Canada

Febrer 2010
Retall de la piulada de la Lurdes B.
Tota sencera al seu bloc.

Fa molt temps hi havia una petita fanàtica esquiadora que tot l'any només somniava amb esquis, neu, grans pendents i lliscar a tota velocitat. Que estalviava eternament per comprar-se uns esquis millors. Que anava tota orgullosa al cole amb la carpeta plena de fotos de l'Ingemar Stenmark i la Bomba. Que per les pendents de Port del Comte se sentia en les grans pendents alpines...

...i somniava que algun dia podria esquiar a Canadà on la neu era sempre perfecte, sempre abundant, sempre esplendorosa.... com un autèntic Paradís.

Per tot això quan em va arribar l'oportunitat d'anar al Canadà a esquiar no vaig poder dir que no. Sentia com que tenia un deute que havia de complir...

Els meus somnis són diferents ara, però sentia que per creure-hi de veritat hauria de complir els d'algú alhora molt proper i molt llunyà.

Per això en les bones hores de vol fins arribar allà no podia deixar de pensar com realment em sentiria. Si realment no em decebria tot plegat...

Però aquella petita esquiadora cafre tenia molts defectes i els paradís té matisos...però deu n'hi do quin paradís va escollir!!!

Un paradís on costa arribar-hi.... però d'on és molt més dificil marxar sense recansa...

Moltes gràcies als companys d'aquests dies, però especialment al Jordi per la idea, a l'Agustí per la seva paciència i al Norbert i al Josep Maria per les fotos, les millors són seves i per compartir els moments més purament cafres!