La travessa fins al Tuc dera Entecada comença aquí, en el Coth de Baretja, al que s'arriba per pista, i ressegueix tota la carena fronterera entre l'Aran i França.
Era comission Conselh Generau d’Aran – Ajuntaments d’Aran entar estudi deth nau traçat dera carretèra N-230 s’a tornat a amassar aué ena maxima institucion aranesa jos er auspici deth sindic Francés Boya. En era s’a arribat ar acòrd de hèr a arribar ath Ministèri de Foment ua prepausa conjunta entà estudiar dues alternatives de traçat que poirien redusir mès es afectacions mieiambientaus damb era tipologia de via segregada en andús cassi. Es possibilitats vien determinades per un informe qu’a elaborat eth servici de Planificacion dera Direccion Generau de Carretères dera Generalitat, frut der acòrd de collaboracion entre es govèrns aranés e catalan entar assessorament tecnic deth nau traçat.
Es opcions contemplades son un corredor oèst peth transcurs dera Val e un corredor tunèl qu’aurie d’enlaçar damb eth nuclèu de Es Bòrdes ena sua quòta mès baisha entà esvitar es impactes. D’aguesta forma, eth territòri representat ena Comission descartarie es corredors des variants de Vielha per èst, es de Vielha – Bossòst per èst e er oèst, era variant de Les per èst e suggerís d’estudiar ua alternativa per oèst ath sòn pas per Bossòst. Aguestes son ues des opcions que se plantejauen ena avaluacion der impacte ambientau deth projècte de condicionament dera N-230 dera boca nòrt deth tunèl de Vielha enquiara frontèra damb França dera Direccion Generau de Qualitat e Avaluacion Ambientau deth Ministèri de Miei Ambient e Miei Rurau e Marin.
Al començament del recorregut i sota l'hermita de Sant Silvestre i trobem el que queda d'aquest gran roure.
En Ramon C, ha fet arribar a una de les llistes que estic subscrit, aquest enllaç amb un article força interessant a on s'explica que esta passant amb els gran volums d'informació que circulen actualment. Ens explica com les fonts d'informació van canviant des de la plaça del mercat fins als blocs i les xarxes socials, tot passant pels diaris, la radio i la televisió.
Ens aturem una estona al refugi mentre veiem com neva, neva i neva, de manera que el descens de la "Cuesta de los machos", torna a ser uns altre descens d'aquells, com us diria!...
La ruta per el fons de la Vall, ja s'ha de fer a peu, tot i que els de raquetes poden seguir amb elles fins el cotxe. El paisatge es plenament hivernal. No ha estat un cap de setmana "d'anticicló" amb cels blaus, però hem fet nostre aquella frase que varem trobar aquesta setmana santa en un refugi dels Alps:
Magnific aspecte de l'Escornacrabres, amb el coll del Tuc de la Llança i el cim de Escornacrabres al fons. Qui diria que estem a la setmana santa i al mes d'Abril!.
L'accés al refugi de Prariond, passa pel fons d'aquesta vall, que en cas de perill d'allaus caldrà vorejar per el lloms de la dreta.
Panorama sortint del refugi de Prariond.
Camí del Col de Found des Fours.
Pujant per la gelera de Mean Martin camí del cim del mateix nom
L'Albaron des de la Punta de Chatelard.
Arribant a Val d'Isere, ens trobem dues generacions de EMncs, nosaltres que acabàvem de fer mitja volta a la Vanoise i els joves que començaven la seva segona mitat per a completar tota la volta a la Vanoise.
Sense comentaris. No experts abstenir-vos!
Els nens dalt del cim del Puigllançada.
El descens per el Torrent Roig, ens assegura la part divertida de la sortida. tot i que al començament la neu es molt dura, a la que entrem al Torrent la neu es deixa fer i es molt divertida. A vegades resulta difícil atrapar a aquesta colla. A la foto el Víctor i el Roure.
Al encarar el tram final del torrent, ens reagrupem doncs hi ha un pas que no es pot fer per manca de neu i cal desviar-se, tot flanquejant, una mica l'esquerra. Veieu-ho en el mapa ressaltat amb groc i el pas assenyalat amb una flecha. Emocions garantides!
Imatge del pas que no podem superar al final de Torrent Roig. Sort del Miquel que s'ho coneixia molt be.
