dilluns, 31 de març de 2008

www.elwebnegre.com



Quan una proposta es original e innovadora, es mereix un racó en el meu blog. I si a mes es pot passar una bona estona, molt millor.

No deixeu de visitar la web. I tampoc us deixeu de visitar el seu blog associat. Una manera intel·ligent de gestionar la participació.

diumenge, 30 de març de 2008

dissabte, 29 de març de 2008

Recomanacions per les entrades al blog

Aquesta entrada s'actualitza i amplia periòdicament amb les vostres consultes .
Les darreres actualitzacions son al final del article.
Última actualització a 28/4/2008

Quan fem una entrada al bloc, es recomanable seguir algunes petites recomanacions per que el blog sigui ràpid en carregar. En aquest article també hi trobareu resposta a altres preguntes que m'han anat arribant. Es mostren per l'ordre en que s'han entrat.

Fotografies: Es preferible carregar les fotografies des del nostre disc dur en lloc de fer-ho amb un link des d'un lloc d'internet com ara bubleshare o picasa.

La mida de les fotografies pot ser qualsevol, però es aconsellable no superar la mida de 400x??? o ???x400, d'aquesta manera la nostra pagina no s'encallarà al carregar. A mes evitem que les fotografies siguin utilitzades per altri amb fins comercials, ja que aquesta mida no permet impressions de molta qualitat.

El format jpg es adequat i vigilarem que la mida del fitxer estigui per sota dels 200kB.

Si tenim moltes fotografies que es corresponguin a un article, podem optar per posar algunes fotos en el article amb la resolució de 400x??? i la totalitat amb la seva resol·lució original en algun servidor de fotos, com ara bubleshare o picasa. Amb un link que ens hi adreçi serà suficient

Noms: Per evitar aparèixer en els cercadors amb el nostre nom sencer, es recomanable retallar els nom de manera que el cognom el podem representar amb la primera lletra en majúscula. Com ara Josep Z, LLuís M, etc. El mateix o podem fer en els nostres alies de registre al blog, així serà més fàcil que ens identifiquin, ja que de Josep i Lluis, etc, n'hi poden haver molts.

Format de la pàgina: Recordeu que el nostre blog, l'amplada de la pàgina de les entrades es de 550 pixels. Tingueu-ho present per els vostres gràfics i configuracions del text. En qualsevol cas es recomanable l'amplada indicada per les fotografies de 400 pixels.
El tipus de lletres pot ser qualsevol, tot i que es recomanable aconseguir una certa harmonia entre tots els missatges. El format per defecte es Arial i de mida Normal. Cal no abusar de de negretes, cursives i subratllats.

Evitarem colors de fons de pagina i del cos de la lletra similars, que es confonguin ja que això dificulta la lectura. Recordeu que no tots els monitors es veuran com el nostre. El color per defecte i que no ens donarà mai problemes es lletra negre sobre fons blanc.

Recordeu que si feu retallar i enganxar de text des d'un processador de text, el format d'aquest pot entrar en conflicte amb el nostre blog i no representar-se igual que en el text original. Si treballem amb format rtf o txt, segur que mai tindrem problemes.

Links: Podem posar links i fer que el text a clicar no sigui necessàriament l'adreça URL. Així queda mes llegible.

Ortografía: Per la correcció ortogràfica, una manera es preparar el test amb el word o qualsevol altre editor amb correcció ortogràfica i després retallar i enganxar sobre l'editor del blog. També podem optar per fer servir el navegador Mozilla que te correcció en català.

Comentaris: Els usuaris registrats no tenen censura, i els seus comentaris es publiquen automàticament. Pels altres usuaris, anomims o amb id, cal que algun administrador els validi. Això es fa axí per evitar missatges que no siguin desitjables i no tenir la necessitat d'estar vigilant sempre el blog.

Per veure tots els comentaris desplegats, clicarem sobre el títol de l'entrada i aleshores veurem l'article i tots els seus comentaris. Per tornar al blog, clicarem sobre la capçalera del blog.

Registrar-se al blog: Cal que t'adrecis al administrador i ell t'enviarà una invitació. Quan responguis a aquesta ja podràs començar a publicar.

Entrades o articles d'un altre blog: No cal que reeditem l'article ni que tornem a carregar les fotografies. Tampoc a fer-ne una copia. Ens podem limitar a posar una petita introducció i si voleu algun gràfic o fotografia, i amb un link apuntem al lloc a on hi ha l'article original.

Etiquetes: S'han definit per defecte una serie d'etiquetes que permeten indexar les diferents entrades o articles de blog. Es convenient ajustar-se a aquestes per evitar tenir un index massa llarg d'etiquetes que dificultaria la seva lectura.

Data i/o ordre, de l'entrada, en la pagina : Podem donar la data que vulguem als escrits, que no te de ser necessàriament la del dia en que s'ha escrit. Jo ja estic posant, en cas de tractar-se d'alguna activitat, la data real en que es va fer, si l'entrada es fa després, o la data en que serà si l'entrada es fa abans.Això ens pot permetre donar prioritat a les entrades i ens facilita si volem crear un arxiu. Per canviar la data, quan esteu en la pantalla d'edició, a l'esquerra i teniu opcions del missatge. Aquí hi podreu canviar la data i a més fer si voleu que es permetin o no comentaris.

Com subscriure's al blog: En aquesta entrada trobareu una explicació de com subscriure's al blog.

Títol de l'entrada: Aquí es convenient posar el títol que identificarà la nostra entrada. Aquest apareixerà amb el tipus de lletra i color prèviament ja definit. Si fem clic sobre aquest títol un cop ja publicat, obtindrem l'enllaç que podrem enviar a qui vulguem i serà una adreça web directe a aquesta entrada. En general posarem, preferentment, aquest títol en minúscules.

No dubteu en consultar qualsevol "entrebanc" amb que us trobeu.

I recordeu fem una web-amable.

divendres, 28 de març de 2008

Nepal, Dhaulagiri I (8167 m)

Sortida de sol a la impressionant paret Sud del Dhaulagiri I (8167 m) amb d'un desnivell de més de 4000 m. La 1ª ascensió d'aquest vessant del Dhaulagiri la va fer Tomaz Humar en solitari el 1999. La foto va ser presa des de Poon Hill (3200 m), un cim de trekking molt popular per les seves vistes, a prop de Ghorapani.
Foto: Jaume Altadill.

divendres, 21 de març de 2008

dijous, 13 de març de 2008

La N230 a l'Aran

AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PLA TERRITORIAL www.gencat.net
Noves infraestructures viàries i condicionament de les existents.
La possible nova via segregada de l’Aran que, des de la boca Nord del túnel de Vielha, vorejaria Vielha per l’oest. El traçat definitiu d’aquesta via està encara pendent de definició i el pla dibuixa, indicativament, dues alternatives: una que mitjançant túnel per sota Baricauba i nou traçat pels boscos de Sovinhaus i Aubàs va a trobar Bossost i l’altra que davalla just per damunt de Gausac fins Aubèrt on entronca amb l’N-230.

Caldrà seguir de ben aprop aquest projecte, que d'entrada em sembla que destruirà uns dels boscos mes ben conservats del Mijaran.

Aquest text està extret del document publicat per la generalitat de Catalunya i forma part del Pla Territorial per l'Alt Pirineu i l'Aran, i quan parla de l'avaluació ambiental, fa referència al nou traçat de la N230 al seu pas per Vielha.


Si teniu fotografies de com als Alps resolen els traçats de les carreteres, feu-les arribar. He pogut comprovar que allà les carreteres quan arriben als pobles van soterrades, i els túnels son infraestructures lleugeres que es fan seguin els laterals de les muntanyes, proporcionant així ventilació natural i facilitat d'accés per les emergències. Pots atrevasar tota la Vall d'Aosta sense passar per un sol poble i sense que s'hagi tallat un arbre per medi d'un tunel de una llargada sorprenent.

Espero els vostres missatges de suport contra aquest projecte.

Nepal, Everest 8.848 m

Posta de sol al cim de l'Everest (8.8848 m). El núvol que envolta el cim és molt freqüent i es forma pels forts vents de component Oest que sovint sobrepassen els 150 Km/h Foto presa des del Kala Pattar, cim de trekking fàcil d'uns 5.500 m i excel.lent mirador de l'Everest.
Foto: Jaume Altadill

dilluns, 10 de març de 2008

Uxua

La Paloma en el seu blog ens ensenya el seu treball creatiu. Tot un regal.

miscel·lAnna

L'Anna M tot just comença aquest blog, i de moment ja ens ha demostrat que això de la informàtica no l'atura. Segur que ens sorprendrà.

Res Especial

El títol d'aquest blog no diu el que hi trobareu, per que la Berta amb una sensibilitat extraordinària ens deixa que passegem per les seva vida. En Jaume, tot i que no vol firmar, també i es, segur!. Inoblidable.

Aymamipuntcat

En Ramon A. en el seu blog i amb un estil molt peculiar ens convida a viure amb ell els seus viatges, les seves emocions i les seves preguntes.

Blogs dels meus amics

Coincidint amb la visita 1000, avui començo a fer entrades al blog dels blogs dels meus amics. No es tracta dels blogs que pugui visitar jo havitualment, si no dels blogs que editen amics meus, i això vol dir que els conec personalment. Si tu em coneixes i tens un blog, fes-m'ho saber.

1000 visites

Avui el meu Blog ha arribat a les 1000 visites, i per celebrar-ho estreno capçalera. No fa ni dos mesos que estic en això dels blogs, ni tampoc en soc un expert, però si que estic gratament sorprès de com tot això es va configurant i de com sense adonar-me'n alguna cosa està canviant. Estaré aprop del 2.0 famós?.

Si mes no, i en la línia de la "web amable", a la dreta del blog i sota de les estadístiques, trobareu una icona que us permet subscriure-us al meu blog, i per exemple, fent servir iGoogle rebre a la vostra pàgina les noves entrades que es produeixin en el meu blog i de tots aquells altres que també us hàgiu subscrit. Jo mateix ja tinc el meu diari i amb una ràpida mirada ja se ha on s'ha publicat quelcom nou i puc escollir allò que m'interessa, sense necessitat de rebre correus-e replicant la informació dels blogs i col·lapsant la meva bústia de correu-e. Tot plegat es una mica recaragolat i gens "amable" però amb paciència s'aconsegueix fer funcionar. Si teniu algun dubte, nomes heu de deixar un comentari i intentaré ajudar-vos.


Mostra de la meva pàgina iGoogle amb els blogs que visito habitualment.

dissabte, 8 de març de 2008

Escucha y aprende

INTRAS en El País Semanal
Rosa Montero dedica su página de opinión en El País Semanal a la labor de INTRAS.

ROSA MONTERO MANERAS DE VIVIR

Qué miedo tan grande nos da la locura. Es decir, la posibilidad de "volvernos locos", sea lo que sea que eso signifique. Porque debe de ser el miedo a lo que desconocemos de nosotros mismos lo que hace que, cada vez que ocurre un suceso cruento en el que participa alguien aquejado de una dolencia mental, los medios multipliquen por diez la atención que prestan al asunto. Los actos violentos cometidos por personas supuestamente "sanas" son mucho más numerosos, tanto en cifras absolutas como relativas, pero el guirigay que siempre se organiza en torno a los enfermos psíquicos los convierte en chivos expiatorios de nuestros temores. Sin embargo la gran mayoría de esos "chicos raros", como tituló hace poco un periódico nacional, pueden llevar una vida prácticamente normal. Claro que para ello hace falta una atención médica adecuada, centros de apoyo y un entorno propicio que facilite su integración social y laboral. Cosas de las que carecemos en nuestro país, salvo excepciones. Familiares y enfermos se sienten muy solos, y el estigma les envuelve como una manta mojada. ¿Cómo no va a sentirse "raro" aquel a quien todos señalan y repudian? Tal vez en última instancia lo que llamamos locura, y el agudo dolor que la locura conlleva, sea sobre todo esa soledad absoluta que padece el enfermo. La distancia abismal que le separa del mundo, agrandada fatalmente por los prejuicios.

Y lo más irritante es que no tiene por qué ser así. Hace unos meses asistí en Zamora a la entrega de unos premios que otorga anualmente la Fundación INTRAS, un grupo de gente formidable dedicada a la salud mental y la inserción social de los enfermos. Uno de los premios se lo dieron al psiquiatra Cristóbal Colón, que es un señor que tiene un nombre muy sonoro y una historia verdaderamente maravillosa. Todo empezó en 1982, cuando este médico se marchó, junto con catorce enfermos, del psiquiátrico de Gerona. Entonces se le ocurrió montar una cooperativa rural con unas cuantas vaquitas, con la modesta intención de proporcionar a los pacientes un trato con los animales que pudiera resultarles terapéutico. Hoy, 26 años después, la Cooperativa La Fageda da trabajo a un centenar de personas con problemas mentales y se ha convertido en el tercer fabricante de yogures de Cataluña. Hacen 700.000 yogures a la
semana y sus productos son muy apreciados por los consumidores, que los adquieren sin saber el logro monumental que se oculta detrás: actividades asistenciales, club social de apoyo a los pacientes jubilados e incluso tres hogares-residencia con 40 plazas. Es como el cuento de la lechera, pero de verdad y con final feliz. Una de esas historias esperanzadoras y geniales que a veces la vida te regala.

Hubo más premios INTRAS aquel día y otro lo ganaron los muy marchosos reporteros de Radio Nikosia. Radio Nikosia es una iniciativa extraordinaria: todos los miércoles de 16.00 a 18.00 horas, en la sintonía de Radio Contrabanda de Barcelona (94.4 FM), una veintena de personas aquejadas de diversos problemas mentales hacen una radio en directo potente y abrasiva, fascinante y poética. Una experiencia de comunicación que rompe barreras. En 2005 la editorial Gedisa sacó un volumen con extractos de los 150 primeros programas: El libro de Radio Nikosia. Entresaco algunas de las afiladas frases que los nikosianos han dicho: "Los locos se pasean por la cuerda floja. Son equilibristas. Buscan el equilibrio desequilibradamente". O: "Los locos son mendigos de la serenidad". Y también: "La locura no existe. Existe gente que sueña despierta". Una más: "La locura es como un gran sueño del que nos cuesta despertar o del cual despertamos mientras todos los demás siguen dormidos". Imponentes, ¿no es cierto? Son textos que nos hablan al oído y al corazón de cosas que nos atañen a todos: "Angustia es recordar que podías y podías y ahora no puedes casi nada". ¿Chicos raros? Más bien lúcidos y valientes exploradores de los confines del ser: "Aquí, en Radio Nikosia, hablaremos sobre el sufrimiento, la marginación social, el desconocimiento que la gente tiene acerca de quiénes somos en realidad. Si la locura es un viaje mental a caballo de nuestro silencio, de nuestras frustraciones y de cantidad de momentos que los llamados locos percibimos de manera especial, no os mantengáis al margen, pues de verdad que somos gente curiosa". Y muy enriquecedora. Escucha y aprende.

Rosa Montero
El País Semanal
24 de febrero de 2008

Fecha creación:24-02-2008
Última modificación:24-02-2008
Autor:Documentación / INTRAS

L'article l'ha enviat la Carme L. Gràcies.


dijous, 6 de març de 2008

Nepal, Janu, 7.710 m.

Avui anem al Nepal i ens trobem amb el Jannu. Aquest té 7.710 m i és molt difícil de pujar per qualsevol via, la seva paret N és una de les més difícils del món, és un dels gegants de l'Himalaia i forma part del massís del Kangchenjunga, que per tenir més de 8.000 potser és més conegut...
Foto: Jaume Altadill

dimarts, 4 de març de 2008

Garraf

El monestir del Monjos Budistes Sakya Tashi Ling, es un bonic lloc a on anar a passar el dia d'una altra manera.Situat al parc del Garraf, no queda massa lluny de casa. Ideal per descansar un dia del cap de setmana. Si pot dinar i després fer les tres o mes voltes a la Estupa Namgyal. Si estàs lesionat/da i no pots sortir amb les pells de foca, es una bona alternativa. Trobareu més informació a: www.sakyapa.org