Reproducció retallada de la piulada del DaniMa.
Això de que piuli un altre es genial!
Piulada original
Sona la bateria de mòbils i despertadors, preparem les coses i esmorzem. Jo avui no estic massa fi doncs tinc l’estómac girat i nàusees, però les ganes de fer coses poden més i vull provar sort. Com sempre, no se com ens ho fem però el temps se ens tira a sobre. Baixem i carreguem els cotxes i tot just a l’hora de marxar al Roger se li encén a l’Honda el llum de l’oli. Uiiiiis quin mal rotlloooo!. Fem el transvasament de coses a la furgo, i com si fos cosa de bruixes, la Dobloneta ara no vol arrencar, Ostieeees Dobli, no em facis això!!!. Al final ,la llum del cotxe d’en Roger s’apaga i ens arrisquem a marxar amb ell.
Ens trobem a Puigcerdà amb la Lourdes, L’Agustí, en Jordi , en Norbert i la Cris i en Josep Mª que acaben d’arribar. Entre tots decidim anar a lo segur i fer el pic de Mortiers. La veritat es que avui tot i el fred intens fa un dia excel·lent, doncs gairebé no hi ha vent i al cel no hi ha ni un núvol. Fem l’èxode cap a Formigueres i aparquem a pistes, on l’afluència de públic comparada amb la d’ahir, es notable. Jo he de sortir per cames a visitar al Sr Roca doncs definitivament no estic fi, doncs a més m’he marejat una mica al cotxe i estic totalment destemplat. Decidim que com no tenim una mobilitat d’allò més exemplar, potser una bona pensada agafar un ff-randonneur i així recuperar el temps perdut, que s’incrementa amb no se quin problema alhora de treure els bitllets. Jo segueixo amb les meves coses i torno a fer una escapada aquest cop a la rerabotiga de l’estació doncs ara tinc nàusees. Nano, estàs cardat!!!
Finalment ,ens embarquem als cadires i fem l’aproximació còmodament fins dalt de tot de la Serra de Maury a 2350mts.
La nevada d’ahir sembla que ha deixat un bon tou. Muntem pells i comencem a avançar cap a la Serra de Maury, on l’alegria i el tou dura ben poc per que la neu aquí o es escadussera sent optimista o inexistent i a més tinc la desagradable sorpresa que el meu GPS acaba de morir ja que s’ha trencat el display. Quin dia, quin dia, quin dia!!! Primer el mal de panxa, després la furgui i ara el Garmin. Argh!!!!!! Quasi que millor no m’hagués llevat avui. Ara, esquís a l’esquena anem perdent alçada fins un punt on el bosc s’obre i trobem un gruix interessant pel que poder lliscar fins l’Estany Gros on tornem a ficar pells.
La veritat es que seguim no tenint massa mobilitat i ens qüestionem si fer cim o no, però de tota manera cal intentar-ho. Així doncs, pitjo l’accelerador tot el que em permet el meu mal de panxa per si al final es decideix d’abandonar, al menys no tornar a casa amb les mans buides i si més no sense ni tan sols haver-ho intentat, però la panxa, els intestins.... ehem ,que no, no entraré en detalls escatològics, només que tinc la panxa com una rentadora... Així que xino-xano, vaig fent, això si, controlant que el grup segueix endavant.
En Roger, també decideix apretar i puja rere meu. Dalt del cim hi ha una munió de gent i els primers esquiadors, ja han petat la pala, quina llàstima!.
Faig cim i m’abrigo tot esperant que arribin els companys tot gaudint de les superlatives vistes que m’ofereix aquest cim amb els Perics per una banda i la imponent Dent d’Orlu per l’altre.
Ja sé que no ho hauria de fer, però es que darrerament sempre tinc gana i mentre espero als companys aprofito per menjar una amanida de pasta que em senta com una puntada al fetge. Poc a poc van arribant tots, un rere l’altre. Fotos cimeres i dubtes si estem al cim correcte, doncs segons cartografia Garmin quedaria al NO i segons la de l’IGC estaríem al lloc correcte.
Jo voto que som al Mortiers i si no ara mateix me la porta bastant fluixa, tinc altres prioritats. Amb aquest dubte ,fem la transició de les pells, apretem botes i en hi llencem pala avall per una capa de neu pols que ens fa fruir de cada gir fins arribar als estanys, on just sota el coll entre la Muntanyeta i la Serra de Deltà muntem pells i ens endinsem en el bosc on fent algunes marivoltes menem a la pista que ens condueix a la Serra de Maury, on ens hem de descalçar esquís.
Amb els darrers raigs de sol gratant-nos l’esquena, arribem a la darrera pilona del remuntador i ja amb esquís als peus anem a trobar la pista, que tot i l’hora està en unes condicions excel·lents i on repetint el mateix descens que vàrem fer ahir amb en Roger, xalem d’allò més fins arribar als cotxes, i jo encara més per poder satisfer les meves necessitats fisiològiques mes immediates. Un cop hi som tots a l’aparcament recollim els trastos, en Roger i jo, ens acomiadem del gruix del grup i baixem cap a la Molina amb el neguit de si la Dobli engegarà...
Ah! La furgona, l’hi ha costat, però desprès de fer-nos patir una mica al final ha engegat. Noia, no em fotis aquests sustos.....
Fotos Dani i Jordi O.
Vielha.- Era Comission d’Urbanisme dera Val d’Aran dèc ager lum verda ara modificacion des Normes Subsidiàries e Complementàries deth Planejament dera Val d’Aran en sector deth “pè de pistes” de Tuca, a on i a prevista era recalificacion de 80.000 mètres quarrats repartidi en 560 viuendes, des quaus 130 seràn de proteccion oficiau. Segontes er alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, ei un pas fòrça important entath municipi tot e qu’era aprobacion d’ager ei ua gestion sonque urbanistica qu’a d’anar ligada ath Plan Especiau de desvolopament dera futura estacion d’esquí, e per tant non se tracte d’un procés inmediat senon a un plaç de dus ans en eth que ei important véir quina serà era evolucion deth mercat immobiliari.
