Collserola

refugi de Claror (Andorra)

Jordi Pons en concert

Auditori AXA dilluns 14 de juny a les 19,30 h

inscripcions a la web jordiponsenconcert.veuss.eu

S'apròve eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran

Era Comission d’Urbanisme apròve eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran

Diuendres, 04 Junh de 2010

Era Comission Territoriau d’Urbanisme dera Val d’Aran a aprovat aué eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran. Era aprobacion, que s’a prenut de forma provisionau abantes dera sua aprobacion definitiva per part deth conselhèr, a compdat damb era assisténcia deth conselhèr de Politica Territoriau e Òbres Publiques, Joaquim Nadal, que copresidís era Comission damb eth sindic d’Aran, Francés Boya. Andús an estat acompanhadi deth vicesindic 1èr e conselhèr d’Administracion Publica e Finances, Rufino Martínez; eth director generau d’Urbanisme, Pere Solà; e eth director generau d’Actuacions Estrategiques e Politica de Sòl, Joan Llort. Eth sindic a declarat qu’era aprobacion deth Plan director urbanistic “signifique un pas important entath país, perque se dòte d’un esturment inexcusable entara planificacion territoriau”. Totun, a assegurat que “s’auesse agut d’aprovar fòrça ans entà darrèr”. Entà Boya, “eth procès a estat long e fòrça participatiu”. Eth Plan, qu’a estat sosmetut dus viatges a informacion publica, “incorpòre era màger part des allegacions des particulars, ajuntaments e eth Conselh”. Joaquim Nadal a afirmat qu’era inauguracion der aeropòrt dera Seu d’Urgell e era aprobacion d’aguest Plan contien, entath Govèrn dera Generalitat, “un naut valor politic, perque satisfèn es interèssi e es besonhs deth territòri”. Nadal a defenut eth desvolopament de politiques que prebotgen er equilibri territoriau en ensem de Catalonha. Se respècten es drets d’urbanizacion Eth Plan suprimís eth precatalòg patrimoniau, perque procedie ena sua màger part d’inventaris, era finalitat des quaus non ère pas normativa, senon de coneishença, estudi e difusion. Atau, se limite aguest precatalòg as béns declaradi coma BCIN o BCIL, segontes era demana qu’en aguest sens auie plantejat eth Conselh. D’un aute costat, se respècten es drets actuaus en sòls urbanizables des entorns des glèises, que se considèren elements de proteccion patrimoniau pera sua centralitat e era sua identificacion damb era imatge des pòbles d’Aran. A requeriment tanben deth Govèrn aranés, se retire era normativa d’edificacion deth Naut Pirenèu, en tot consolidar era normativa qu’Aran dispòse d’ençà des ans 80, fòrça mès precisa e concrèta. Eth Plan includís era possibilitat de plaçar un altipòrt ena zòna deth Plan de Beret, segontes era propòsta deth Conselh. Atau madeish, s’indique qu’eth Conselh Generau redactarà un Plan especiau urbanistic damb er objectiu de potenciar es activitats esportives, ludiques e toristiques e d’establir es usatges que se permeteràn laguens deth Parc territoriau der arriu Garona. Se fomenten es infraestructures Eth Plan descarte, fin finau, era possibilitat de bastir andues variantes dera C – 28 en Salardú e Arties, Se reflectís es alternatives de nau traçat dera N – 230 que plantege eth Ministèri de Foment, en èster aguest era administracion competenta. Se prevé eth tunèl dera Bonaigua coma prioritat estrategica a miei tèrme. Eth document incorpòre era allegacion deth Conselh entà abilitar, ena boca nòrd deth tunèl de Vielha, un pòl d’equipaments e servicis de Foment e, de forma diferenciada, un centre de servicis relacionat damb es usi de transferéncia de residus e parc logistic dera maxima institucion aranesa. D’un aute biais, eth Plan contemple eth besonh d’iniciar un catalòg des bòrdes istoriques dera Val d’Aran, en tot fomentar-ne es sòns usatges toristics, mieiambientaus e de recuperacion deth patrimòni. Entad açò, eth Conselh e es ajuntaments auràn d’elaborar es plans especiaus que desvoloparàn era normativa corresponenta. Mès acòrds Era Comission urbanistica a dat lum vèrda ath bastiment de dus lacs artificiaus entà produsir nhèu ena estacion d’esquí de Baquèira – Beret, e d’un pònt sus er arriu Malo tath transit d’esquiaires. Tanben a aprovat plaçar ua estacion de telefonia mobila que darà servici a Escunhau, Casarilh e Betren, e modificar es Normes Subsidiàries entà projectar un airau residenciau de 3,5 ectarèes ena entrada sud de Bossòst. Era Comission a derivat ar Ajuntament de Vielha – Mijaran era legalizacion d’ua nau agropecuària en Montcorbau, perque ei de competéncia municipau.

Presentació del soft mesh de gsf

Presentació software mesh de gsf

Belianes

XXVI Marxa Ecològica i per la Pau

TNC a 1.200bauds. 1980s

Primera TNC, Terminal Node Controller, construïda per un mateix per allà els 80s. Des de aquells dies, les coses han canviat molt. De les comunicacions a 1,200kbs hem passat als 54mbs de guifi.net. Val la pena recordar aquells temps en que Internet encara no era en mans de les Telcos.

