Això de que piuli un altre es genial!
Piulada original
Sona la bateria de mòbils i despertadors, preparem les coses i esmorzem. Jo avui no estic massa fi doncs tinc l’estómac girat i nàusees, però les ganes de fer coses poden més i vull provar sort. Com sempre, no se com ens ho fem però el temps se ens tira a sobre. Baixem i carreguem els cotxes i tot just a l’hora de marxar al Roger se li encén a l’Honda el llum de l’oli. Uiiiiis quin mal rotlloooo!. Fem el transvasament de coses a la furgo, i com si fos cosa de bruixes,
Ens trobem a Puigcerdà amb
Finalment ,ens embarquem als cadires i fem l’aproximació còmodament fins dalt de tot de
La nevada d’ahir sembla que ha deixat un bon tou. Muntem pells i comencem a avançar cap a
La veritat es que seguim no tenint massa mobilitat i ens qüestionem si fer cim o no, però de tota manera cal intentar-ho. Així doncs, pitjo l’accelerador tot el que em permet el meu mal de panxa per si al final es decideix d’abandonar, al menys no tornar a casa amb les mans buides i si més no sense ni tan sols haver-ho intentat, però la panxa, els intestins.... ehem ,que no, no entraré en detalls escatològics, només que tinc la panxa com una rentadora... Així que xino-xano, vaig fent, això si, controlant que el grup segueix endavant.
En Roger, també decideix apretar i puja rere meu. Dalt del cim hi ha una munió de gent i els primers esquiadors, ja han petat la pala, quina llàstima!.
Faig cim i m’abrigo tot esperant que arribin els companys tot gaudint de les superlatives vistes que m’ofereix aquest cim amb els Perics per una banda i la imponent Dent d’Orlu per l’altre.
Ja sé que no ho hauria de fer, però es que darrerament sempre tinc gana i mentre espero als companys aprofito per menjar una amanida de pasta que em senta com una puntada al fetge. Poc a poc van arribant tots, un rere l’altre. Fotos cimeres i dubtes si estem al cim correcte, doncs segons cartografia Garmin quedaria al NO i segons la de l’IGC estaríem al lloc correcte.
Jo voto que som al Mortiers i si no ara mateix me la porta bastant fluixa, tinc altres prioritats. Amb aquest dubte ,fem la transició de les pells, apretem botes i en hi llencem pala avall per una capa de neu pols que ens fa fruir de cada gir fins arribar als estanys, on just sota el coll entre
Amb els darrers raigs de sol gratant-nos l’esquena, arribem a la darrera pilona del remuntador i ja amb esquís als peus anem a trobar la pista, que tot i l’hora està en unes condicions excel·lents i on repetint el mateix descens que vàrem fer ahir amb en Roger, xalem d’allò més fins arribar als cotxes, i jo encara més per poder satisfer les meves necessitats fisiològiques mes immediates. Un cop hi som tots a l’aparcament recollim els trastos, en Roger i jo, ens acomiadem del gruix del grup i baixem cap a
Ah! La furgona, l’hi ha costat, però desprès de fer-nos patir una mica al final ha engegat. Noia, no em fotis aquests sustos.....
Fotos Dani i Jordi O.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada