacions lliure i neutral, a la que tothom s’hi pot afegir, o plegar-ne, de forma lliure. Una iniciativa local, sorgida de Catalunya, i amb vocació global. Actualment té quasi 10.000 nodes operatius, i desplegaments importants a moltes comarques, i moltes i dinàmiques “comunitats locals”: a Osona, al Maresme, Anoia, Badalona, Hospitalet, etc...

Citilab és un centre per a la innovació social i digital, a Cornellà de Llobregat, Barcelona. Explota i difon l'impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. Citilab és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d'iniciatives empresarials i socials. Aquest projecte va partir de la idea que les tecnologies digitals i, específicament, Internet, es considera un mitjà d’innovació molt més centrat en els ciutadans. Més...

Guifi-Lab es un punt de trobada per a totes les persones involucrades en el projecte guifi.net del Baix Llobregat, usuaris, desenvolupadors, instal·ladors i formadors, on es posa en comú tot el que fa al desplegament de la xarxa a la comarca.

Si ets un nou arribat a la filosofia de les xarxes obertes i creus que aquest model de tele-comunicacions a d'estar l'abast de tothom, aquest es el teu punt de trobada...

Si domines la tecnologia, o ets capaç de fer-ho tu mateix, aquest es el teu lloc de trobada...

Si la tecnologia i tu, no sou precisament amics, aquí trobaràs aquell professional que et resoldrà tots els teus dubtes, aquest es el teu punt de trobada...

Node del CitiLab a maig del 2010

Resum del 1er Guifi-Lab

Pas de Mont-rebei

Refugi Mas de la Pardina

Mare de Déu de la Pertusa (907m)

Centre d'Observació de l'univers (Àger)

Diuen que probablement sigui el cel mes net de Catalunya. Reserveu amb amb dies i millor per a la darrera sessió del dia. A poc minuts del poble d'Àger.

Sant Alís (1674 m) Montsec d'Ares