Camin Reiau

150 km al llarg de 33 pobles a la Val d'Aran en 10 etapes.
La Lola i en Ricard han fet un bon treball preparant aquesta ruta. La web i el bloc.

Gota Freda al Posets

Per el cap de setmana, estava programada la 7a. sortida del 4art. cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC. Les previsions de la meteo ja fa dies que anuncien gota freda a sobre del nostre Pirineu, però ens resistim a creure que un altre cap de setmana farà mal temps. Un any que tenim neu, i resulta que quan podem sortir, arriben les borrasques. Finalment el divendres, els telèfons i els correus-e treuen fum. El guarda diu que el refugi es obert i que el risc d'allau es moderat a cotes altes, però nul a baixes, i que el risc de que finalment la faci grossa ell, el definiria com un risc al 50%, es a dir, pot fer qualsevol cosa. Resultat, es fan enredera el 85% dels esquiadors i el 40% dels que venien amb raquetes.

Els que ens decidim a pujar al Refugi Angel Arus, ho hem de fer amb paraigües, gairebé fins els 2.000metres. Peró estar nomes 6 persones en un refugi com aquest, no te preu, i finalment podem gaudir de un capvespre molt agradable. Nosaltres dormim al refugi vell que ha quedat a dins de la nova construcció.

Al matí, i com a premi a la nostre tossuderia, ens regalen un cel trencat amb esquitxos de un cel blau, que ens anima a començar a pujar. Com que el grup es de 3 raquetes i un d'esquís, decidim, sortir direcció al Coll de Eriste, però no tarda massa a posar-se a nevar amb intensitat, fins deixar el terreny sense que no es puguin ni veure les traces antigues. Tirem avall, i per a mi es un descens d'aquells dels que ja no en cal dir res mes...

Ens aturem una estona al refugi mentre veiem com neva, neva i neva, de manera que el descens de la "Cuesta de los machos", torna a ser uns altre descens d'aquells, com us diria!...

La ruta per el fons de la Vall, ja s'ha de fer a peu, tot i que els de raquetes poden seguir amb elles fins el cotxe. El paisatge es plenament hivernal. No ha estat un cap de setmana "d'anticicló" amb cels blaus, però hem fet nostre aquella frase que varem trobar aquesta setmana santa en un refugi dels Alps:

Si molt mires la meteo, molt poc agafaràs la motxilla.

PD: Com que ja no erem a Catalunya, la nostre tarja de la FEEC no ens ha servit de res i ens han tractat i facturat com a turistes . La setmana santa pasada, als Alps, ens la van acceptar a tot arreu i ens varen facturar com a alpinistes.

Per el 2010, no habilitis la teva tarja!

Escornacrabres, EMaN

Magnific aspecte de l'Escornacrabres, amb el coll del Tuc de la Llança i el cim de Escornacrabres al fons. Qui diria que estem a la setmana santa i al mes d'Abril!.

Amb el Feliu, a la foto amb el Roure, comentem com s'estan engegant moltes activitats que tenen en compte els mes menuts. Aquests mateixos dies, s'ha fet el OPEN CEVA a les pistes de Beret a on es valora igual el pujar amb pells de foques, que ser molt bo en descens. L'any que ve, hi estem convidats.

Aprofitem per comentar, i donada la seva experiència amb altres nens, quin ha de ser el nivell mínim d'esquí que ha de tenir un nen de mes de 9 anys per poder sortir a fer Esqui de Muntanya, ja no solament amb comoditat, si no amb seguretat. Aprofitant que som al Escornacrabres, coincidim a dir que un descens com aquest hauria de ser el nivelll mínim exigible per encarar amb èxit sortides de EM, que encara que no resultin massa dures per que no es fa massa desnivell, si que caldra fer el descens amb un màxim de seguretat per poder sortir "contents" de un descens a fora de pistes de manera que ens quedin ganes de tornar-hi.

Si el teu fill vol fer esqui de muntanya, i tu ja en fas, ens trobaràs al facebook.

Vanoise 2

Quant Miscel·lanna em va proposar de tornar a la Vanoise, no m'ho vaig pensar dues vegades, malgrat que la ruta que anàvem a fer era gairebé la mateixa que havia fet ara feia dos any. Nomes arribar ja em vaig trobar amb un panorama absolutament diferent, el paisatge era un altre i es que aquest any, també, ha estat excepcional pel que fa a les nevades als Alps, la qual cosa em va fer adonar del encertat de la decisió!.

L'accés al refugi de Prariond, passa pel fons d'aquesta vall, que en cas de perill d'allaus caldrà vorejar per el lloms de la dreta.

Panorama sortint del refugi de Prariond.

Camí del Col de Found des Fours.

Pujant per la gelera de Mean Martin camí del cim del mateix nom

.

L'Albaron des de la Punta de Chatelard.

Arribant a Val d'Isere, ens trobem dues generacions de EMncs, nosaltres que acabàvem de fer mitja volta a la Vanoise i els joves que començaven la seva segona mitat per a completar tota la volta a la Vanoise.


La ruta:
Val d'Isere - Ref- Prariond
- Coll i gelera del marron(*)
Ref. Prariond - Ref. Found des Fours
- Pointe de Found des Fours
Ref. Found des Fours - Ref. de la Femma
- Pointe de Mean Martin
- Pointe de Chatelard
Ref. de la Femma - Val d'Isere
- Col du ors

(Els ski-machines, van fer mes cims, puntes i bonys, però això, ja es una altra historia)

Fotos Vanoise Miscel·lanna: le Fornet - Ref. Prariond - Pointe du Gros Caval
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. Prariond-Pointe des Fours-Ref. Fond des Fours
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. Fond des Fours- Méan Martin-Ref. de Femma
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. de Femma-Pointe Nord-Est de Châtelard
Fotos Vanoise Miscel·lanna: Ref. de Femma - coll des Barmes de l'Ours-Val d'Isere

La creativitat i les escoles

Interessant document gràfic del TED2006. 20 minuts molt aprofitats!

Versió subtitulada del vídeo "Do schools kill creativity?" en el que Sir Ken Robinson, de les TED (Technology, Entertainment, Design) Conferences parla de cóm la educació que es dona a les escoles mata la creativitat.

Vídeo original.
Durada: 20 minuts.
Subtítols: Pedro Villarrubia.
Traducció de Yolanda Juarros.

Puigllançada EMaN

Una nova sortida del grup de Esqui de Muntanya amb nens, EMaN, aplaçada varies vegades, i que finalment el bon temps ens ha permès de fer el Puigllangada (2.406). Plantegem la sortida des del final del remuntadors del Torrent Negre, però abans fem unes baixades per posar-nos a to per les Pistes de Comabella des de la Tossa d'Alp.

Sense comentaris. No experts abstenir-vos!

Els nens dalt del cim del Puigllançada.

El poc nivell a superar de pujada i amb les pells, es garantia de que els nens s'ho passin be. Plantejar ascensions mes ambicioses no ens assegurara de que hi vulguin tornar un altre vegada. De moment, a nosaltres, tots ens repeteixen!

El descens per el Torrent Roig, ens assegura la part divertida de la sortida. tot i que al començament la neu es molt dura, a la que entrem al Torrent la neu es deixa fer i es molt divertida. A vegades resulta difícil atrapar a aquesta colla. A la foto el Víctor i el Roure.

Al encarar el tram final del torrent, ens reagrupem doncs hi ha un pas que no es pot fer per manca de neu i cal desviar-se, tot flanquejant, una mica l'esquerra. Veieu-ho en el mapa ressaltat amb groc i el pas assenyalat amb una flecha. Emocions garantides!

Imatge del pas que no podem superar al final de Torrent Roig. Sort del Miquel que s'ho coneixia molt be.

Si el teu fill vol fer esqui de muntanya, i tu ja en fas, ens trobaràs al facebook.

Presentació guifi.net a Sant Joan Despí

Èxit d'assistència a la presentació del projecte de xarxa lliure i oberta amb tecnologia mesh a l'Eixample de Sant Joan Despí.

Presentació guifi.net a Sant Joan Despí

La presentació es oberta a totes les persones interesades, també, d'altres pobles.

Travessa del Port de Vielha

Cap de setmana anticiclònic, dissabte pràctiques a Baqueira i el diumenge la travessa. Al començar ens hem de treure el esquis fins que arribem a la coma que ens porta al Port de Vielha., i es que a les cara sud ha fos força la neu. A partir de allà, puc comprovar un nivell de innivació desconegut, tot i ser un lloc on hi he pujat moltes vegades. El flanqueig entre els dos colls, el Vielh d'Horo i el de Vielha, es fa dificil, doncs el resalt del cami del port a desaperagut del tot i queda una pala amb força inclinació. El descens fins la boca nord el fem amb molt bona neu, per la vesant a on no ha tocat massa el sol. Amb esquis fins a la incineradora.

Vista del Tuc del Port de Vielha des del Port Vielh deth Horo

Camí del Port Vielh deth Horo

La Montse i el Josep amb raquetes

L'Alfred i jo amb esquis. I no ens vàrem barallar amb els de raquetes!

Durant el descens ens trobem amb una vista molt espectacular de les agulles de la Pala Sarrahera

Núria

Tots coneixem Núria, per que sovint el Puigmal, el Nou Fonts, etc. son els nostres objectius, però quantes vegades hem esquiats a les seves pistes?. Jo mateix feia mes de 25 anys que no hi anava, però aquest diumenge era un forfet del llibre dels 100anys. Al Pic d'Àliga, el vent a fet de les seves i te molt poca neu, així que ens quedem esquiant a les pistes, la qualitat de la neu es molt bona i el fora pista està senyalitzat!!!.

Núria en unes condicions excel·lents.

El Roure i l'Ernest a l'entrada de un "Fora Pistes".

C.T.Sant Joan Despí

Un dissabte de tennis. Al matí entrenament amb el Raül i a la tarda, partits de individuals i de dobles amb al club CET-10.

Ref Pla de la Font

Aquest cap de setmana i dins del cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC varem anar al refugi del PLa de la Font amb l'idea de fer el Pineto. Al vespre va fer una nevada molt generosa que va deixar el paisatge molt arregladet amb una neu pols fantàstica, però diumenge al mati la visibilitat era molt baixa i no varem poder passar del coll. El guarda del refugi, en Sergi, ens va tractar d'allò mes be. Un bon lloc per tornar-hi.

Forces opcions per a fer des del refugi. Destacar el Pineto i el Teso. Atenció, el descens d'aquets cims es fa directament per les canals que porten directament al fons de la vall i que no pasen per el refugi.

Pèdescauç, 2369metres, EMaN

Dilluns es festa a l'escola, així que tenim per davant tres dies amb anticicló. Teníem de ser una bona colla, però finalment les obligacions familiars i les dificultats de aconseguir material de esqui de muntanya per els nens ens han deixat sols. No ens ho pensem gaire i dediquem el dissabte a fer fora pista a Baqueira. Allà on ha tocat el sol, la neu es crosta, però a les cares nord, la neu es excel·lent. Escornacrabes i els tubs de les pilones, cauen un rera l'altre.

Formacions del núvols, molt curioses, fetes per el vent del nord.

Diumenge es el dia escollit per fer el Pèdescauç amb esquís de muntanya. Nomes sortir del pla de Beret, un moment divertit al escollir el camí de pujada.

Fugim de la traça mes marcada i busquem la neu pols. El paisatge s'ho val.

Els adaptadors Alpine Trekker en funcionament.

A punt, dalt del cim, de iniciar el descens.

Qui pugues esquiar així sobre neus crosta!

Ja ho sabeu, si us animeu a fer EM amb els vostres fills, ens trobareu al Facebook, o si ho preferiu podeu contactar per correu-e.

PERILL! Risc d'allaus 5!

Dijous fa una nevada d'aquelles que feia temps que no recordàvem. De seguida els avisos del Servei Geològic donen risc 5 per el Pirineu Occidental i risc 4 per l'Oriental. Els medis, encapçalats per el mateix Cuní es fan ressò d'aquesta situació. No es encara l'hora de dinar, que ja ens truca el guarda del Refugi del Pla de la Font i ens comenta que fins al refugi es pot arribar be, però que ell feia temps que no veia tanta neu, i que era perillós intentar qualsevol cosa des del refugi. Ens truquem amb el Joan M, amb qui conjuntament teníem organitzada una sortida social de la UECC al Pic de Pineto. No ens calen gaires paraules per cancel·lar la sortida i aplaçar-la per aquí quinze dies.
A la tarda i al vespre segueixen mes trucades de altres amics que tenen altres plans i tots anem coincidint que aquests cap de setmana toca molta calma i fer aquells cim que normalment no es poden fer. Un del amics, te el dubte sobre el que fer, ja que des del refugi que tenien reservat els hi diuen que el refugi estarà obert i que no hi ha perill. No cal dir el nom del refugi, però per la seva situació al mig del mapa amb risc 5 no deixa de sorprendre una resposta així.
Jo personalment tinc la sensació que tota aquesta informació que ens arriba no reflexa la realitat de la situació. El mateix divendres ja parlaven de risc 4 i risc 3 al oriental i ja semblava que es podia sortir sense perill. No feia ni tan sols una setmana que hi havia hagut una víctima al Costabona, amb risc 3, i a un cim que aparentment no te cap dificultat.
Recordo fa una pila d'anys, que un bon amic ens va recomanar no sortir per que havia nevat massa i calia esperar tres o quatre dies per esperar que la neus s'estabilitzes. Malauradament, aquell dimecres, quan teòricament ja no hi havia d'haver perill, un allau se'l va emportar per sempre, just al mateix lloc on ell ens havia recomanat de no passar.

Seguint el sentit comú, finalment, i per aprofitar el bon temps, vaig fer fons el dissabte a Aransa i muntanya al Taga el diumenge.

Els boscos de Aransa presenten un aspecte immillorable i la neu ideal per fer fons.

A les muntanyes d'Aransa, tot i que no s'aprecia en la foto, es poden veure unes bones cornises com conseqüència dels vents que ha fet aquests dies.

Pujant al Taga, el diumenge, amb el Puig Estela al fons. Acabaríem fen un descens de cine d'aquest ultim, just per l'escletxa que s'aprecia en el bosc i que surt gaire be des del mateix cim

Masherbrum (7.821 m) des del G II, Karakorum

Espectacular posta de sol al Masherbrum, la muntanya nº 22 del món en alçada, des del cim del Gasherbrum II (8035 m). Es veu perfectament l’ombra del cim del G II.
Foto: autor desconegut

La Morella (El Garraf)

Dissabte ha estat un dia amb molt de vent hi ha fet molts estralls al Baix Llobregat, però el diumenge ja no bufa tant fort, i decidim fer la sortida programada del Grup de Famílies de la UECC. La Morella, 596 metres, cim característic d'aquí al Garraf per ser un bon mirador sobre el que havia estat l'abocador de Barcelona.

El camí es fàcil i no te pèrdua. Sortim des del centre de interpretació de la Pleta, la qual cosa ens obliga a seguir un tros de carretera. Si es vol evitar, mes amunt trobarem un altre pàrquing.

Aquest dia, ens trobem tots aquí, nosaltres i tots aquells que no s'han atrevit a anar a un altre lloc. Gaire be no s'hi cabia!.

L'abocador, avui en dia clausurat i en teoria recuperat.

Esquí a Andorra

Andorra segueix sent un bon lloc per fer esquí de muntanya, encara que jo faci molts anys que no hi acostumo a anar. Aquest cap de setmana, hem tingut sortida doble, dissabte al Pic de Pedrons dins del cicle de sortides d'esquí de muntanya de la UECC i diumenge al Casamanya organitzat per la Gloria i el Rafa, guardes de la casa-refugi de Meritxell. Bon temps i bona companyia!

Pujant al Pic de Pedrons, l'armonia entre els esquis i les raquetes, sempre qüestionada, es total. Cada u respecta la traça dels altres i fins i tot es mantenen converses quan la traça va paralel·la.

Al cim del Pic de Pedrons si arriba per una petita cresta que dona un aire molt alpí a aquest cim. Ull per que una caiguda es fatal. En cas de anar-hi amb nens, el cordino es obligat.

La imatge no reflexa la verticalitat del descens, aquest, amb una neu pols genial, el trobem inmillorable, pero gens facil en el troçet del tub. A partir d'aquí, i fins l'aduana nova, ja no queda cap dificultat.

L'aresta del Casamanya, una passejada amb molt bones vistes sobre tot Andorra, probablement les millors de tot el pais.

Tot el grup, al cim del Casamanya, diumenge.

El descens, un regal d'aquesta temporada que esta resultant molt millor del que esperàvem.