Camin Reiau

Vista sobre Gausach baixant de Casau

Coth deth Hôro vist des de Roca Sa Sèrra

El tram entre Aubert i el Pont de Beussa, de retorn a Gausach, ofereix alguna dificultat i es poc cicable.

Casau des de Gausach

L'església de Gausach assetjada per la carretera. Confiem que algun dia s'adreci aquest disbarat.

Eth Santet de Casau

Vista del Sarraera

La Val, Baqueira al fons amb la darrera nevada de primavera

Cornises al Montcurbison

Eth Santet amb bicicleta! mmmm! i els esquis?

Al fons, Eth Santet i el Montcorbisun a la seva dreta

13 km des del poble de Casau, tot per pista amb bon estat
desnivell 866metres

Camin Reiau

3D

Cada dissabte a les 18.00, s’emetrà a través del canal en proves TV3HD la sèrie “Pirineus des de l’aire”, en 3D.

TV3 també produirà i distribuirà el senyal de la final de la Champions en 3D per tot el món.

Delta del Llobregat

La casa del telègraf amb Montjuich al fons.

Gaufix

Un emprenedor osonenc ofereix Internet a un preu reduït aprofitant la infraestructura d'una xarxa lliure

Taradell (ACN).- Connectar-se a Internet amb les mateixes prestacions que una ADSL comercial però a un preu més reduït. Això és el que ofereix l'operadora de comunicacions Gaufix, un projecte ideat per l'osonenc Joan Gaudes. Gaufix utilitza la infraestructura de la xarxa Guifi.net però sense necessitat de configurar cap proxy ni haver d'utilitzar cap nom d'usuari. Gaudes, que és enginyer de telecomunicacions, diu que volia que l'usuari tingués una opció 'intermèdia' entre el servei bàsic gratuït que ofereix Guifi.net i una ADSL convencional. El preu mensual de connexió és de 9,95 euros. El servei, que va arrencar l'1 de maig, té fins ara dotze usuaris. En els pròxims dos anys pot arribar als 200 usuaris.

Aran surt de l'oblit...

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat en dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit...

nota publicada el 16 de maig del 2010 al Facebook per el Síndic Paco Boya

Canada

Febrer 2010
Retall de la piulada de la Lurdes B.
Tota sencera al seu bloc.

Fa molt temps hi havia una petita fanàtica esquiadora que tot l'any només somniava amb esquis, neu, grans pendents i lliscar a tota velocitat. Que estalviava eternament per comprar-se uns esquis millors. Que anava tota orgullosa al cole amb la carpeta plena de fotos de l'Ingemar Stenmark i la Bomba. Que per les pendents de Port del Comte se sentia en les grans pendents alpines...

...i somniava que algun dia podria esquiar a Canadà on la neu era sempre perfecte, sempre abundant, sempre esplendorosa.... com un autèntic Paradís.

Per tot això quan em va arribar l'oportunitat d'anar al Canadà a esquiar no vaig poder dir que no. Sentia com que tenia un deute que havia de complir...

Els meus somnis són diferents ara, però sentia que per creure-hi de veritat hauria de complir els d'algú alhora molt proper i molt llunyà.

Per això en les bones hores de vol fins arribar allà no podia deixar de pensar com realment em sentiria. Si realment no em decebria tot plegat...

Però aquella petita esquiadora cafre tenia molts defectes i els paradís té matisos...però deu n'hi do quin paradís va escollir!!!

Un paradís on costa arribar-hi.... però d'on és molt més dificil marxar sense recansa...

Moltes gràcies als companys d'aquests dies, però especialment al Jordi per la idea, a l'Agustí per la seva paciència i al Norbert i al Josep Maria per les fotos, les millors són seves i per compartir els moments més purament cafres!

Viatge màgic a Africa

La pel·lícula es escrita produïda i dirigida per en Jordi Llompart des de la seva productora Orbita Max. Ha estat una tarde agradable, que ha posat de manifest que els nostres fills, la imaginació la tenen una mica rovellada. Clar que a mi també em costa entedre les seves pel·lícules Iron Man, i similars. Alre cosa es si a mi m'agrada el 3D. Em vaig treure lles ulleres polaritzades varies vegades per que em resulten extremadament molestes.

Sense comentaris

La Tosa, 2.535 m

Dissabte a la platja amb màniga curta. Avui diumenge, a primera hora, plou al parking de Coma Oriola. Només el Miquel i jo ens decidim a tirar cap amunt. Als 5 minuts, l'aigua ja es neu. I estem al mes de maig! I a la Cerdanya! Dalt del cim la visibilitat es nul·la, i trobo a faltar el GPS per poder recular i agafar la direcció correcte. Sort que un bon company pot més que un bon GPS! Ell s'ho coneix molt be tot això. El descens per la Canal, es sorprenent, tot i que al final de la mateixa hi ha alguna pedra, no faig cap ratllada. Un diumenge aprofitat!

Platja de Gavà