Ja fa temps que tot això de la vela m’havia captivat, però fins ara no havia passat d’anar d’acompanyant. Quan el meu amic Jordi C em va dir que hi havia escoles que organitzaven una setmana de navegació per tal de realitzar les pràctiques que exigeix el títol del PEE se’m va fer la llum. “Te’n vas de vacances i tornes amb el PEE a la butxaca”, em deia en Jordi. Bé, no exactament, encara em caldrà fer l’examen teòric.
Dit i fet. L’escola Neptuno és una de les que encara ofereix aquesta possibilitat, així que el 24 de juliol, jo ja estava a punt per embarcar. S’havia acabat l’ansietat que arrossegava els darrers dies davant d’aquesta experiència nova per a mi.
La tripulació era prou heterogènia per intuir que no tindríem problemes de convivència, 7 dies en un espai tant petit com el que hi ha en un veler pot posar a prova el caràcter més tranquil.
Primer, unes hores de formació sobre els sistemes de comunicacions en el mar -ROCA- i ja toca preparar l’embarcament al nostre veler Malpelo, un Bavaria 50, total 15 metres d’eslora, poca cosa! Al capità ja el coneixia de la jornada de portes obertes i, tret de les seves ulleres de ciclista, té la imatge d’un autèntic home de mar.
Arriba l’hora de fer la compra. No resulta fàcil preparar la llista per una activitat que no sabem cap de nosaltres com anirà. Podrem fer bon àpats al migdia? I la cuina del veler, permet fer pizzes per a 7 persones? Preparem una llista de menús? Amb tots aquests dubtes sense resoldre ja som al centre comercial i comença el show. Mentre uns busquen el producte de la marca blanca que surt més barata, d’altres escullen la millor mostassa, que si no, no val la pena. Galetes, sense oli de palma, sisplau! Cervesa, ah! que algú la vol sense alcohol! Coca-cola sense sucre! Massa tard per comprar-ne de la normal. Paper de WC, que no en falti! I així, fins omplir 3 carros de la compra.
Podeu imaginar la cara del “capi” quan ens veu arribar amb aquest carregament?
Finalment la meteo no ens permet sortir el dilluns a la nit, ni tampoc navegar seguint la costa fins a algun lloc alternatiu, així que no serà fins dimarts al matí que salpem cap a Sóller, a l’illa de Mallorca, on esperem arribar entrada la nit. La mar de fons, molt moguda a resultes de la tempesta del cap de setmana, fa estralls entre la “tripu”, malgrat l’aprovisonament de Biodramina. A mi, el truc de menjar una poma em deixa al 100%. Al final, els consells de la gent gran són els que funcionen!
Al llarg de la travessia diürna, el “capi” intenta explicar-nos detalls de navegació, manipulació de veles etc., no sé si tota la “tripu” li fa massa cas, però quan arriba la posta de sol, ens regala un ”Nessun Dorma” que ens deixa a tots bocabadats. Aquest dia el passem tots a dieta. I tanta compra que hem fet! Això no promet gens!
Els dies que segueixen naveguem de Mallorca a Menorca, trobem de tot, cales on hem de sortir corrents perquè ens trobem el mar a sotavent i d’altres on no hi trobem ningú. També parem al Port d’Alcudia entremig de vaixells que només podrem mirar i somiar.
Nosaltres, ara, ja som capaços d’aguantar-nos per coberta i a les cabines, tot i els moviments dels veler, que fins dijous no respirarà una mica de calma. Caps, nusos amb noms raríssims, major, gènova, trinqueta, botavares, cornamuses, a babord, a proa, a popa i moltes més paraules estranyes que caldrà interioritzar fins a completar el programa de pràctiques. Vés que els costaria dir a la dreta o a la esquerra? Hissar veles,caçar la major, posar el fre a la major, fondejar, àncores, amortidors, canal 16, squelch, AIS i molts més detalls que anem aprenent sense adonar-nos-en. Banys a alta mar, banys a prop de cales, banys a la platja, excursions a peu i més postes i sortides de sol, han fet d’aquest viatge una experiència inoblidable i del tot recomanable, i més si tenim en compte que hem après quasi tot el necessari per iniciar el nostre camí en aquest món, tan fascinant com desconegut per a mi.
Dissabte toca preparar la tornada, anem a Ciutadella a carregar gasoil i a fer la compra obligada de l’ensaïmada i la sobrassada. Només podem quedar-nos a port el temps just, de manera que els companys s'han de conformar amb l'olor de paella que han sentit en baixar a terra.
La travessia nocturna de tornada és tot el contrari de la de vinguda, la mar està en calma i el vent, tot i que molt canviant, no supera els 2 nusos amb algunes estones a 18. La humitat és tan alta que si et poses sota la major sembla a moments que plogui! No hi ha opció, motor i major per estabilitzar. A la nit, la feina és descobrir i interpretar els llums dels vaixells enmig de la negror de la nit, i saber qui té preferència, ja que nosaltres ara anem a motor.
Avancem molt ràpidament i arribem a primera hora del matí al Port Olímpic després de veure una sortida de sol espectacular i d’esquivar un vaixell fantasma que només té llums a estribord i no pas a babord, que és per on l’hem vist primer.
Si vols fer el PEE (o PER), no ho dubtis: “PEE a bord” amb navegació fins a les Illes des de Barcelona!
Gràcies als companys de viatge per fer-ho tot tan fàcil: Jose, Jaume, Oscar, Philippe, Sònia, Xavi,
Contacte Neptuno: http://www.neptuno.es/
Ruta: Barcelona - Mallorca, Port de Soller, Cap Formentor, Badia d'Alcudia - Menorca, Cap d'Artruch, Cala'n Bosch, Platja s'amarador, Cala Algaiarens, Cala Sa Galera, Ciutadella - Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada