Atlas, Marroc.

Quan a un esquiador de muntanya li parlen del Toubkal, li venen al cap les neus del mes de febrer, però si a aquest mateix esquiador li parleu de anar-hi el mes de Juliol, el mes segur es que us digui que no. I això es exactament el que vaig pensar quan en Gregori amb va dir que hi anava i si em volia apuntar. Després de donar-hi voltes, vaig pensar que era una bona alternativa, i que ja en parlaríem de la calor. I la calor, un cop vàrem sortir de Marrakech, ja no va ser un problema.

El Toubkal vist des del Tadat de 3.837 metres. La ascensió es fa per la vall de la dreta fins arribar al coll entre el Toubkal i el Petit Toubkal.

Al final de la primera etapa i apunt d'arribar a Tizi Oussem.

Refugi deTazarhar a 3.207 metres.

Al peu del Tadat, el segon dia i per anar fent cames i aclimatant.

.

Complexe de refugis, a 3.207 metres, al peu del Toubkakl,
el del CAF, l'hotelet Mouflon i el dels Muleros.

A primera hora del matí enfilant la Vall que puja fins el Toubkal.

En Gregori i l'autor al cim del Toukal a 4.167 metres.

I al vespre, cava!

El darrer dia camí del Ras 4.083 metres. Aquest es el punt un comença el millor descens amb esquis de l'Atlas, una canal de 45 graus sostinguts.

L'autor al cim del Ras a 4.083 metres.

El Timezguida, 4.089 metres, des del Ras.

El guia i l'autor en un atac d'eufòria i ballant dalt del cim del Timezguida(!)

El Toubkal vist des del Timezguida

La logística va anar a càrrec de la Raquel i de El Houssain de Trekking Marrakech
El nostre guia a muntanya: Ibraim
www.trekkingtoubkal.com
Cartografía a Editorial Piolet

La calma despres de la revetlla

Malanyeu

Aquest diumenge no hem tingut sort a la Dent d'Orlu, així que vàrem sortir corrents de França i vàrem venir a Malanyeu. Cap de nosaltres hi havia estat abans. Vàrem fer una mica de dits abans de baixar a Cercs a menjar uns canalons molt ben guanyats!.

L'Alfred de primer fent una via no "exactament identificada".

La pared de Malanyeu.

Dent d'Orlu (2.222 metres)

Com a cloenda de la temporada d'esquí, i com que ja fa anys que per aquestes dates ja no quede neu, acostumem a sortir a fer una "escalada clàssica". Enguany com que tenim massa neu per el Pirineu Central, hem decidit fer alguna via de la cara Est de la dent d'Orlu.

Vista de la Dent d'Orlu des de el Pic Oriental de la Portella d'Orlu el gener del 2008. Aquest cim sempre m'ha semblat fascinant. No el pots veure a no ser que t'enfilis una mica. Peró avui, no el veurem ni quan ens enfilem al mateix cim. La boira, que ara fa un any i mig, cobria la vessant Francesa, ha decidit capgirar la situació, i nomes cobreix el cim. La roca es tota mullada, la visibilitat molt reduïda, i fa un fred de rigorós hivern.

Pujant per la normal, i a una mica mes de una hora des de on hem deixat el cotxe i hem fet el bivac, ens hauríem de desviar cap el Col de l'Egue per arribar a les vies de la cara Est. Però el temps es molt dolent i decidim abandonar l'idea de l'escalada i ens conformem en pujar al cim per la normal. Almenys no marxarem amb les mans buides. Aquesta foto de la cruïlla es feta a la baixada ja que a la pujada no es veia res mes que el poste.

Pujant per la normal, podem comprovar les característiques de la roca d'aquest cim. Mmmm! te bona pinta! Ja tornarem.

Josep, Alfred. Jordi

A la baixada surt una mica el sol, el just per poder comprovar el descens de la Dent, que el 2008 van fer uns companys del Cegesqui. Segur que nosaltres la programem la temporada que be, per que segur que encara nevarà mes que aquest any.

Playing For Change | Peace Through Music

.

Una iniciativa interessant. Val la pena seguir-la des del principi.

Playing For Change | Peace Through Music

Posted using ShareThis

Costabona , (2.465)

Dissabte ens plantegem una trobada amb els companys que anem al Toubkal aquest estiu. Cal fer-la compatible amb una activitat per a nens, així que mentre el gruix del grup surt des de Setcases per seguir el plan d'entrenament, nosaltres pujarem amb cotxe fins a la Collada Fonda (1.917), i farem la circular tornant per Coll de Pal i el refugi Jaume Farré. Una excursió molt agradable i senzilla, però que demana una bona forma física si es puja amb ganes i directe al cim per la carena des del coll.

El Costabona vist des de la pista que puja de Espinavell.

Tot el grup.

Des de la Collada Fonda es pot fer un molt bon descens amb bicicleta, per una pista en molt bon estat i apta per a tot tipus de vehicle. 10 km i 800 metres de desnivell per divertir-se.

Alliberar un telèfon mòbil.

Actualment molts de nosaltres tenim aparells de telefonia mòbil que han estat restringits a un sol operador per que aquest ens l'ha subvencionat. La llei obliga al operador, un cop acabat el temps de permanència que hàgim firmat al rebre l'aparell, a facilitar-nos els codis per tal d'alliberar el telèfon mòbil i així poder-los fer servir amb d'altres operadors, cosa molt interessant quan sortim de viatge al estranger i no volem anar carregats amb dos telèfons ni fer servir els serveis de roaming... Seguint una mica el meu activisme autoimposat per entendre tot això dels operadors, em vaig proposar alliberar telèfons de les diferents operadores.

Vodafone: Després de trucar al servei d'atenció al client, en nomes 5 minuts ja tenia l'aparell alliberat.

Movistar: Ja porto mes de 5 setmanes, i encara no tinc els codis. Això si, m'han obert un expedient per l'incidència i he rebut varis sms. Jo he fet mes de 15 trucades i ells encara no s'han dignat tornar-me'n ni una. Ara els he amenaçat en fer una portabilitat.

Orange. De moment no tinc cap aparell bloquejat amb un contracte o targeta en vigor. En tens un i ho provem?

Castellsapera, Serra de l'Obac

Castellsapera vist des del est.

La Mola vista des del Castellsapera.

Danys provocats per les ventades d'aquest hivern i que a punt de començar l'estiu, sembla que ningú s'ocupa de retirar. Això en ple Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i de l'Obac.

Tuc dera Entecada , 2267 metres

La travessa fins al Tuc dera Entecada comença aquí, en el Coth de Baretja, al que s'arriba per pista, i ressegueix tota la carena fronterera entre l'Aran i França.

Vista del Tuc dera Entecada, 2267, vist des del Cap de Polainer, 2273, el darrer dels cinc cims que haurem assolit abans d'arribar al nostre objectiu. El descens segueix per el peu d'aquest cims per la cabana de Romingon i Campsaura fins retornar al coll. Amb nens, compteu almenys 6 hores.

Uelhs deth Joeu

Impressionant l'aspecte i la quantitat d'aigua que arriba del massís de la Maladeta i que alimenta aquestes fons dels Uelhs deth Joeu.

La Tuca , Vielha , ...

Passejar per un Vielha sense cotxes, inevitablement et fa pensar amb molts pobles dels Alps, a on ja no en circulen, i es que avui han organitzar una jornada per la promoció de l'esport i per aixó han tancat a la circul·lació el carrer principal. Veurem algun dia els nostres pobles sense cotxes?. I clar, passejar per un poble sense cotxes fa que no tinguis pressa, si està be, i es agradable trobar-te amb amics que fa temps que no veus. L'Alcalde (sortint) Calbetó, es una d'aquestes persones que feia temps que no em trobava, si mes no, no ens aturàvem a fer la xerrada.

La pregunta va ser obligada, Alcalde com tenim lo de la Tuca? M'explica que el projecte tira endavant, que malgrat que l'empresa que promocionava el projecte hagi fet fallida, al darrera hi han altres grups econòmics que creuen amb la Tuca i que tot segueix endavant. Diu que en dos anys i mig veurem la Tuca funcionant, i que si no em convida a sopar. Se'l veu molt convençut. Després he pogut saber, segons informa Blog Vall d'Aran que el projecte urbanístic presentat per l'ajuntament ha estat rebutjat, però al capdavall aquest no deu ser mes que un dels molts entrebancs que encara deuen quedar per veure aquest projecte fet realitat.

Varem parlar també sobre la variant de la N-230 al seu pas per Vielha. Aquests dies se'n parla molt, sembla doncs que finalment el projecte arrencarà abans del parador i per medi de un túnel anirà a buscar el fons de la vall a l'alçada de les Bordes, i que la carretera que puja a Baqueira seguirà el riu per la vesant solana de Vielha. L'actual carrer que suporte tort el transit, es convertirà a una sola direcció i l'aparcament serà restringit i de zona blava. Per admetre el gran volum de vehicles que han d'aparcar a Vielha, s'habilitaran fins a tres pàrquings soterrats.

Projectes interessants, que confio arribin a veure el final per convertir la Val en un lloc una mica mes amable. D'aquí a un any, caldrà veure que s'haurà fet de tot això.

Sarraera (Val d'Aran)

N-230 al pas per l'Aran

Cal anar seguin el que es diu sobre aquestes variants.

27 de març del 2009. Veure també el que es deia ara fa un any.

Era comission Conselh Generau d’Aran – Ajuntaments d’Aran entar estudi deth nau traçat dera carretèra N-230 s’a tornat a amassar aué ena maxima institucion aranesa jos er auspici deth sindic Francés Boya. En era s’a arribat ar acòrd de hèr a arribar ath Ministèri de Foment ua prepausa conjunta entà estudiar dues alternatives de traçat que poirien redusir mès es afectacions mieiambientaus damb era tipologia de via segregada en andús cassi. Es possibilitats vien determinades per un informe qu’a elaborat eth servici de Planificacion dera Direccion Generau de Carretères dera Generalitat, frut der acòrd de collaboracion entre es govèrns aranés e catalan entar assessorament tecnic deth nau traçat.

Es opcions contemplades son un corredor oèst peth transcurs dera Val e un corredor tunèl qu’aurie d’enlaçar damb eth nuclèu de Es Bòrdes ena sua quòta mès baisha entà esvitar es impactes. D’aguesta forma, eth territòri representat ena Comission descartarie es corredors des variants de Vielha per èst, es de Vielha – Bossòst per èst e er oèst, era variant de Les per èst e suggerís d’estudiar ua alternativa per oèst ath sòn pas per Bossòst. Aguestes son ues des opcions que se plantejauen ena avaluacion der impacte ambientau deth projècte de condicionament dera N-230 dera boca nòrt deth tunèl de Vielha enquiara frontèra damb França dera Direccion Generau de Qualitat e Avaluacion Ambientau deth Ministèri de Miei Ambient e Miei Rurau e Marin.

Puig Vicenç, 468metres (Baix Llobregat)

Cim al que s'arriba des de Vallirana i des del que es te un bon panorama de Torrelles, Sant Antoni, Sant Ramon, Collserola, el Garraf i el mar.


Al començament del recorregut i sota l'hermita de Sant Silvestre i trobem el que queda d'aquest gran roure.

Cap a on va tot aixo?

En Ramon C, ha fet arribar a una de les llistes que estic subscrit, aquest enllaç amb un article força interessant a on s'explica que esta passant amb els gran volums d'informació que circulen actualment. Ens explica com les fonts d'informació van canviant des de la plaça del mercat fins als blocs i les xarxes socials, tot passant pels diaris, la radio i la televisió.
Intenta preveure com pot anar evolucionant tot això que en diem del 2.0 i quin pot ser el futur mes immediat, ja que l'excés d'informació que ens arriba, per força a de fer canviar la manera en que la seleccionem i la consumim.
M'ha agradat especialment el gràfic que acompanya l'article. Crec que no necessita mes explicació.

Comentaris? Sí, gracies!

Atenen les moltes observacions que heu fet sobre les dificultats de posar comentaris a les entrades del bloc, he canviat la manera en que es posen aquests. Ara ja no cal que siguin aprovats, i tothom, registrats o no, amb compte de google o no, en pot posar.

Si ho feu com anònim, per que no teniu cap altre compte, no us oblideu de firmar, així sabrem qui sou.

Ah! i entre tots els comentaris, sortejarem el proper hivern, una estada per a dues persones, en una magnifica Vall del Pirineu!

llista d'entrades a comentaris a data 17-12-2009. El numero premiat, serà aquell que coincideixi amb les darreres xifres del sorteig de Nadal.

1.- Pep de la Seo
2.- Jaume A
3.- Heidiri
4.- Jordi O
5.- Lux
6.- Silbici
7.- Miscel·lAnna
8.- Alfred
9.- Alfred
10.- Laia
11.- Ferran F
12.- Jordi O
13.- Toni
14.- Pol
15.- Julia
16.- Pau C
17.- Berta
18.- Jordi O
19.- Gatta
20.- Lux
21.- Jordi O
22.- Berta
23.- Jordi O
24.- Berta
25.- Berta
26.- Jordi O
27.- Jaumegrimp
28.- Jordi O
29.- Berta
30.- Berta
31.- Lux
32.- Jordi O
33.- Jaumegrimp
34.- Berta
35.- Jordi O
36.- Berta
37.- Jordi O
38.- minoviatger
39.- Tere
40.- Joan Font
41.- Jordi O
42.- Joan Font
43.- Jordi O
44.- Sonia N
45.- Jordi O
46.- Lux
47.- Jordi O
48.- Sonia N
49.- Jordi O
50.- Pere Vicens
51.- Jordi O
52.- Jaume J
53.- Jordi O
54.- DaniMa
55.- Lux
56.- jaumeppiqueras
57.- Jordi O
58.- Sonia N
59.- DaniMa
60.- Sonia M
61.- DaniMa
62.- minobaviatger
63.- Jordi O
64.- Ramon A
65.- Jordi O
66.- Ramon A
67.- jaumeppiqueras
68.- DaniMa
69.- Jordi O
70.- Ramon A
71.- Jordi O
72.- Albert Font
73.- Jordi O
74.- ahoms
75.- Albert Font
76.- Anònim
77.- Sonia M
78.- Jordi O
79.- Jaumegrimp
80.- Jaumegrimp
81.- Marta S
82.- Alfred
83.- Jordi O
84.- Jaume J
85.- gatta
86.- Jordi O
87.- DaniMa
88.- Ferran
89.- Ferran
90.- Jordi O
91.- Anna M
92.- Jordi O
93.- Jordi Soler
94.- Jordi O
95.- Sonia M
96.- Zax
97.- jaumeppiqueras
98.- Carme Mestre
99.- Jordi O
100.- Jordi Varela
101.- Albert O
102.- Virginia
103.- Jordi O
104.- Anna M

Desembocadura del Riu Llobregat

Ja fa gaire be 10 anys que vaig arribar al Baix Llobregat, i amb aquests anys he vist canviar el riu, per mal i per be. Primer va ser la arribada del AVE que va prendre molt d'espai, però després, poc a poc, s'ha anat recuperant el riu, els aiguamolls, han desviat la sortida al mar i han recuperat tota la zona humida i el habitat dels ocells i per acabar s'han recuperat els vials de manera que permeten fins i tot arribar a la platja sense que tenir que conviure amb els cotxes. Es mereix almenys, un matí, i amb bici millor!.

Sant Joan Despí, primavera en bici

Cada any es celebren al poble, unes bicicletades per els diferents barris, a la foto estem davant del nou Hospital Comarcal del Baix Llobregat on ja es pot veure l'edifici molt avançat.

Sabeu el que era un Commodore? i un ZX?

Dissabte vaig anar a fer un vol per Vic, aprofitant que hi havia la setmana e-week i que els amics de guifi.net feien una xerrada sobre veu ip. Mentre feia temps, vaig fer un vol per els stands de la fira, i em vaig aturar just en aquest. Reconeixeu els equips?

Camin Reiau

Tram entre Gessa i Unha

Camin Reiau

150 km al llarg de 33 pobles a la Val d'Aran en 10 etapes.
La Lola i en Ricard han fet un bon treball preparant aquesta ruta. La web i el bloc.

Gota Freda al Posets

Per el cap de setmana, estava programada la 7a. sortida del 4art. cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC. Les previsions de la meteo ja fa dies que anuncien gota freda a sobre del nostre Pirineu, però ens resistim a creure que un altre cap de setmana farà mal temps. Un any que tenim neu, i resulta que quan podem sortir, arriben les borrasques. Finalment el divendres, els telèfons i els correus-e treuen fum. El guarda diu que el refugi es obert i que el risc d'allau es moderat a cotes altes, però nul a baixes, i que el risc de que finalment la faci grossa ell, el definiria com un risc al 50%, es a dir, pot fer qualsevol cosa. Resultat, es fan enredera el 85% dels esquiadors i el 40% dels que venien amb raquetes.

Els que ens decidim a pujar al Refugi Angel Arus, ho hem de fer amb paraigües, gairebé fins els 2.000metres. Peró estar nomes 6 persones en un refugi com aquest, no te preu, i finalment podem gaudir de un capvespre molt agradable. Nosaltres dormim al refugi vell que ha quedat a dins de la nova construcció.

Al matí, i com a premi a la nostre tossuderia, ens regalen un cel trencat amb esquitxos de un cel blau, que ens anima a començar a pujar. Com que el grup es de 3 raquetes i un d'esquís, decidim, sortir direcció al Coll de Eriste, però no tarda massa a posar-se a nevar amb intensitat, fins deixar el terreny sense que no es puguin ni veure les traces antigues. Tirem avall, i per a mi es un descens d'aquells dels que ja no en cal dir res mes...

Ens aturem una estona al refugi mentre veiem com neva, neva i neva, de manera que el descens de la "Cuesta de los machos", torna a ser uns altre descens d'aquells, com us diria!...

La ruta per el fons de la Vall, ja s'ha de fer a peu, tot i que els de raquetes poden seguir amb elles fins el cotxe. El paisatge es plenament hivernal. No ha estat un cap de setmana "d'anticicló" amb cels blaus, però hem fet nostre aquella frase que varem trobar aquesta setmana santa en un refugi dels Alps:

Si molt mires la meteo, molt poc agafaràs la motxilla.

PD: Com que ja no erem a Catalunya, la nostre tarja de la FEEC no ens ha servit de res i ens han tractat i facturat com a turistes . La setmana santa pasada, als Alps, ens la van acceptar a tot arreu i ens varen facturar com a alpinistes.

Per el 2010, no habilitis la teva tarja!

Escornacrabres, EMaN

Magnific aspecte de l'Escornacrabres, amb el coll del Tuc de la Llança i el cim de Escornacrabres al fons. Qui diria que estem a la setmana santa i al mes d'Abril!.

Amb el Feliu, a la foto amb el Roure, comentem com s'estan engegant moltes activitats que tenen en compte els mes menuts. Aquests mateixos dies, s'ha fet el OPEN CEVA a les pistes de Beret a on es valora igual el pujar amb pells de foques, que ser molt bo en descens. L'any que ve, hi estem convidats.

Aprofitem per comentar, i donada la seva experiència amb altres nens, quin ha de ser el nivell mínim d'esquí que ha de tenir un nen de mes de 9 anys per poder sortir a fer Esqui de Muntanya, ja no solament amb comoditat, si no amb seguretat. Aprofitant que som al Escornacrabres, coincidim a dir que un descens com aquest hauria de ser el nivelll mínim exigible per encarar amb èxit sortides de EM, que encara que no resultin massa dures per que no es fa massa desnivell, si que caldra fer el descens amb un màxim de seguretat per poder sortir "contents" de un descens a fora de pistes de manera que ens quedin ganes de tornar-hi.

Si el teu fill vol fer esqui de muntanya, i tu ja en fas, ens trobaràs al facebook.

Vanoise 2

Quant Miscel·lanna em va proposar de tornar a la Vanoise, no m'ho vaig pensar dues vegades, malgrat que la ruta que anàvem a fer era gairebé la mateixa que havia fet ara feia dos any. Nomes arribar ja em vaig trobar amb un panorama absolutament diferent, el paisatge era un altre i es que aquest any, també, ha estat excepcional pel que fa a les nevades als Alps, la qual cosa em va fer adonar del encertat de la decisió!.

L'accés al refugi de Prariond, passa pel fons d'aquesta vall, que en cas de perill d'allaus caldrà vorejar per el lloms de la dreta.

Panorama sortint del refugi de Prariond.

Camí del Col de Found des Fours.

Pujant per la gelera de Mean Martin camí del cim del mateix nom

.

L'Albaron des de la Punta de Chatelard.

Arribant a Val d'Isere, ens trobem dues generacions de EMncs, nosaltres que acabàvem de fer mitja volta a la Vanoise i els joves que començaven la seva segona mitat per a completar tota la volta a la Vanoise.


La ruta:
Val d'Isere - Ref- Prariond
- Coll i gelera del marron(*)
Ref. Prariond - Ref. Found des Fours
- Pointe de Found des Fours
Ref. Found des Fours - Ref. de la Femma
- Pointe de Mean Martin
- Pointe de Chatelard
Ref. de la Femma - Val d'Isere
- Col du ors

(Els ski-machines, van fer mes cims, puntes i bonys, però això, ja es una altra historia)

Fotos Vanoise Miscel·lanna: le Fornet - Ref. Prariond - Pointe du Gros Caval
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. Prariond-Pointe des Fours-Ref. Fond des Fours
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. Fond des Fours- Méan Martin-Ref. de Femma
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. de Femma-Pointe Nord-Est de Châtelard
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. de Femma - coll des Barmes de l'Ours-Val d'Isere